Social hierarchies and effects on depression and aggression in adolescents

Abstract

Investigacions prèvies han sugerit que la depressió i l’agressió poden ser el resultat d’una pèrdua de posició social en animals i humans (Adler et al., 2000; Edwards & Kravitz, 1997). El propòsit d’aquest projecte de recerca va ser entendre millor els efectes del rang social en la salut mental dels adolescents, específicament estudiant l’associació entre mesures de rang com l’estat social subjectiu, el sentit de control, i la percepció de desigualtat d’ingressos econòmics en la infantesa amb els símptomes de depressió, els pensaments i comportaments suïcides, i l’agressió en una mostra clínica d’adolescents predominantment d’ètnia Afro-Americana d’una zona urbana dels Estats Units d’Amèrica. Els objectius d’aquest projecte de recerca van ser: 1- Analitzar l’associació entre el rang social i els símptomes depressius i l’agressió en una mostra clínica d’adolescents; 2- Determinar els mecanismes pels quals el rang social afecta l’estat d’ànim i l’agressió en adolescents; i 3- Determinar l’impacte del rang social en l’estat de benestar psicològic des d’una perspectiva del desenvolupament. La hipòtesi és que els adolescents amb una percepció d’estat social o sentit de control disminuïts presentaran més símptomes de depressió, pensaments i comportaments suïcides, i agressió quan les altres variables es tinguin en consideració. Aquest projecte de recerca va consistir en un estudi de mètodes mixtes (Palinkas et al., 2011) amb el propòsit d’adquirir un coneixement complex dels temes estudiats, corroborar els resultats amb diferents mètodes, i comparar nivells múltiples del sistema. L’estudi es va composar de 2 fases: Fase 1: El recull de dades qualitatives es va conduïr realitzant entrevistes en profunditat amb 23 adolescents i seguint un mètode de diseny i anàlisi fenomenològic. Les entrevistes es van realitzar fins que es va aconseguir saturació de la informació. Fase 2: El recull de dades quantitatives es va conduïr admininstrant una enquesta transversal. Cent noranta set (N=197) adolescents van completar l’enquesta per a complementar les entrevistes en profunditat. El diseny de l’enquesta es va basar en les troballes de la fase 1. Les dades qualitatives van ser analitzades per anàlisi temàtic fent servir el programa ATLAS. L’anàlisi de dades quantitatives es va realitzar conduïnt anàlisis descriptius de les variables i regressions logístiques i liniars fent servir el paquet estadístic SPSS. Els anàlisis de factors confirmatoris i modelització d’equacions estructurals es van realitzar amb el programa Mplus. Els resultats d’aquesta sèrie d’estudis mostren associacions positives entre l’estat social percebut com a baix i la depressió i la ideació suïcida, i associacions positives entre sentit de control disminuït i l’aggressió en una mostra d’adolescents reclutats en entorns clínics urbans, suggerint que la percepció d’estat social i el sentit de control com experiència en adolescents pot tenir efectes en la salut mental en aquesta edat primerenca. A més, ja a l’adolescència, varem observar individuus que feien servir habilitats d’afrontament per a intentar gestionar les reaccions relacionades amb el seu rang social. Els resultats d’aquesta recerca podrien tenir implicacions en intervencions terapèutiques individuals i grupals, donat que les interpretacions que els adolescents fan del seu entorn social poden incloure’s en el treball terapèutic. Aquests resultats també podrien tenir implicacions en salut pública, donat que intervencions a nivell de població podrien atenuar els efectes de les desigualtats o disminuir les desigualtats, i prevenir la internalització de les desigualtats en la juventut.

