Diferencias de género en el adolescente con conducta suicida

Abstract

En l’estudi de la conducta suïcida, hi ha hagut col·lectius que han rebut menys atenció que d’altres, l’adolescència és un d’aquests col·lectius. En molts casos, les conclusions que s’apliquen a aquesta etapa vital, ve derivada d’estudis d’adults, però no sempre encaixen en una etapa tan complexa i canviant com l’adolescència. Això és especialment important, quan, entre els aspectes a valorar, contemplem la personalitat, fent més complex l’abordatge, per les controvèrsies de l’estudi de la personalitat en un període en què s’està conformant. Una altra característica de l’estudi de la conducta suïcida, especialment aquells que estudien la conducta suïcida sense resultat mortal, és la major representació de l’gènere femení, sent la conducta suïcida sense resultat mortal, més freqüent en dones que en homes, i les morts per suïcidi més freqüents en homes que en dones. Mitjançant la realització de dos estudis s’ofereix evidència empírica que pretén aportar llum a les dues preguntes que s’afronten en aquesta tesi doctoral: Hi ha diferències en la conducta suïcida que realitzen els homes i la que realitzen les dones adolescents? I ¿són explicables aquestes diferències per diferents perfils de personalitat, problemes referits, i intensitat de la clínica que presenten? Per respondre a la primera pregunta, s’ha realitzat una anàlisi retrospectiva de la població de pacients menors d’edat que van ser atesos per conducta suïcida al servei d’urgències hospitalàries de psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de Déu des de Novembre de 2013 fins novembre de 2019. derivat dels resultats, es pot concloure que: 1) els trastorns de la conducta alimentària i la presència de trets desadaptatius de la personalitat són més prevalents en dones, mentre els trastorns de conducta, els trastorns de l’espectre autista i els trastorns per dèficit d’ atenció i hiperactivitat, són més prevalents en homes; (2) els antecedents de conducta autolesiva no suïcida i els abusos sexuals en la infància són més prevalents entre les dones; (3) les dones ateses a urgències per conducta suïcida presenten més antecedents de temptatives prèvies, i tornen a repetir un intent amb més freqüència; (4) les morts per suïcidi després de l’alta hospitalària són el doble en homes que en dones; tant homes com dones tendeixen a triar com a primer mètode de suïcidi la sobreingesta medicamentosa, però els homes escullen amb més freqüència que les dones mètodes més violents com són el penjament o la precipitació. L’anàlisi de regressió logística no va permetre identificar un perfil de repetició per a cap dels dos gèneres, però les correlacions entre la variable resposta (Reconsulta als sis mesos) eren diferents en cada gènere. Per respondre a la segona pregunta, s’ha administrat l’inventari multiaxial de personalitat de Millon (MACI). Dels resultats podem extreure que tots dos gèneres presenten puntuacions elevades en les dimensions: Introvertit, Inhibit, Pessimista, oposicionista i Autopunitivo. Així mateix, tots dos gèneres presenten puntuacions baixes en les dimensions: Histriònic, Egocèntric i Conformista. D’altra banda, els adolescents homes són més inhibits i presentació una clínica més severa en depressió, ansietat i tendència suïcida, i una major experiència d’abús referit; mentre que les dones presenten major tendència a la delinqüència. Podem concloure que caldria incloure perspectiva de gènere en tots els abordatges i la planificació d’intervencions de prevenció de l’suïcidi, tant universals, com selectives i indicades. A més, en el nostre àmbit sociocultural, es fa necessària una intervenció de prevenció universal de l’suïcidi orientada a la manca d’accés a medicació a l’almenys fins a la majoria d’edat, tant en l’àmbit familiar com en farmàcies o altres centres amb capacitat de dispensar medicació.

