Mobility, informality and networks in transnational social fields|movilidad, informalidad y redes en campos sociales transnacionales

Abstract

Aquesta tesi analitza els processos i pràctiques que condueixen a la formació de camps socials transnacionals (CSTS) i la seva relació amb el sorgiment d’enclavaments de migrants dins de la UE. Específicament, aquesta tesi investiga les (im)mobilitats i les pràctiques informals que els migrants romanesos a Espanya utilitzen per superar les limitacions dels canviants règims de mobilitat i les lluites de la vida quotidiana. Basada en un treball de camp etnogràfic de llarga durada i en anàlisi de xarxes socials, la investigació se centra en dos enclavaments demogràfics de romanesos a Espanya, Castelló de la Plana i Roquetas de Mar, amdós estan socialment connectats amb les principals regions d’origen dels immigrants a Romania, Dâmboviţa i Bistriţa-Năsăud respectivament. Recolzats per les seves xarxes i atrets pel mercat de treball formal i informal, els migrants romanesos a Espanya van passar de ser uns pocs milers el 1998 a gairebé 900.000 el 2012. Es concentren en ubicacions geogràfiques específiques creant enclavaments demogràfics, és a dir, concentracions de migrants d’un origen determinat en una destinació particular, connectats amb les seves àrees d’origen a través de CSTS, que faciliten el manteniment dels seus vincles transnacionals amb Romania mentre possibiliten el seu assentament en aquest nou context social, cultural, econòmic i polític. En aquest cas, la seva arribada va ser aplanada pels mercats laborals associats a dos robustos districtes industrials, com són la indústria ceràmica a Castelló de la Plana i l’agroindústria a Roquetas de Mar, que van proporcionar oportunitats laborals i d’emprenedoria, així com diverses formes de treball formal i informal. Les troballes d’aquesta tesi mostren com els migrants en aquests contextos transnacionals fan servir les pràctiques informals i les (im)mobilitats per esquivar i combatre situacions de desigualtat que els exclouen de l’accés formal a serveis, treball i oportunitats. L’adaptació a aquestes noves situacions vitals passa a través de dos processos paral·lels: informalització i formalització. D’una banda, el procés d’informalització implica aprendre les regles no escrites i seleccionar, preservar i ajustar les seves pràctiques informals al nou context, abandonant aquelles que són nocives, il·lícites o il·legals. D’altra banda, el procés de formalització implica aprendre les regles formals i adaptar les pràctiques al pluralisme legal, com (p. Ex., les lleis consuetudinàries o les lleis religioses), a la regularització burocràtica (p. Ex., aonseguir permisos de residència i treball) i a l’establiment d’institucions romaneses que faciliten les formes de vida transnacionals (p. ex., esglésies, consolats, associacions o empreses). Més enllà de la comprensió de la migració com un agregat de decisions individuals, aquesta tesi avança en el coneixement sobre les estratègies de subsistència que adopten els treballadors migrants interns de la UE per guanyar-se la vida. Entendre com les pràctiques informals i la (im)mobilitat són utilitzades a diferents escales transnacionals, facilita l’examen dels efectes socials, culturals, econòmics i polítics dels principis de la lliure circulació i de la integració europea, que estan produint canvis socials que perduraran durant generacions.

