Importancia de los Enterovirus en la Sepsis Neonatal

Abstract

INTRODUCCIÓ. Les infeccions neonatals son una patologia molt prevalent i representen una de les principals causes de mortalitat durant aquest període de la vida. Gran part dels nadons que ingressen durant el primer mes de vida amb sospita de sèpsia bacteriana (SB) són diagnosticats d’infeccions produïdes per virus. Els virus més implicats en la infecció neonatal són els enterovirus (EV) amb una incidència de 7 casos per cada 1000 nadons.

L’objectiu d’aquest estudi és demostrar la importància dels EV com a agents etiològics de la infecció neonatal per les seves diferències pel que fa al maneig clínic i les mesures terapèutiques a seguir.

MATERIAL I MÈTODES. El present treball es un estudi retrospectiu amb recollida prospectiva de les dades. Es van incloure un total de 332 nadons d’edat gestacional > 34 SG atesos a la Unitat de Neonatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau entre gener de l’any 2002 fins a desembre del 2017 i amb el diagnòstic inicial de sèpsia neonatal (SN).

RESULTATS. El percentatge d’infeccions per EV va ser superior al de SB amb un 34,6% i 32,5% respectivament del total de nadons estudiats. Els nadons amb infecció per EV presenten menor patologia materna a excepció de la malaltia hipertensiva de l’embaràs (p <0,001). Es tracta de nadons sans amb més edat gestacional, majors puntuacions en el test d’Apgar i major pes al naixement (p <0,001). En la meitat dels casos hi ha antecedents d’ambient epidèmic familiar (p <0,001).

La febre es va presentar en el 72% dels nadons amb infecció per EV i la meningitis va ser la forma clínica més freqüent afectant el 61,7% dels casos d’infecció per EV. Les característiques del LCR dels pacients amb meningitis van ser similars en ambdós grups i només van existir diferències significatives en la concentració de proteïnes, superior en el grup de SB (p> 0,001). Les formes greus de la malaltia van ser poc freqüents (1,7%). El 51,4% dels pacients amb infecció per EV va ser sotmès a tractament antibiòtic (ATB).

La detecció d’EV en mostres de LCR mitjançant RT-PCR va mostrar una elevada sensibilitat, especificitat i un elevat valor predictiu positiu i negatiu en el diagnòstic de la infecció per EV.

L’evolució clínica dels pacients amb infecció per EV va ser favorable amb resolució sense seqüeles en la majoria dels casos. La letalitat de el quadre en els nens estudiats va ser del 0,9%.

Els EV més freqüentment implicats en la malaltia neonatal per EV van ser E11, E6, E7 i CVB5.

Es va obtenir un model predictiu que permet calcular la probabilitat de risc de presentar SB o infecció per EV i classificar correctament el 99% dels RN amb una precisió del 95,6%. Les variables que van mostrar una associació amb la infecció per EV van ser la major edat en dies de vida en el moment de patir la malaltia, majors puntuacions en el test d’Apgar als 5 minuts, el major pes al naixement, l’ambient epidèmic i l’alteració del sensori.

CONCLUSIONS. Cal la inclusió dels EV en l’estudi inicial dels nadons amb sospita de sèpsia neonatal ja que aquestes infeccions es presenten amb una elevada prevalença en el nostre estudi. Els nadons amb infecció per EV tenen similituds clíniques amb els nadons amb SB, però hi ha factors que poden diferenciar les infeccions per EV de les infeccions bacterianes. La troballa d’aquests factors ha permès elaborar un model predictiu que al junt a la positivitat de les tècniques ràpides per a la detecció d’EV permeten diferenciar aquestes dos infeccions i retirar un tractament antibiòtic innecessari.

INTRODUCCIÓN. Las infecciones neonatales constituyen una de las patologías más prevalentes y representan una de las principales causas de mortalidad durante este periodo de la vida. Gran parte de los recién nacidos (RN) que ingresan durante el primer mes de vida con sospecha de sepsis bacteriana (SB) son diagnosticados de infecciones producidas por virus. Los virus mayormente implicados en la infección neonatal son los enterovirus (EV) con una incidencia de 7 casos por cada 1000 RN.

El objetivo de este estudio es demostrar la importancia de los EV como agentes etiológicos en la infección neonatal por sus diferencias en cuanto al manejo clínico y las medidas terapéuticas a seguir.

MATERIAL Y METODOS. El presente trabajo consiste en un estudio retrospectivo con recogida prospectiva de los datos. Se incluyeron un total de 332 RN de edad gestacional > 34 semanas gestacionales (SG) atendidos en la Unidad de Neonatología del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau entre enero del 2002 hasta diciembre del 2017 y con el diagnóstico inicial de sepsis neonatal (SN).

RESULTADOS. El porcentaje de infecciones por EV fue superior al de SB con un 34,6% y 32,5% respectivamente del total de RN estudiados. Los RN con infección por EV presentan menor patología materna a excepción de la enfermedad hipertensiva del embarazo (p<0,001), son RN sanos con mayor edad gestacional, mayores puntuaciones de Apgar y mayor peso al nacimiento (p<0,001) y en la mitad de los casos existen antecedentes de ambiente epidémico familiar (p<0,001).

