Aprenentatge i competència dels mestres. Un estudi de cas de l’activitat conjunta de planificació des d’una perspectiva psicològica

Abstract

En aquesta recerca entenem l'aprenentatge de la professió en un continuun que es desplega al llarg de la vida professional en un ampli ventall de situacions. L'aprenentatge dels mestres no es pot ubicar només en espais de formació inicial dissenyats formalment per preparar-los amb agents especiíicament orientats a acomplir aquesta funció, sino que s'esdevé en els diferents periodes en el decurs de la vida professional, per la participació dels mestres en una amplia varietat de situacions, contextos i tasques professionals. Entre aquests periodes, podem assenyalar un dels més habituals i que explorem en detail en aquest treball: l'arribada de mestres nous amb experiència a les escoles, que s'hi incorporen participant amb d'altres companys en contextos de tasques rellevants de la comunitat, com són els espais de coordinació. Abordarem l'estudi d'aquest periode com una oportunitat d'aprenentatge professional, enfocant la seva analisi des d'una aproximació sociocultural que entén l'aprenentatge entre mestres com un procés mediat socialment i culturalment, on el discurs esdevé un eix central de la construcció de l'activitat i d'influència formativa conjunta. En !'entrada i incorporació de nous mestres a l'escola, la planificació del treball de l'aula esdevé una de les tasques professionals rellevants en la comunitat en que les mestres desenvolupen la seva pràctica professional habitual.

El treball de tesi que presentem té com a finalitat l'anàlisi i comprensió de l'activitat conjunta de la planificació del nivell entre dues mestres que inicialment tenen graus de coneixement-competència diferent en la comunitat en que exerceixen la mateixa funció, la tutorització de dos grups classe de Parvulari (P4). L'activitat de les mestres se situa en un àmbit rellevant de la comunitat professional (escola) com es la coordinació del nivell educatiu, en que les dues mestres tutores planifiquen i coordinen el treball que portaran a terme als respectius grups-classe de que són responsables. De manera més especifica, la recerca se centra a identificar i analitzar les formes a través de les quais les mestres construeixen la seva activitat conjunta de planificació. Així mateix, la investigació explora a través de quines estructures comunicatives es construeix aquesta activitat i com l'estat inicial de competència divers de les mestres condiciona la construcció i l'avenç de la seva activitat conjunta. Particularment, ens interessa conéixer com una i altra s'impliquen a fer-Ia avançar durant les sessions de coordinació.La rellevància institucional de la tasca de planificació de nivell a l'escola ens porta a explorar-la en profunditat i a analitzar en més detail el focus mateix entom del qual es vertebra l'activitat conjunta de planificació. En aquest sentit, l'anàlisi del contingut de les converses entre les mestres constitueix el darrer nucli d'anaàisi d'aquest treball.

Per donar resposta als objectius plantejats, hem optat per una metodologia qualitativa que té com a objectiu conéixer en detail el fenomen objecte d'estudi. L'estratégia metodologica escollida ha estat l'estudi de cas únic, identificat i seleccionat a traves d'informants clau. El cas seleccionat per a la recerca es un Institut Escola públic de la ciutat de Barcelona (institució que inclou Educació Infantil i Primaria, Educació Secundària Obligatoria i Batxillerat, amb alumnat entre 3 i 18 anys). Les situacions observades han estat les sessions de coordinació del nivell que s'han portat a terme entre els mesos de setembre i gener, on han participat dues mestres tutores amb graus inicials de coneixença del centre diferents: una mestra amb antigüitat a l'escola i una mestra acabada d'arribar (novella en el context). Les dues mestres participants en la recerca tenen experiencia professional prévia, però presenten graus de competencia diferents en la comunitat en que actuen exercint la mateixa funció. El periode objecte d'anàlisi compren la totalitat de l'estada de la mestra nova a l'escola (11 sessions).

Les sessions de coordinació han estat registrades en audio per part de les mateixes participants. Les converses han estat transcrites i analitzades atenent a les formes d'organització de l'activitat conjunta i el contingut entom del qual es vertebren.

