Flexibilitat laboral i salut. Aprofundint en les desigualtats de gènere i el rol dels contextos

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi és analitzar la relació entre la flexibilitat laboral i la salut i benestar mentals a Europa. Aquesta anàlisi es realitza en un marc conceptual de desigualtats socials en salut centrant-se en un dels eixos de desigualtat, el gènere, i aprofundint en el rol dels contextos: un context distal representat pels estats del benestar com a determinants estructurals i un context proximal de determinants intermedis representat per l’entorn familiar.

La tesi s’organitza amb un compendi de tres articles que combinen diferents formes de mesurar les condicions de treball i ocupació lligades a la flexibilitat laboral, així com els dos contextos en què s’aprofundeix: els estats del benestar i el context familiar. En tots tres s’incorpora la perspectiva del gènere. També en els mètodes es manté aquesta idea de combinar diferents elements, en aquest cas tres enquestes poblacionals representatives de les poblacions que s’estudien i que responen als objectis de cada article.

Els resultats d’aquesta tesi posen de manifest que les condicions de treball i ocupació que caracteritzen la flexibilitat laboral estan associades a una pitjor salut i benestar mental. Les característiques d’aquesta associació venen determinades pel gènere, els models d’estat del benestar i el context familiar.

La manca d’estabilitat laboral es va relacionar amb la mala salut mental, de manera que quan més allunyada està la situació laboral de l’estabilitat, pitjor és l’estat de salut mental. Aquesta relació és diferent segons la situació de convivència i el gènere.

Els resultats contradiuen la idea que tenir una feina, encara que sigui de baixa qualitat, és millor per al benestar mental que estar a l’atur, atès que en tots els països i en ambdós sexes (excepte en un dels grups analitzats), no hi va haver diferències en el benestar mental entre persones en atur i les que ocupaven llocs de treball de baixa qualitat.

El objetivo de esta tesis es analizar la relación entre la flexibilidad laboral y la salud y bienestar mentales en Europa. Este análisis se realiza en un marco conceptual de desigualdades sociales en salud centrándose en uno de los ejes de desigualdad, el género, y profundizando en el rol de los contextos: un contexto distal representado por los estados del bienestar como determinantes estructurales y un contexto proximal de determinantes intermedios representado por el entorno familiar.

La tesis se organiza con un compendio de tres artículos que combinan diferentes formas de medir las condiciones de trabajo y empleo ligadas a la flexibilidad laboral, así como los dos contextos en los que se profundiza: los estados del bienestar y el contexto familiar. En los tres se incorpora la perspectiva del género. También en los métodos se mantiene esta idea de combinar diferentes elementos, en este caso tres encuestas poblacionales representativas de las poblaciones que se estudian y que responden a los objetos de cada artículo.

Los resultados de esta tesis ponen de manifiesto que las condiciones de trabajo y empleo que caracterizan la flexibilidad laboral están asociadas a una peor salud y bienestar mental. Las características de esta asociación vienen determinadas por el género, los modelos de estado del bienestar y el contexto familiar.

La falta de estabilidad laboral se relacionó con la mala salud mental, de manera que cuando más alejada está la situación laboral de la estabilidad, peor es el estado de salud mental. Esta relación es diferente según la situación de convivencia y el género.

Los resultados contradicen la idea de que tener un trabajo, aunque sea de baja calidad, es mejor para el bienestar mental que estar en el paro, dado que en todos los países y en ambos sexos (excepto en uno de los grupos analizados), no hubo diferencias en el bienestar mental entre personas en paro y las que ocupaban puestos de trabajo de baja calidad.

The aim of this PhD dissertation is to analyze the relationship between job flexibility and mental health and well-being in Europe. This analysis is carried out in a conceptual framework of social inequalities in health focusing on one of the axes of inequality, gender, and delving into the role of contexts: a distal context represented by welfare states as structural determinants and a proximal context of intermediate determinants represented by the family environment.

The document is organized with a compendium of three articles that combine different ways of measuring working and employment conditions related to job flexibility, as well as the two contexts in which it is explored: welfare states and the family context. All of them incorporate a gender perspective. This method of combining different elements is also maintained in the methods section, in this case using three population surveys representative of the populations studied and which respond to the objectives of each article.

The results of this dissertation show that the working and employment conditions that characterize work flexibility are associated with poorer mental health and well-being. The characteristics of this association are determined by gender, welfare state models, and family context.

Lack of job stability was linked to poor mental health, in a way that as farther away the job situation is from stability, the worse the state of mental health. This relationship is different depending on the family context and gender.

The results contradict the idea that having a job, even if of low quality, is better for mental well-being than being unemployed, since in all countries and in both sexes (except in one of the groups analyzed), no there were differences in mental well-being between unemployed people and those in low-quality jobs.