Essays on Economic Geography, Development, and Climate Change

Abstract

Aquesta tesi doctoral esta composta per tres capítols independents. Contribueix a una literatura sobre desenvolupament econòmic, la geografia econòmica, el comerç internacional i el canvi climàtic. Al capítol 1, “El poder dels mercats: impacte de les invasions de llagostes del desert sobre la salut infantil”, proporciono proves reduïdes de la importància (accés a) mercats en la transmissió de xocs agrícoles impulsats pel canvi climàtic a l’acumulació de capital humà a economies agrícoles de baixos ingressos. En general, argumenta per la importància d’abordar les reaccions del mercat local a aquest tipus de xoc agrícola a l’hora de dissenyar polítiques públiques. També transmet evidències clares de la vulnerabilitat de les economies agrícoles i de baixos ingressos als xocs a curt termini induïts pel canvi climàtic. Per tant, motiva els capítols posteriors, en què estudio les reaccions econòmiques a llarg termini i les conseqüències del canvi climàtic. Al capítol 2, “Canvi climàtic i migració: el cas d’Àfrica”, estudio els possibles costos econòmics i les respostes migratòries al canvi climàtic en el context de l’Àfrica subsahariana (SSA) durant les properes dècades. Per a això, desenvolupo un marc espacial quantitatiu que recull el paper de les xarxes comercials i la idoneïtat agrícola en la distribució de la població i el PIB (tenint en compte els ajustos endògens de la selecció i el comerç de cultius). El combino amb dades geoespacials detallades de SSA per simular l’impacte del canvi climàtic mitjançant previsions de productivitat agrícola el 2080 de la FAO. Els resultats suggereixen que el canvi climàtic podria conduir a grans fluxos migratoris dins i entre els països de la SSA, amb pèrdues econòmiques substancials. A més, la capacitat d’ajustar la barreja de producció entre diferents sectors (cultius i / o no agrícoles) o l’elevat accés als mercats mitiga parcialment els impactes del canvi climàtic en termes de sortides de població. Finalment, un experiment relacionat amb l’adopció de tecnologia a l’agricultura mostra que l’adopció tecnologia en aquest sector podria revertir considerablement els impactes negatius del canvi climàtic. El capítol 3, “Especialització sectorial local en un món d’escalfament” estudia l’evolució de la distribució geogràfica de l’economia i el clima mundials en un entorn on tots dos elements són endògens entre si. En particular, incorporo un enllaç entre l’activitat econòmica, les emissions de carboni i l’escalfament global en un model d’equilibri espacial general dinàmic on la innovació espacial impulsa la dinàmica de l’evolució de la productivitat i el creixement. Simulant l’evolució de l’economia mundial durant els propers segles, trobo una concentració d’activitat agrícola molt més gran a les latituds del nord (per exemple, Sibèria) si es compara amb un escenari sense escalfament global. En termes agregats, el canvi climàtic condueix a diferents patrons d’evolució de la productivitat sectorial, el creixement econòmic i l’especialització en sectors agrícoles i urbans, en línia amb alguns dels resultats del capítol 2. Un experiment relacionat amb els costos comercials mostra que friccions més altes en el comerç distribueix la producció i els factors propers a la demanda, reduint l’avantatge comparatiu en regions més perifèriques del món. En general, la meva tesi doctoral proporciona evidències clares de les diferències espacials en les reaccions (i les conseqüències) del canvi climàtic a tot el món. També argumenta fermament per la importància del comerç com a mecanisme econòmic clau darrere de la transmissió d’aquest tipus de xoc als resultats econòmics. En els temps actuals de globalització ràpida, integració de mercats i expansió de xarxes comercials, la meva tesi mostra que apropar els mercats més aïllats a les xarxes comercials globals pot tenir un paper clau en la mitigació de les conseqüències futures del canvi climàtic.