Els resultats ens han pennes constatar que les formes d'organització amb què les mestres construeixen la seva activitat de planificació estan focalitzades en les activitats i tasques d'ensenyament i aprenentatge, cosa que comporta la seva caracterització situada, la distribució i ajust d'aquestes activitats i tasques en els plans de treball, així com la identificació i anàlisi de condicionants que alteren l'activitat habitual prevista en el grup classe. Per altra banda, també hem identificat moments de l'activitat conjunta centrats a caracteritzar altres tasques docents que les mestres han de portar a terme fora de les aules, com les relatives a l'avaluació i el seguiment de l'alumnat dels grups del nivell. L'anilisi mes detallada del discurs entre les mestres ens ha permés identificar formes característiques que aquest discurs adopta; per una banda, en la planificació d'activitats i tasques d'ensenyament i aprenentatge, on es poden reconeixer les formes especifiques amb les quals porten a terme la caracterització de les activitats, la distribució i gestió del pla de treball, i l'anàlisi de condicionants que alteren l'activitat prevista per ésser desenvolupada en el grup classe i, per l'altra, les formes comunicatives amb què les mestres caracteritzen les tasques docents d'avaluació i seguiment. Aquesta anàlisi també ens ha permés constatar formes de participació diferenciades entre les mestres que posen de manifest el paper de guia i orientació que exerceix la mestra amb més competència a l'escola en l'elaboració de la planificació i en la caracterització de l'avaluació i el seguiment dels alumnes;un paper que no desapareix en el decurs de les sessions de coordinació, però que fluctua en l'activitat conjunta amb la mestra novella. La mestra amb més competència orienta l'elaboració de la planificació seguint la programació prevista per al nivell i, alhora, contribueix a dissenyar conjuntament amb la novella noves propostes de treball a les aules. La mestra novella, per altra banda, al llarg de les sessions, explora l'escola i els elements que la caracteritzen i proposa formes de fer i actuar alternatives, que es negocien i despleguen conjuntament amb l'altra mestra.

Finalment, l'anàlsi del treball entre les mestres ens ha permés constatar que l'activitat conjunta de planificació no pot ser considerada una activitat tècnica, sinò complexa i situada, mediada per representacions situacionals. Aquesta anàlisi mostra que la planificació de les dues mestres comporta la reflexió continuada sabre la relació entre l'acció dissenyada o planificada i la seva plasmació practica en condicions que la sostenen i la fan possible en situacions concretes a l'aula i/o a l'escola. És a dir, els resultats apunten que la planificació comporta per a ambdues elaborar de manera conjunta la representació de sistemes d'activitat situada en espais i temps específics de la pràctica, considerant tots els elements que hi intervenen com una unitat holística i de manera relacionada. L'anàlisi del contingut temàtic de les converses entre mestres posa de relleu la diversitat d'elements que composen la situació, entre els quals destaquen la incorporació de la representació de l'actuació conjunta de la propia mestra amb els nens del seu grup classe. Des de la nostra perspectiva, i tenint en compte els estudis sabre planificació el resultat d'aquesta anàlisi esdevé una de les aportacions originals al nostre entendre, rellevants, de la tesi.

L'anàlisi i comprensió de l'activitat de planificació entre mestres a l'escola com una part habitual de la seva activitat professional i des de l'enfocament amb que l'hem portada a terme, te implicacions rellevants per a l'abordatge d'aquesta activitat en l'àmbit de la formació del professorat i en la construcció del coneixement professional dels mestres: cal ensenyar a planificar en context i en el marc de la relació entre disseny i acció pràctica i situada.

In this research we understand the learning of the teaching profession as a continuum which unfolds throughout working life in a wide range of situations. Teacher learning not only takes place in spaces of initial training formally designed to prepare teachers to fullfil their function, but it also happens in different periods throughout their professional life by their participation in a wide range of situations, contexts and professional tasks. Teachers with working experience arriving at a different school who participate with other colleagues in contexts of relevant tasks of the community, such as coordination spaces,represent one of the most common of these periods which is explored in detail in this research. The study of this period will be tackled as an opportunity for professional learning from a sociocultural approach, which understands learning between teachers as a socially and culturally mediated process where discourse becomes central part of the construction of the activity and joint formative influence. In the community where teachers develop their everyday professional practice, lesson planning becomes one of the most relevant tasks particularly when new teachers incorporate into the schooL

