La fiscalitat dels treballadors transfronterers entre Espanya i França

Abstract

European Union law provides that persons may move freely for professional reasons from one Member State to another without suffering any discrimination in relation to employment, remuneration or other working conditions. However, the effective exercise of this right entails a number of legal issues. For example, in the tax field, one of the main problems is that, on the one hand, the State of residence may tax the world income of the resident taxpayer and, on the other hand, that the State of employment may also tax the income obtained in its territory by the non-resident, which can produce double taxation situations. In order to avoid these situations, a first step is to determine which state should take into account the personal economic situation of the taxpayer. In the face of this conflicting situation, it is the double taxation conventions that define which state has tax jurisdiction and which determine the rules for eliminating double taxation. One of the main sectors where this problem has been significantly increased is crossborder, given the growth of professional travel of this type in recent years, this being the main object of this work. This study analyses the different tax treatments applicable to each employment situation and examines the adequacy of state legislation to the recommendations of the European Commission. For example, the legal systems of the Member States take as a criterion for establishing the obligation to pay tax to be residency and not nationality. However, the High Court of Justice of the European Union has found on numerous occasions that internal tax regulations were contrary to Community law. Specifically, this work, in addition to studying the general rules in relation to the issues raised, has, as its specific objective, a study of the taxation of cross-border workers between Spain and France, with respect to income and social protection, during and after an employment situation, with the aim of identifying the possible discrimination that this type of worker may suffer

El Dret de la Unió Europea preveu que les persones puguin circular lliurement per raons professionals d’un Estat membre a un altre sense patir cap discriminació en relació amb l’ocupació, la remuneració o d’altres condicions de treball. Ara bé, l’exercici efectiu d’aquest dret comporta diverses problemàtiques jurídiques. Per exemple, en l’àmbit fiscal, un dels principals problemes rau en que, per una part, l’Estat de residència pot gravar la renda mundial del contribuent resident i, per l’altre, que l’Estat d’ocupació també pot gravar les rendes obtingudes en el seu territori pel no resident, la qual cosa pot produir situacions de doble imposició. Per tal d’evitar aquestes situacions, una primera mesura és determinar quin Estat ha de prendre en consideració la situació econòmica personal del contribuent. Davant d’aquesta situació conflictiva, són els Convenis per evitar la doble imposició els que defineixen quin Estat té la competència impositiva i els que determinen les regles per eliminar la doble imposició. Un dels principals sectors on aquesta problemàtica s’ha vist notablement incrementada és el transfronterer, donat el creixement de desplaçaments professionals d’aquesta tipologia en els últims anys, essent aquest l’objecte principal d’aquest treball. En aquest estudi es realitza un anàlisi dels diferents tractaments fiscals aplicables a cada situació laboral i s’examina l’adequació de la legislació dels Estats a les recomanacions de la Comissió Europea. Així, per exemple, tot i que els ordenaments jurídics dels Estats membres prenen com a criteri per establir l’obligació de tributar, la residència, i no la nacionalitat, el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea ha constatat en nombroses ocasions que les normatives tributàries internes eren contràries al Dret comunitari. En concret, aquest treball, a més d’estudiar les regles generals en relació amb la problemàtica exposada, té com objectiu específic dur a terme un estudi sobre la fiscalitat dels treballadors transfronterers entre Espanya i França, respecte les rendes i la protecció social, durant i després una situació laboral, amb l’objectiu d’identificar les possibles discriminacions que poden patir aquest tipus de treballadors