El discurso argumentativo en los primeros cursos de la enseñanza superior

Autor/a

Pujals Pérez, Gemma

Director/a

Perera i Parramon, Joan

Tutor/a

Perera i Parramon, Joan

Fecha de defensa

2021-11-29

Páginas

434 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació

Resumen

El propósito de investigar y experimentar en los procesos de comprensión/interpretación y producción de textos argumentativos surge del problema detectado: la falta de hábitos de razonamiento lógico y discursivo del estudiantado y su repercusión en la adquisición de nuevos conocimientos. La determinación de objetivos ha ido encaminada, por tanto, a demostrar las hipótesis planteadas. El objetivo general que nos hemos propuesto en esta tesis es detectar las dificultades de razonamiento conceptual y referencial en producciones escritas por estudiantes de primer curso universitario, de tema jurídico y tipología examen, relativas a la comprensión y recepción de los discursos argumentativos, con el fin de orientar propuestas de intervención educativa que puedan mejorar la formación receptora de los aprendices. Y los objetivos específicos que conducen a la confirmación de las diferentes fases de realización de la tesis son: 1) delimitación de las categorías de análisis; 2) análisis cualitativo de algunos procedimientos argumentativos utilizados en los textos-exámenes, con ayuda del programa informático de análisis de datos Atlas.ti., como herramienta y modelo teórico de innovación didáctica; 3) valoración crítica de los resultados obtenidos; 4) ejemplificación de estrategias metatextuales y metacognitivas, y 5) descripción de experiencias de intervención didáctica en el ámbito literario. Se trata de una tesis surgida en el campo de la investigación educativa, concretamente de la enseñanza en didáctica de la lengua y la literatura, con características multifuncionales: cualitativa, comprensiva, de análisis textual y con matices etnográficos, derivada de la línea de investigación estudios lingüísticos con fines específicos. Se ha seguido un enfoque de innovación educativa y transposición didáctica, orientada hacia la comprensión, el descubrimiento y la interpretación de la realidad, que propugna la interacción social entre participantes y que tiene en cuenta factores de la teoría crítica. Cabe destacar algunos presupuestos teóricos de la documentación analizada: 1) carácter dialógico y comunicativo de la argumentación: forma de discurso, oral o escrito, en que los interlocutores, de manera dialéctica, confrontan argumentos y contraargumentos para llegar a una conclusión; 2) ponderación de la pragmática como disciplina que estudia usos y acciones del lenguaje, primordialmente los actos de habla, con los que convergen lingüistas y filósofos; 3) atención expresa al lenguaje jurídico, un tipo de texto que presenta marcas lingüísticas y discursivas específicas; 4) estudio de los implícitos e inferencias del discurso argumentativo, así como de los mecanismos lingüísticos de conexión textual y de expresión modal causantes de la mayor o menor fuerza argumentativa de las secuencias argumentativas (premisas-conclusiones); 5) consideración de los textos-examen analizados como un macroacto argumentativo, donde se muestran las intenciones del emisor/a-estudiante para evidenciar sus conocimientos y provocar una reacción positiva ante el receptor/a-profesor/a, como demostración de interrelación comunicativa. En cuanto a los resultados obtenidos del análisis, principalmente sobre la competencia argumentativa adquirida, de acuerdo con modelos elaborados previamente y una vez realizadas las operaciones textuales de reducción de datos –segmentación, codificación y agrupación en categorías–, se ha conseguido acotar las secuencias argumentativas y el proceso seguido por cada estudiante, en función de la comprensión realizada. De todo el material analizado, se han detectado aciertos y carencias: precisiones e imprecisiones, tanto en inferencias, explícitas e implícitas, como en las conclusiones de las premisas, en las que los indicadores de fuerza juegan un papel relevante. Además, se han realizado comentarios que han permitido extraer conclusiones y valoraciones cualitativas. Se ha introducido también un factor de evaluación, en términos numéricos, como indicador cuantitativo. El resultado numérico obtenido evidencia un bajo nivel competencial, referido únicamente a la capacidad argumentativa de la pregunta, sin tener en cuenta la parte teórica del examen: una valoración global de las dos partes de la prueba hubiera mejorado notablemente la evaluación. Ello confirma que reproducir y describir conocimientos temáticos es mucho más fácil que relacionar conceptos, en los que deben plantearse argumentaciones inferenciales y llegar a conclusiones plausibles construyendo pensamiento nuevo. Se ha querido también singularizar la importancia de los nuevos paradigmas de la argumentación que se alejan de la lógica formal y reintroducen la retórica, en el sentido clásico; a la vez que se han incorporado principios de correlación social e histórica entre épocas, corrientes y contextos, en los que las distintas teorías se han desarrollado. Asimismo, se han descrito estudios, experiencias y ejemplos suficientes sobre la adquisición de la competencia argumentativa, mostrando procedimientos argumentativos y estrategias metatextuales y metacognitivas, tanto de lectura inferencial como de producción escrita, que llevan a integrar los conocimientos enciclopédicos y las nuevas informaciones de forma significativa. Se ha señalado también la necesidad de considerar el componente social y crítico de la lectura en la formación de los receptores, atendiendo a las necesidades de cada colectivo, en cuanto a temáticas, niveles de madurez lectora y exigencias de las propias disciplinas académicas.