En el estudio de la conducta suicida, ha habido colectivos que han recibido menos atención que otros, la adolescencia es uno de estos colectivos. En muchos casos, las conclusiones que se aplican a esta etapa vital, viene derivada de estudios de adultos, pero no siempre encajan en una etapa tan compleja y cambiante como la adolescencia. Esto es especialmente importante, cuando, entre los aspectos a valorar, contemplamos la personalidad, haciendo más complejo el abordaje, por las controversias del estudio de la personalidad en un periodo en el que se está conformando. Otra característica del estudio de la conducta suicida, especialmente aquellos que estudian la conducta suicida sin resultado mortal, es la mayor representación del género femenino, siendo la conducta suicida sin resultado mortal, más frecuente en mujeres que en hombres, y las muertes por suicidio más frecuentes en hombres que en mujeres. Mediante la realización de dos estudios se ofrece evidencia empírica que pretende aportar luz a las dos preguntas que se afrontan en esta tesis doctoral: ¿Hay diferencias en la conducta suicida que realizan los hombres y la que realizan las mujeres adolescentes? Y ¿son explicables estas diferencias por diferentes perfiles de personalidad, problemas referidos, e intensidad de la clínica que presentan? Para responder a la primera pregunta, se ha realizado un análisis retrospectivo de la población de pacientes menores de edad que fueron atendidos por conducta suicida en el servicio de urgencias hospitalarias de psiquiatría del Hospital Sant Joan de Déu desde Noviembre de 2013 hasta Noviembre de 2019. Derivado de los resultados, se puede concluir que: 1) los trastornos de la conducta alimentaria y la presencia de rasgos desadaptativos de la personalidad son más prevalentes en mujeres, mientras los trastornos de conducta, los trastornos del espectro autista y los trastornos por déficit de atención e hiperactividad, son más prevalentes en hombres; (2) los antecedentes de conducta autolesiva no suicida y los abusos sexuales en la infancia son más prevalentes entre las mujeres; (3) las mujeres atendidas en urgencias por conducta suicida presentan más antecedentes de tentativas previas, y vuelven a repetir un intento con más frecuencia; (4) los fallecimientos por suicidio tras el alta hospitalaria son el doble en hombres que en mujeres; tanto hombres como mujeres tienden a elegir como primer método de suicidio la sobreingesta medicamentosa, pero los hombres escogen con más frecuencia que las mujeres métodos más violentos como son el ahorcamiento o la precipitación. El análisis de regresión logística no permitió identificar un perfil de repetición para ninguno de los dos géneros, pero las correlaciones entre la variable respuesta (reconsulta a los seis meses) eran diferentes en cada género. Para responder a la segunda pregunta, se ha administrado el inventario multiaxial de personalidad de Millon (MACI). De los resultados podemos extraer que ambos géneros presentan puntuaciones elevadas en las dimensiones: Introvertido, Inhibido, Pesimista, Oposicionista y Autopunitivo. Así mismo, ambos géneros presentan puntuaciones bajas en las dimensiones: Histriónico, Egocéntrico y Conformista. Por otro lado, los adolescentes hombres son más inhibidos y presentación una clínica más severa en depresión, ansiedad y tendencia suicida, y una mayor experiencia de abuso referido; mientras que las mujeres presentan mayor tendencia a la delincuencia. Podemos concluir que sería necesario incluir perspectiva de género en todos los abordajes y la planificación de intervenciones de prevención del suicidio, tanto universales, como selectivas e indicadas. Además, en nuestro ámbito sociocultural, se hace necesaria una intervención de prevención universal del suicidio orientada a la privación de acceso a medicación al menos hasta la mayoría de edad, tanto en el ámbito familiar como en farmacias u otros centros con capacidad de dispensar medicación.

In the study of suicidal behavior, there have been groups that have received less attention than others, adolescence is one of these groups. In many cases, the conclusions that apply to this life stage are derived from adult studies, but they do not always fit into a stage as complex and changing as adolescence. This is especially important when, among the aspects to be evaluated, we contemplate the personality, making the approach more complex, due to the controversies of the study of personality in a period in which it is taking shape. Another characteristic of the study of suicidal behavior, especially those that study suicidal behavior without fatal outcome, is the greater representation of the female gender, being suicidal behavior without fatal outcome, more frequent in women than in men, and deaths by suicide more frequent in men than in women. By conducting two studies, empirical evidence is offered that aims to shed light on the two questions faced in this doctoral thesis: Are there differences in the suicidal behavior of men and that of adolescent women? And are these differences explicable by different personality profiles, referred problems, and intensity of the symptoms they present? To answer the first question, a retrospective analysis has been carried out of the population of underage patients who were treated for suicidal behavior in the psychiatric hospital emergency service of the Sant Joan de Déu Hospital from November 2013 to November 2019. Derived from the results, it can be concluded that: 1) eating disorders and the presence of maladaptive personality traits are more prevalent in women, while conduct disorders, autism spectrum disorders and deficit disorders attention and hyperactivity, are more prevalent in men; (2) history of non-suicidal self-injurious behavior and childhood sexual abuse are more prevalent among women; (3) women seen in the emergency room for suicidal behavior have a more history of previous attempts, and repeat an attempt more frequently; (4) deaths from suicide after hospital discharge are twice as high in men as in women; both men and women tend to choose drug overdose as their first method of suicide, but men choose more violent methods such as hanging or precipitation more often than women. The logistic regression analysis did not allow us to identify a repetition profile for either of the two genders, but the correlations between the response variable (reconsultation at six months) were different in each gender. To answer the second question, Millon’s multiaxial personality inventory (MACI) has been administered. From the results we can extract that both genders present high scores in the dimensions: Introverted, Inhibited, Pessimistic, Oppositional and Self-punitive. Likewise, both genders present low scores in the dimensions: Histrionic, Egocentric and Conformist. On the other hand, male adolescents are more inhibited and present a more severe clinic in depression, anxiety and suicidal tendency, and a greater experience of referred abuse; while women have a greater tendency to crime. We can conclude that it would be necessary to include a gender perspective in all approaches and planning of suicide prevention interventions, both universal, selective and indicated. In addition, in our sociocultural environment, a universal suicide prevention intervention aimed at depriving access to medication is necessary at least until the age of majority, both in the family environment and in pharmacies or other centers with the capacity to dispense medication.