The thesis we present aims to analyse and understand the joint activity of planning between two teachers who initially have different degrees of knowledge and competence in the community in which they perform the same function: the form tutoring of two groups of 4th level of pre-school (four-year-old children). The research that has been carried out focuses on identifying and analysing the ways in which these two form tutor teachers plan and coordinate the tasks they are going to apply in the groups they are responsible for. Moreover,we also explore the communicative structures these teachers use to construct this joint activity. We are particularly interested to know how both teachers are willing to progress throughout the coordination sessions, taking into account that each one of them departs from a different stage in competence due to their personal experience, and thus conditions the construction and progress of their joint activity. The institutional relevance of the planning in schools leads us to explore it in depth, analysing in detail the environment where the joint planning activity is structured in this case. In this sense, the last nucleus of analysis of this work consists on exploring in depth the content of the conversations between the two teachers.

In order to respond to the objectives set, we have chosen a qualitative methodology that aims to know in detail the phenomenon under study. The methodological strategy that has been followed is the single case study, identified and selected through key informants. The case selected for research takes place in a State School in the city of Barcelona which englobes Pre-school and Primary levels, Compulsory Secondary Education and A levels, with students between 3 and 18 years old. The situations observed have been the coordination sessions which took place from September toJanuary between two form tutor teachers of 4th level of Pre-School with different initial degrees of knowledge of the school context a teacher with previous experience in that school and a newly arrived teacher (novice teacher). Both teachers participating in the research have previous professional experience, however, they present different degrees of competence in the community in which they perform the same function. The period analysed in this research covers the entire stay of the new teacher at the school (11 sessions).

The participants themselves have recorded in audio their coordination sessions. The conversations have been transcribed and analysed according to the organization of the joint activity and the content around which they are structured.

The results have allowed us to see that the different forms of joint activity are focused on learning activities. Tills, involves the located characterisation, distribution and adjustment of these activities in the working plans, as well as the identification and analysis of determining factors which alter the usual activity planned in class. In addition to this, there have also been identified moments in the joint activity which are focused on other teaching tasks that teachers must carry out outside the classrooms, such as those related to the assessment and follow-up of the students in the groups of that particular level.

A deeper analysis of the discourse between the two teachers has allowed us to identify, on the one hand, communicative forms adopted in the planning of learning activities/tasks, identifying the specific forms in which they carry out the characterisation of these activities, the distribution and management of the working plan and the analysis of determining factors which alter the activity planned to be developed in the group and, on the other hand, the communicative forms in which the teachers characterise the teaching tasks of assessment and follow-up.1bis level of analysis has also given relevance to the different forms of participation between teachers: it highlights the role of guidance that the teacher with the most competence in the school plays when elaborating the planning and in the characterisation of the assessment and student follow-up; a role that does not disappear during the coordination sessions but that fluctuates in the joint activity with the novice teacher. The novice teacher, however, explores the school and the dements that characterize it throughout the sessions, and proposes alternative ways of doing and acting which are negotiated and deployed together with the other teacher.

Finally, analysing the work between the two teachers has allowed us to ascertain that the joint planning activity cannot be considered a mere technical activity but a complex and situated one, mediated by situational representations. 1bis analysis shows that the planning of the two teachers involves continuous reflection on the relationship between the action designed or planned and its practical embodiment in conditions which support it and make it possible in specific situations in the classroom and / or in the school. That is to say, the results indicate that the planning entails for both teachers to elaborate together the representation of activity systems located in specific spaces and times of the practice, considering all the dements that take part in it like a holistic unit and related among them. The analysis of the content of the conversations between the teachers points out the diversity of dements that compose the situation, highlighting the incorporation into the representation of the joint performance of the teacher herself with the children in her class. From our point of view and taking into account the studies on planning, the result of this analysis becomes one of the original and relevant contributions of the present thesis.

The analysis and understanding of the planning activity between teachers in the school as a regular part of their professional activity, and from the approach with which we have carried it out, has relevant implications for the approach of this activity in the field of teacher training and in the construction of the professional knowledge of teachers:it is necessary to teach how to plan in context and within the framework of the relationship between design and action both practical and situated.