Esta tesis analiza los procesos y prácticas que conducen a la formación de campos sociales transnacionales (CSTs) y su relación con el surgimiento de enclaves de migrantes dentro de la UE. Específicamente, esta tesis investiga las (in)movilidades y las prácticas informales que los migrantes rumanos en España utilizan para superar las limitaciones de los cambiantes regímenes de movilidad y las luchas de la vida cotidiana. Basada en un trabajo de campo etnográfico de larga duración y en análisis de redes sociales, la investigación se centra en dos enclaves demográficos de rumanos en España, Castelló de la Plana y Roquetas de Mar, ambos socialmente conectados con las principales regiones de origen de los inmigrantes en Rumanía, Dâmboviţa y Bistriţa-Năsăud respectivamente. Apoyados por sus redes y atraídos por el mercado de trabajo formal e informal, los migrantes rumanos en España pasaron de ser unos pocos miles en 1998 a casi 900.000 en 2012. Se concentran en ubicaciones geográficas específicas creando enclaves demográficos, es decir, concentraciones de migrantes de un origen determinado en un destino particular, conectados con sus áreas de origen a través de CSTs, que facilitan el mantenimiento de sus vínculos transnacionales con Rumania mientras posibilitan su asentamiento en este nuevo contexto social, cultural, económico y político. En este caso, su llegada fue allanada por los mercados laborales asociados a dos robustos distritos industriales, como son la industria cerámica en Castelló de la Plana y la agroindustria en Roquetas de Mar, que proporcionaron oportunidades laborales y de emprendimiento, así como diversas formas de trabajo formal e informal. Los hallazgos de esta tesis muestran cómo los migrantes en estos contextos transnacionales usan las prácticas informales y las (in)movilidades para sortear y combatir situaciones de desigualdad que los excluyen del acceso formal a servicios, trabajo y oportunidades. La adaptación a estas nuevas situaciones vitales ocurre a través de dos procesos paralelos: informalización y formalización. Por un lado, el proceso de informalización implica aprender las reglas no escritas y seleccionar, preservar y ajustar sus prácticas informales al nuevo contexto, abandonando aquellas que son nocivas, ilícitas o ilegales. Por otro lado, el proceso de formalización implica aprender las reglas formales y adaptar las prácticas al pluralismo legal, como (p. ej., las leyes consuetudinarias o las leyes religiosas), a la regularización burocrática (p. ej., conseguir permisos de residencia y trabajo) y al establecimiento de instituciones rumanas que facilitan las formas de vida transnacionales (p. ej., iglesias, consulados, asociaciones o empresas). Más allá de la comprensión de la migración como un agregado de decisiones individuales, esta tesis avanza en el conocimiento sobre las estrategias de subsistencia que adoptan los trabajadores migrantes internos de la UE para ganarse la vida. Entender cómo las practicas informales y la (in)movilidad son utilizadas a diferentes escalas transnacionales, facilita el examen de los efectos sociales, culturales, económicos y políticos de los principios de la libre circulación y de la integración europea, que están produciendo cambios sociales que perdurarán durante generaciones.

This thesis analyses the processes and practices that lead to the formation of transnational social fields (TSFs) and the related emergence of immigrant enclaves within the EU. Specifically, the thesis investigates the (im)mobilities and informal practices that Romanian migrants in Spain use to cope with the constraints of changing mobility regimes and the struggles of their day-to-day lives. Based on long-term multi-sited ethnographic fieldwork and social network analysis, the research focuses on two demographic enclaves of Romanians in Spain, located respectively in Castelló de la Plana and Roquetas de Mar, both of which are connected socially with the main regions of the immigrants’ origins in Romania, respectively Dâmboviţa and Bistriţa-Năsăud. Supported by their networks, and attracted by the formal and informal labour markets, Romanian migrants in Spain grew from a few thousands in 1998 to nearly 900,000 in 2012. They are concentrated in specific geographical locations, creating demographic enclaves – i.e., concentrations of migrants from a given origin in a particular destination – connected with their areas of origin through TSFs, which facilitate the retention of transnational connections with Romania while enabling their settlement in this new social, cultural, economic, and political context. In this case, migrants’ arrivals were smoothed by labour markets in flourishing industrial districts, such as the ceramic industry in Castelló de la Plana and agribusiness in Roquetas de Mar, which provided employment and entrepreneurial opportunities, as well as formal and informal forms of work. The findings reported in this thesis show how migrants in these transnational contexts used informal practices and (im)mobilities to bypass and contest the unequal situations that exclude them from formal access to services, work, and opportunities. Their adaptation to their new living situations happens through two parallel processes: informalisation and formalisation. On the one hand, the informalisation process entails learning the unwritten rules, and selecting, preserving, and adjusting known informal practices to the new context, while abandoning others – mostly harmful, illicit, or illegal practices. On the other hand, the formalisation process involves learning the formal rules and adapting practices to legal pluralism, e.g., customary laws or religious laws; bureaucratic regularization e.g., residence and work permits; and the Romanian institutions that support transnational ways of life, e.g., churches, consulates, associations, or businesses. Going beyond the understanding of migration as an aggregate of individual decisions, this thesis advances our knowledge of the livelihood strategies that low-wage EU-internal migrants adopt in order to make a living. Understanding how informal practices and (im)mobilities are deployed by migrants at various transnational scales facilitates examining the social, economic, and political effects of the principles of free circulation and European integration that are producing social changes that will last for generations to come.