El propòsit d’investigar i experimentar en els processos de comprensió/interpretació i producció de textos argumentatius sorgeix del problema detectat: la manca d’hàbits de raonament lògic i discursiu de l’estudiantat i la seva repercussió en l’adquisició de nous coneixements. La determinació d’objectius ha anat encaminada, per tant, a demostrar les hipòtesis plantejades. L’objectiu general que ens hem proposat en aquesta tesi és detectar les dificultats de raonament conceptual i referencial en produccions escrites per estudiants de primer curs universitari, de tema jurídic i tipologia examen, relatives a la comprensió i recepció dels discursos argumentatius, per tal d’orientar propostes d’intervenció educativa que puguin millorar la formació receptora dels aprenents. I els objectius específics que condueixen a la confirmació de les diferents fases de realització de la tesi són: 1) delimitació de les categories d’anàlisi; 2) anàlisi qualitativa d’alguns procediments argumentatius utilitzats en els textos-exàmens, amb ajuda del programa informàtic d’anàlisi de dades Atlas.ti., com a eina i model teòric d’innovació didàctica; 3) valoració crítica dels resultats obtinguts; 4) exemplificació d’estratègies metatextuals i metacognitives, i 5) descripció d’experiències d’intervenció didàctica en l’àmbit literari. Es tracta d’una tesi sorgida en el camp de la recerca educativa, concretament de l’ensenyament en didàctica de la llengua i la literatura, amb característiques multifuncionals: qualitativa, comprensiva, d’anàlisi textual i amb matisos etnogràfics, derivada de la línia de recerca d’estudis lingüístics amb fins específics. S’ha seguit un enfocament d’innovació educativa i transposició didàctica, orientada cap a la comprensió, el descobriment i la interpretació de la realitat, que propugna la interacció social entre participants i que té en compte factors de la teoria crítica. Cal destacar alguns pressupòsits teòrics de la documentació analitzada: 1) caràcter dialògic i comunicatiu de l’argumentació: forma de discurs, oral o escrit, en què els interlocutors, de manera dialèctica, confronten arguments i contraarguments per arribar a una conclusió; 2) ponderació de la pragmàtica com a disciplina que estudia usos i accions del llenguatge, primordialment els actes de parla, amb els quals convergeixen lingüistes i filòsofs; 3) atenció expressa al llenguatge jurídic, un tipus de text que presenta marques lingüístiques i discursives específiques; 4) estudi dels implícits i inferències del discurs argumentatiu, així com dels mecanismes lingüístics de connexió textual i d’expressió modal causants de la major o menor força argumentativa de les seqüències argumentatives (premisses-conclusions); 5) consideració dels textos-examen analitzats com un macroacte argumentatiu, on es mostren les intencions de l’emissor/a-estudiant per evidenciar els seus coneixements i provocar una reacció positiva davant el receptor/a-professor/a, com a demostració d’interrelació comunicativa. Pel que fa als resultats obtinguts de l’anàlisi, principalment sobre la competència argumentativa adquirida, d’acord amb models elaborats prèviament i una vegada realitzades les operacions textuals de reducció de dades -segmentació, codificació i agrupació en categories-, s’ha aconseguit delimitar les seqüències argumentatives i el procés seguit per cada estudiant, en funció de la comprensió realitzada. De tot el material analitzat, s’han detectat encerts i mancances: precisions i imprecisions, tant en inferències, explícites i implícites, com en les conclusions de les premisses, en què els indicadors de força juguen un paper rellevant. A més, s’han realitzat comentaris que han permès extreure conclusions i valoracions qualitatives. S’ha introduït també un factor d’avaluació, en termes numèrics, com a indicador quantitatiu. El resultat numèric obtingut evidencia un baix nivell competencial, referit únicament a la capacitat argumentativa de la pregunta, sense tenir en compte la part teòrica de l’examen: una valoració global de les dues parts de la prova hauria millorat notablement l’avaluació. Això confirma que reproduir i descriure coneixements temàtics és molt més fàcil que relacionar conceptes, en els quals s’han de plantejar argumentacions inferencials i arribar a conclusions plausibles construint pensament nou. S’ha volgut també singularitzar la importància dels nous paradigmes de l’argumentació que s’allunyen de la lògica formal i reintrodueixen la retòrica, en el sentit clàssic; alhora que s’han incorporat principis de correlació social i històrica entre èpoques, corrents i contextos, en què les diferents teories s’han desenvolupat. Així mateix, s’han descrit estudis, experiències i exemples suficients sobre l’adquisició de la competència argumentativa, mostrant procediments argumentatius i estratègies metatextuals i metacognitives, tant de lectura inferencial com de producció escrita, que porten a integrar els coneixements enciclopèdics i les noves informacions de forma significativa. S’ha assenyalat també la necessitat de considerar el component social i crític de la lectura en la formació dels receptors, atenent a les necessitats de cada col·lectiu, quant a temàtiques, nivells de maduresa lectora i exigències de les pròpies disciplines acadèmiques.


