Universitat Autònoma de Barcelona
Carpintero Redondo, Óscar, 1972-
Roca Jusmet, Jordi
Kallis, Giorgos
2021-07-16
149 p.
La tesi aborda el metabolisme socioeconòmic de totes les Comunitats Autònomes (CCAA) espanyoles entre 1996 i 2010, adaptant les metodologies harmonitzades a nivell estatal per a la seva aplicació regional. Sent escassos els antecedents d'aquests càlculs, es plantegen una sèrie de reptes metodològics i conceptuals que cal adreçar per dur a terme la comptabilitat de fluxos materials a escales regionals. S'aborda en primer lloc l'elaboració d'una base de dades de fluxos materials i el càlcul dels principals indicadors d'extracció, comerç interregional i internacional, consum i productivitat en termes biofísics en el període estudiat, on el boom immobiliari i la posterior crisi provoquen dinàmiques molt marcades d'increment de l'extracció de recursos naturals i d'importacions internacionals. A més, es quantifica el volum de comerç biofísic entre CCAA desvetllant la rellevància del comerç de productes de construcció durant els anys de creixement econòmic i una gran disparitat en els valors dels indicadors principals al llarg de les CCAA. A continuació, es realitza un estudi més detallat de les dinàmiques del comerç per tipus de material i analitzant el mercat internacional i interregional per separat. Es troba una dependència absoluta de totes les CCAA del mercat exterior per metalls i combustibles fòssils i es modelitzen els principals rols comercials de les CCAA en el mercat internacional i interregional per a la biomassa i els minerals no metàl·lics. Malgrat algunes limitacions metodològiques, s'aconsegueix realitzar un perfil de les CCAA espanyoles pel que fa al seu paper en el desplaçament de càrregues ambientals mitjançant el comerç i es quantifica el pes dels minerals de construcció en aquests fenòmens. Destaca el rol de Madrid com a regió altament dependent per a tots els materials i per tant responsable d'una forta càrrega ambiental desplaçada a altres CCAA i altres països. Finalment, es realitza una anàlisi de la gestió de residus municipals de les CCAA espanyoles pel que fa al compliment dels objectius de reciclatge de la Unió Europea. Es troba, a l'igual que en el cas de l'extracció, el consum i el comerç, perfils molt diferents que desemboquen en resultats dispars pel que fa a la gestió de residus municipals. S'identifica la distància de les CCAA als objectius europeus i es plantegen els mínims que han de complir pel que fa a polítiques bàsiques de gestió de residus per aconseguir l'objectiu de reciclatge plantejat. En tot cas, totes les CCAA espanyoles estaven lluny de complir amb la normativa europea, i en particular s'incideix sobre la necessitat d'una política més eficaç de recollida de biorresidus, una coordinació de les eines fiscals i en particular dels impostos a l'abocament, i una disparitat pel que fa a tecnologies que fa imprescindible la seva normalització i la disseminació de les millors tecnologies disponibles per al conjunt del territori. En conjunt es conclou que el metabolisme de les CCAA espanyoles, tant pel costat de les entrades de materials com pel costat de la gestió de residus, presenta disparitats que apunten a una polarització de les càrregues ambientals derivades del procés econòmic. A més, es conclou que la manca de dades sobre variables bàsiques de metabolisme socioeconòmic, amb importància econòmica i ambiental, segueix sent un llast per a la investigació orientat a informar les polítiques públiques.