Investigaciones previas han sugerido que la depresión i la agresión pueden ser el resultado de una pérdida de estatus social en animales y humanos (Adler et al., 2000; Edwards & Kravitz, 1997). El propósito de este proyecto de investigación fue entender mejor los efectos del rango social en la salud mental de los adolescentes, específicamente estudiando la asociación entre medidas de rango como el estatus social subjectivo, el sentido de control, i la percepción de desigualdad de ingresos económicos en la infancia con los síntomas de depresión, pensamientos y comportamientos suicidas y agresión en una muestra clínica de adolescentes predominantemente de étnia Afro-Americana en una zona urbana de Estados Unidos de América. Los objetivos de este proyecto de investigación fueron: 1- Analizar la asociación entre el rango social y los síntomas depresivos y la agresión en una muestra clínica de adolescentes; 2- Determinar los mecanismos por los cuales el rango social afecta el estado de ánimo y la agresión en adolescentes; y 3- Determinar el impacto del rango social en el estado de bienestar psicológico des de una perspectiva del desarrollo. La hipótesis es que los adolescentes con una percepción de estatus social o sentido de control disminuidos presentarán más síntomas de depressión, pensamientos y comportamientos suicidas, y agresión cuando las otras variables se tengan en consideración. Este proyecto de investigación consistió en un estudio de métodos mixtos (Palinkas et al., 2011) con el próposito de adquirir un conocimento complejo de los temas estudiados, corroborar los resultados con diferentes métodos, y comparar niveles múltiples del sistema. El estudio estuvo compuesto de 2 fases: Fase 1: Colección de datos cualitativos que consistió en realizar entrevistas en profundidad con 23 adolescentes siguiendo un método de diseño y análisis fenomenológico. Las entrevistas se realizaron hasta que se consiguió saturación de la información. Fase 2: La colección de datos cuantitativos se condujo administrando una encuesta transversal. Ciento noventa y siete (N= 197) adolescentes completaron la encuesta para complementar las entrevistas en profundidad. El diseño de la encuesta se basó en los hallazgos de la fase 1. Los datos cualitativos fueron analizados con análisis temático utilizando el programa ATLAS. El análisis de datos cuantitativos se realizó con análisis descriptivos de las variables y regresiones logísticas y lineares utilizando el paquete estadístico SPSS. El análisis factorial confirmatorio y los modelos de ecuaciones estructurales se realizaron con el programa Mplus. Los resultados de esta serie de estudios muestran asociaciones positivas entre el estatus social percibido como bajo y la depresión y la ideación suicida, y asociaciones positivas entre el sentido de control disminuido y la agresión en una muestra de adolescentes reclutados en entornos clínicos urbanos, lo que sugiere que la percepción del estatus social y el sentido de control experimentado por los adolescentes puede tener efectos en la salud mental en esta etapa de edad temprana. Además, tan pronto como en la adolescencia, observamos que hay individuos que utilizan habilidades de afrontamiento para intentar gestionar las reacciones relacionadas con su rango social. Los resultados de esta investigación podrían tener implicaciones en interventiones terapéuticas individuales y grupales, dado que las interpretaciones que los adolescentes hacen de su entorno social pueden incluirse en el trabajo terapéutico. Estos resultados también podrían tener implicaciones en salud pública, dado que las interventiones a nivel de población pueden atenuar los efectos de las desigualdades o disminuir las desigualdades, y prevenir la internalización de las desigualdades en la juventud.

Previous research has suggested that depression and aggression can result from loss of social status in animals and humans (Adler et al., 2000; Edwards & Kravitz, 1997). The purpose of this research project was to understand better the effects of social rank on the mental health of adolescents, specifically by studying the associations between measures of rank such as subjective social status, sense of control, and perceived childhood income inequality, with depressive symptoms, suicidal thoughts and behaviors, and aggression in a clinical sample of predominantly Black adolescents from an urban area in the United States. The aims of this research project were: 1- To analyze the association between social rank and depressive symptoms and aggression in a clinical sample of adolescents; 2- To determine the mechanisms by which social rank affects mood and aggression in adolescents; and 3- To determine the impact of social rank on psychological well-being from a developmental perspective. The hypothesis is that adolescents with lower perceived social rank or sense of control will present more symptoms of depression, more suicidal thoughts and behaviors, and more aggression when adjusting for other variables. This research project consisted of a mixed methods research study (Palinkas et al., 2011) with the purpose of acquiring a more comprehensive understanding of the topics, corroborating the results with different methods, and comparing multiple system levels. The study comprised 2 phases: Phase 1: Qualitative data collection was conducted with in-depth interviews with 23 adolescents following a phenomenological method of design and analysis. The interviews were completed until information saturation was reached. Phase 2: Quantitative data collection was conducted using a cross-sectional survey. One hundred and ninety-seven (n=197) adolescents completed a survey in order to complement the in-depth interviews. The design of the survey was based on the findings from phase 1. The qualitative data were analyzed by thematic analysis using the software ATLAS. The quantitative data analyses were conducted through descriptive analysis of the variables and logistic and linear regressions using the statistical package SPSS. Confirmatory factor analyses and structural equation modeling were conducted with the program Mplus. The results of these series of studies showed positive associations between low perceived social status and depression and suicidal ideation, and positive associations between low sense of control and aggression in a sample of adolescents recruited in clinical urban settings, suggesting that perceived social rank and sense of control as experienced by adolescents can have effects on mental health at that early age. Additionally, as early as in adolescence, we observed individuals using coping skills to attempt to manage reactions related to their social rank. These research findings could have implications for individual and group therapy interventions, given that the interpretations that adolescents make of their social environment can be included in therapeutic work. These results could also have public health implications, as interventions at the population level could attenuate the effects of inequality or decrease inequalities, and prevent the internalization of inequalities in youth.