The purpose of investigating and experimenting in the processes of comprehension / interpretation and production of argumentative texts arises from the problem detected: the lack of logical and discursive reasoning habits of students and their repercussion on the acquisition of new knowledge. The determination of objectives has been aimed, therefore, at demonstrating the hypotheses put forward. The general objective that we have proposed in this thesis is to detect the difficulties of conceptual and referential reasoning in written productions by first year university students, of legal subject and exams typology, related to the comprehension and reception of argumentative discourses, in order to guide educational intervention proposals that can improve the receptive training of the trainees. And the specific objectives that lead to the confirmation of the different phases of the thesis are: 1) delimitation of the categories of analysis; 2) qualitative analysis about some argumentative procedures used in the texts-exams, with the help of the data analysis software Atlas.ti., as a tool and theoretical model of didactic innovation; 3) critical evaluation of the results obtained; 4) exemplification of metatextual and metacognitive strategies, and 5) description of experiences of didactic intervention in the literary field. This is a thesis that arose in the field of educational research, specifically in the teaching of language and literature didactics, with multifunctional characteristics: qualitative, comprehensive, textual analysis and ethnographic nuances, derived from the research line of linguistic studies for specific purposes. It has followed an approach of educational innovation and didactic transposition, oriented towards understanding, discovery and interpretation of reality, which advocates social interaction among participants and takes into account factors of critical theory. It should be noted some theoretical assumptions of the analyzed documentation: 1) dialogic and communicative nature of argumentation: form of discourse, oral or written, in which the interlocutors, in a dialectical manner, confront arguments and counterarguments to reach a conclusion; 2) weighting of pragmatics as a discipline that studies uses and actions of language, primarily speech acts, with which linguists and philosophers converge; 3) express attention to legal language, a type of text that presents specific linguistic and discursive marks; 4) study of the implicit and inferences of argumentative discourse, as well as of the linguistic mechanisms of textual connection and modal expression that cause the greater or lesser argumentative force of the argumentative sequences (premises-conclusions); 5) consideration of the texts-exams analyzed as an argumentative macroact, where the intentions of the sender/student are shown in order to demonstrate his/her knowledge and provoke a positive reaction before the receiver/professor, as a demonstration of communicative interrelation. As for the results obtained from the analysis, mainly on the acquired argumentative competence, according to previously elaborated models and once the textual operations of data reduction -segmentation, codification and grouping into categories- have been carried out, the argumentative sequences and the process followed by each student have been demarcated, according to the comprehension achieved. From all the material analyzed, we have detected successes and shortcomings: accuracies and inaccuracies, both in explicit and implicit inferences, and in the conclusions of the premises, in which strength indicators play a relevant role. In addition, comments have been made that have allowed drawing qualitative conclusions and assessments. An evaluation factor has also been introduced, in numerical terms, as a quantitative indicator. The numerical result obtained shows a low level of competence, referring only to the argumentative capacity of the question, without taking into account the theoretical part of the exam: an overall assessment of the two parts of the test would have improved the evaluation considerably. This confirms that reproducing and describing thematic knowledge is much easier than relating concepts, in which inferential arguments must be made and plausible conclusions are to be reached by constructing new thinking. We have also sought to highlight the importance of the new paradigms of argumentation that move away from formal logic and reintroduce rhetoric, in the classical sense, while incorporating principles of social and historical correlation between periods, currents and contexts in which the different theories have been developed. Likewise, sufficient studies, experiences and examples have been described on the acquisition of argumentative competence, showing argumentative procedures and metatextual and metacognitive strategies, both in inferential reading and written production, which lead to the integration of encyclopedic knowledge and new information in a meaningful way. It has also been pointed out the need to consider the social and critical component of reading in the training of receivers, attending to the needs of each group, in terms of topics, levels of reading maturity and demands of the academic disciplines themselves.

Palabras clave

Educació superior; Enseñanza superior; Higher education; Argumentació (Lingüística); Argumentación (Lingüística); Argumentation (Linguistics); Anàlisi del discurs; Análisis del discurso; Discourse analysis; Actes de parla (Lingüística); Actos de habla (Lingüística); Speech acts (Linguistics); Programari; Software; Computer software

Materias

378 - Enseñanza superior. Universidades

Área de conocimiento

Ciències de l'Educació

Nota

Programa de Doctorat en Didàctica de les Ciències, les Llengües, les Arts i les Humanitats

Documentos

GPP_TESIS.pdf

8.418Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)