La tesis aborda el metabolismo socioeconómico de todas las Comunidades Autónomas (CCAA) españolas entre 1996 y 2010, adaptando las metodologías armonizadas a nivel estatal para su aplicación regional. Siendo escasos los antecedentes de estos cálculos, se plantean una serie de retos metodológicos y conceptuales que es necesario abordar para llevar a cabo la contabilidad de flujos materiales a escalas regionales. Se aborda en primer lugar la elaboración de una base de datos de flujos materiales y el cálculo de los principales indicadores de extracción, comercio interregional e internacional, consumo y productividad en términos biofísicos en el periodo estudiado, donde el boom inmobiliario y la posterior crisis provocan dinámicas muy marcadas de incremento de la extracción de recursos naturales y de importaciones internacionales. Además, se cuantifica el volumen del comercio biofísico entre CCAA desvelando la relevancia del comercio de productos de construcción durante los años de crecimiento económico y una gran disparidad en los valores de los indicadores principales a lo largo de las CCAA. A continuación, se realiza un estudio más detallado de las dinámicas del comercio por tipos de material y analizando el mercado internacional e interregional por separado. Se encuentra una dependencia absoluta de todas las CCAA del mercado exterior para metales y combustibles fósiles y se modelizan los principales roles comerciales de las CCAA en el mercado internacional e interregional para la biomasa y los minerales no metálicos. A pesar de algunas limitaciones metodológicas, se consigue realizar un perfil de la CCAA españolas en cuanto a su rol en el desplazamiento de cargas ambientales mediante el comercio y se cuantifica el peso de los minerales de construcción en estos fenómenos. Destaca el rol de Madrid como región altamente dependiente para todos los materiales y por tanto responsable de una fuerte carga ambiental desplazada a otras CCAA y otros países. Finalmente, se realiza un análisis de la gestión de residuos municipales de las CCAA españolas en cuanto al cumplimiento de los objetivos de reciclaje de la Unión Europea. Se encuentra, al igual que en el caso de la extracción, el consumo y el comercio, perfiles muy diferentes que desembocan en resultados dispares en cuanto a la gestión de residuos municipales. Se identifica la distancia de CCAA a los objetivos europeos y se plantean los mínimos que deberán cumplir en cuanto apolíticas básicas de gestión de residuos para conseguir el objetivo de reciclaje planteado. En todo caso, todas las CCAA españolas estaban lejos de cumplir con la normativa europea, y en particular se incide sobre la necesidad de una política más eficaz de recogida de biorresiduos, una coordinación de las herramientas fiscales y en particular de los impuestos al vertido, y una disparidad en cuanto a tecnologías que hace imprescindible su normalización y la diseminación de las mejores tecnologías disponibles para el conjunto del territorio. En conjunto se concluye que el metabolismo de las CCAA españolas, tanto por el lado de las entradas de materiales como por el lado de la gestión de residuos, presenta disparidades que apuntan a una polarización de las cargas ambientales derivadas del proceso económico. Además, se concluye que la falta de datos sobre variables básicas del metabolismo socioeconómico, con importancia económica y ambiental, sigue siendo un lastre para la investigación orientad a informar a las políticas públicas.
The thesis addresses the socioeconomic metabolism of the whole of the Spanish Autonomous Communities (AC) between 1996 and 2010, adapting the harmonized methodologies at the national level for their subnational application. Since the background of these calculations is scarce, a series of methodological and conceptual challenges are addressed to carry out material flow accounting at subnational scales. First, the elaboration of a database and the calculation of the main indicators of extraction, interregional and international trade, consumption and productivity in biophysical terms is addressed in the period studied. During this period, the housing bubble and the subsequent crisis caused very marked patterns of increased extraction of natural resources and international imports. In addition, the volume of biophysical trade between AC is quantified, revealing the relevance of trade of construction products during years of economic growth and a great disparity in the values of the main indicators across AC. Next, a more detailed study of trade patterns by types of material and analysing the international and interregional and international markets separately is developed. An absolute dependence on foreign metals and fossil fuels is identified and the main commercial roles of the AC in the international and interregional market for biomass and non-metallic minerals are modelled. Despite some methodological limitations, the commercial profile of the AC is calculated and their environmental burden shifting through trade including construction minerals is quantified. Madrid stands out as a highly dependent region for all materials and therefore responsible for a strong environmental burden shifting towards other AC and other countries. Finally, an analysis of the municipal waste management of the AC regarding the fulfilment of the European Union’s recycling targets is carried out. It is found that, as in the case of extraction, consumption and trade, very different management profiles exist, which leads to differing results in terms of municipal waste management. The distance to the target of the AC is identified and the minimum policies required for accomplishing the target are identified. In any case, all AC were far from complying with the European recycling targets. Some measures required to close this gap are a more efficient policy for the separate collection of bio-waste; a coordination of fiscal tools, particularly landfill taxes; and the standardization and the dissemination of the best available technologies. Overall, it is concluded that the socioeconomic metabolism of the AC, both regarding the input side and waste management, presents disparities that points to a polarisation of the environmental burdens derived from the economic process. In addition, it is concluded that the lack of data on basic variables of economic and environmental relevance jeopardises research aimed at informing public policies.
Metabolisme socioeconomic; Metabolismo socioeconómico; Socioeconomic metabolism; Fluxos de materials; Flujos de materiales; Material flows; Gestió de residus municipals; Gestión de residuos municipales; Municipal waste management
504 - Ciencias del medio ambiente
Ciències Socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