En el capítulo 1, “El poder de los mercados: impacto de las invasiones de langostas del desierto sobre la salud infantil”, proporciono pruebas reducidas de la importancia (acceso a) mercados en la transmisión de choques agrícolas impulsados por el cambio climático a la acumulación de capital humano a economías agrícolas de bajos ingresos. En general, argumenta por la importancia de abordar las reacciones del mercado local en este tipo de choque agrícola a la hora de diseñar políticas públicas. También transmite evidencias claras de la vulnerabilidad de las economías agrícolas y de bajos ingresos a los choques a corto plazo inducidos por el cambio climático. Por lo tanto, motiva a los capítulos posteriores, en que estudio las reacciones económicas a largo plazo y las consecuencias del cambio climático. En el capítulo 2, “Cambio climático y migración: el caso de África”, estudio los posibles costes económicos y las respuestas migratorias al cambio climático en el contexto del África subsahariana (SSA) durante las próximas décadas. Para ello, desarrollo un marco espacial cuantitativo que recoge el papel de las redes comerciales y la idoneidad agrícola en la distribución de la población y el PIB (teniendo en cuenta los ajustes endógenos de la selección y el comercio de cultivos). Lo combino con datos geoespaciales detalladas para simular el impacto del cambio climático mediante previsiones de productividad agrícola en el 2080 de la FAO. Los resultados sugieren que el cambio climático podría conducir a grandes flujos migratorios dentro y entre los países de la SSA, con pérdidas económicas sustanciales. Además, la capacidad de ajustar la mezcla de producción entre diferentes sectores (cultivos y / o no agrícolas) o el elevado acceso a los mercados mitiga parcialmente los impactos del cambio climático en términos de salidas de población. Finalmente, un experimento relacionado con la adopción de tecnología a la agricultura muestra que la adopción tecnología en este sector podría revertir considerablemente los impactos negativos del cambio climático. El capítulo 3, “Especialización sectorial local en un mundo de calentamiento” estudia la evolución de la distribución geográfica de la economía y el clima mundiales en un entorno donde ambos elementos son endógenos entre sí. En particular, incorporo un enlace entre la actividad económica, las emisiones de carbono y el calentamiento global en un modelo de equilibrio espacial general dinámico donde la innovación espacial impulsa la dinámica de la evolución de la productividad y el crecimiento. Simulando la evolución de la economía mundial durante los próximos siglos, encuentro una concentración de actividad agrícola mucho mayor en las latitudes del norte (por ejemplo, Siberia) si se compara con un escenario sin calentamiento global. En términos agregados, el cambio climático conduce a diferentes patrones de evolución de la productividad sectorial, el crecimiento económico y la especialización en sectores agrícolas y urbanos, en línea con algunos de los resultados del capítulo 2. Un experimento relacionado con los costes comerciales muestra que fricciones más altas en el comercio distribuye la producción y los factores cercanos a la demanda, reduciendo la ventaja comparativa en regiones más periféricas del mundo. En general, mi tesis doctoral proporciona evidencias claras de las diferencias espaciales en las reacciones (y las consecuencias) del cambio climático en todo el mundo. También argumenta firmemente por la importancia del comercio como mecanismo económico clave detrás de la transmisión de este tipo de choque a los resultados económicos. En los tiempos actuales de globalización rápida, integración de mercados y expansión de redes comerciales, mi tesis muestra que acercar los mercados más aislados en las redes comerciales globales puede tener un papel clave en la mitigación de las consecuencias futuras del cambio climático.

This doctoral thesis answer questions related to the spatial impacts of climate change on economic outcomes. Composed by three independent chapters, it contributes to a literature at the intersection of economic development, economic geography, international trade, and climate change. In Chapter 1, “The Power of Markets: Impact of Desert Locust Invasions on Child Health”, I provide reduced-form evidence of the importance of (access to) markets on the transmission of climate change-led agricultural shocks to human capital accumulation in low-income agricultural economies. Overall, it argues for the importance of addressing local market reactions to this type of agricultural shock when designing public policy. It also conveys clear evidence of the vulnerability of agricultural, low-income economies, to short-term shocks induced by climate change. Hence, it motivates the subsequent chapters, in which I study the long-run economic reactions to and consequences of climate change. In particular, in Chapter 2, “Climate Change and Migration: the case of Africa”, I study the potential economic costs and migration responses to climate change in the context of sub-Saharan Africa (SSA) during the next decades. For that, I develop a quantitative spatial framework that captures the role of trade networks and agricultural suitability on the distribution of population and GDP accounting for endogenous adjustments of crop choice and trade. I combine it with detailed geospatial data from SSA to simulate the impact of climate change using forecasts of agricultural productivity in 2080 from FAO. My results suggest that climate change could lead to major migration flows within and across SSA countries, with substantial economic losses associated with it. Moreover, the capacity of adjusting the production mix across different sectors (crops and/or non-agricultural) or high access to markets partially mitigates the impacts of climate change in terms of population outflows. Finally, a policy experiment related to technology adoption in agriculture shows that the adoption of modern inputs in that sector could reverse considerably the negative impacts of climate change. My thesis is concluded with Chapter 3, “Local Sectoral Specialization in a Warming World”, where I study the evolution of the geographical distribution of the world’s economy and climate in a setup where both elements are endogenous to one another. In particular, I embed a mapping between the evolution of economic activity, carbon emissions, and global warming into a dynamic spatial general equilibrium model where spatial innovation drives the dynamics of the evolution of productivities and growth.

By simulating the evolution of the world economy for the next centuries, I find a much higher concentration of agricultural activity in northern latitudes (e.g. Siberia and Northern China) if compared to a scenario without global warming. Moreover, in aggregate terms, climate change leads to different patterns of the evolution of sectoral--productivities, economic growth, and specialization into agriculture and urban sectors, in line with some of the results from Chapter 2. A policy experiment related to trade costs shows that higher frictions to trade reallocate production and factors close to the demand, by reducing the comparative advantage in more peripheral regions of the globe. Overall, my doctoral thesis provides clear evidence of the spatial differences in the reactions to (and consequences of) climate change throughout the globe. It also argues firmly for the importance of trade as a key economic mechanism behind the transmission of this sort of shock to economic outcomes. In the present times of fast globalization, integration of markets, and expansion of trade networks, my thesis shows that bringing the most isolated markets closer to the global trade networks can have a key role in mitigating the future consequences of climate change.