Precarious employment and mental health in Europe : Development, validation, and association with mental health of a novel cross-national measure

Abstract

This dissertation aims to advance knowledge on the contours of precarious employment (PE) as a social determinant of health by developing, validating, and evaluating the association with mental health of a novel measure of PE in Europe. A multidimensional summative scale conceptually grounded on the Employment Precariousness Scale (EPRES) was built drawing on the European Working Conditions Survey-2015. Such scale, (namely, EPRES-E) consists of 13 items sorted into six dimensions (temporariness, vulnerability, disempowerment, exercise of rights, wages, and unpredictability of working times). The proposed structure proved to be valid first in Spain and, thereafter, in Austria, Belgium, Croatia, Denmark, Finland, France, Germany, Greece, Ireland, Italy, Lithuania, Luxembourg, the Netherlands, Norway, Poland, Portugal, Slovakia, Slovenia, Sweden, Switzerland and the UK. Accordingly, the role of welfare states in the relationship between EPRES-E and poor mental health was tested in these countries, both among women and men. Consistent associations were found in all genders and welfare states analyzed. Besides, Central-Eastern welfare states were found to aggravate the abovementioned relationship among women, compared to their counterparts in continental welfare states. No differences were found among men, though.

Aquesta tesi té com a objectiu avançar en el coneixement sobre la configuració de la precarietat laboral (PL) com a determinant social de la salut desenvolupant, validant i avaluant l'associació amb salut mental d'una nova mesura de PL a Europa. Es va construir una escala sumativa multidimensional basada conceptualment en l'Escala de Precarietat Laboral (EPRES) a partir de l'Enquesta Europea de Condicions de Treball-2015. Aquesta escala, (és a dir, EPRES-E) consta de 13 ítems ordenats en sis dimensions (temporalitat, vulnerabilitat, desapoderament, exercici de drets, salaris, i imprevisibilitat dels temps de treball). L'estructura proposada va demostrar ser vàlida primer a Espanya i, després, a Àustria, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Lituània, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa i el Regne Unit. En conseqüència, es va analitzar el paper dels estats del benestar en la relació entre la EPRES-E i la mala salut mental en aquests països, tant en dones com homes. Es van trobar associacions consistents en tots els gèneres i estats del benestar analitzats. A més, es va trobar que els estats del benestar del centre-est accentuaven la relació esmentada entre les dones, en comparació amb les seves homòlogues dels estats del benestar continentals. No es van trobar diferències entre els homes, però.