La fiebre se presenta en el 72% de los RN con infección por EV y la meningitis es la forma clínica más frecuente afectando al 61,7% de los casos. Las características del líquido cefalorraquídeo (LCR) de los pacientes con meningitis fueron similares en ambos grupos y solo encontramos diferencias significativas en la concentración de proteínas, superior en el grupo de SB (p>0,001). Las formas graves de la enfermedad fueron poco frecuentes (1,7%). El 51,4% de los pacientes con infección por EV fue sometido a tratamiento antibiótico (ATB).

La detección de EV en muestras de LCR mediante reacción en cadena de la polimerasa-transcriptasa inversa (RT-PCR) mostró una elevada sensibilidad, especificidad y un elevado valor predictivo positivo y negativo en el diagnóstico de la infección por EV.

La evolución clínica de los pacientes con infección por EV fue favorable con resolución sin secuelas en la mayoría de los casos. La letalidad del cuadro en nuestros niños fue del 0,9%.

Los EV más frecuentemente implicados en la enfermedad neonatal por EV fueron E11, E6, E7 y CVB5.

Se obtuvo un modelo predictivo que permite calcular la probabilidad de riesgo de presentar SB o infección por EV y clasificar correctamente el 99% de los RN con una precisión del 95,6%. Las variables que mostraron una asociación con la infección por EV fueron la mayor edad en días de vida en el momento de padecer la enfermedad, mayores puntuaciones en el test de Apgar a los 5 minutos, el mayor peso al nacimiento, el ambiente epidémico y la alteración del sensorio.

CONCLUSIONES. Es necesario la inclusión de los EV en el estudio inicial de los RN con sospecha de sepsis neonatal ya que estas infecciones se presentan con una elevada prevalencia en nuestro estudio. Los RN con EV comparten similitudes clínicas con los RN con SB, pero existen factores que permiten diferenciar las infecciones por EV de las infecciones bacterianas. El hallazgo de estos factores ha permitido elaborar un modelo predictivo que junto a la positividad de las técnicas rápidas para la detección de EV permiten diferenciar estas 2 infecciones y retirar un tratamiento antibiótico innecesario.

INTRODUCTION. Neonatal infections are one of the most prevalent pathologies and represent one of the main causes of mortality during this period of life. Most of the newborns who are admitted during the first month of life with suspected Bacterial Sepsis (BS) are diagnosed with infections caused by viruses. The viruses most involved in neonatal infection are enteroviruses (EV), with an incidence of 7 cases per 1000 newborns.

The objective of this study is to demonstrate the importance of EV as etiological agents in neonatal infection due to their differences in terms of clinical management and the therapeutic measures to be followed.

MATERIAL AND METHODS. The present work consists of a retrospective study with prospective data collection. A total of 332 NBs of gestational age> 34 SG attended in the Neonatology Unit of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau between January 2002 and December 2017 and with the initial diagnosis of Neonatal Sepsis (NS) were included.

RESULTS. The percentage of infections by EV was higher than that of BS with 34,6 and 32,5% respectively of the total of newborns studied. Newborns with EV infection present less maternal pathology except for hypertensive disease of pregnancy (p <0.001). Newborns with EV infection present less maternal pathology except for hypertensive disease of pregnancy (p <0.001), they are healthy newborns with a higher gestational age, higher Apgar scores and higher birth weight (p <0.001) and in the middle of the cases there is a history of a family epidemic environment (p <0.001).

Fever occurs in 72% of newborns with EV infection and meningitis is the most frequent clinical form, affecting at 61.7% of EV infection cases. The CSF characteristics of patients with meningitis were similar in both groups and we only found significant differences in protein concentration, higher in the BS group (p> 0.001). Severe forms of the disease were rare (1.7%). 51.4% of the patients with EV infection underwent ATB treatment.

The detection of EV in CSF samples by RT-PCR showed high sensitivity, specificity, and high positive and negative predictive values in the diagnosis of EV infection.

The clinical evolution of patients with EV infection was favorable with resolution without sequelae in most cases. The case fatality rate in our children was 0.9%.

The EV types most frequently implicated in neonatal EV disease were E11, E6, E7 and CVB5.

A predictive model was obtained that allows calculating the risk probability of presenting BS or EV infection and correctly classifying 99% of the newborns with a precision of 95.6%. The variables that showed an association with EV infection were an older age in days of life at the time of suffering from the disease, higher scores in the Apgar test at 5 minutes, higher birth weight, an epidemic environment, and the alteration of the sensorium.

CONCLUSIONS. The inclusion of EV in the initial study of newborn with suspected neonatal sepsis is necessary because these infections present with a high prevalence in our study. Newborns with EV share clinical similarities with newborns with BS, but we found factors that allow us to differentiate EV infections from bacterial infections. The finding of these factors has made it possible to develop a predictive model that, together with the positivity of the rapid techniques for the detection of EV, allows us to differentiate these 2 infections and withdraw unnecessary antibiotic treatment.