La funció de CERKL a la retina: generació d’un model de ratolí i anàlisi de la seva implicació en la resposta a estrès oxidatiu

Autor/a

Borrego Domènech, Elena

Director/a

Marfany i Nadal, Gemma

Tutor/a

Marfany i Nadal, Gemma

Data de defensa

2021-02-26

Pàgines

323 p.



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

Resum

CERKL és un gen causant de Retinosi Pigmentària, una malaltia genètica de caràcter mendelià, malaltia caracteritzada per la mort dels fotoreceptors i que, amb el pas del temps, desemboca en ceguera. Malgrat els esforços de diferents grups d’investigació, incloent-hi el nostre grup (que va ser el descobridor del gen), la funció de CERKL encara roman desconeguda. Els intents a l’hora de generar un model animal que mimetitzi el fenotip humà han dificultat l’estudi funcional d’aquest gen i, conseqüentment, s’ha alentit poder trobar una teràpia efectiva que pugui aturar la progressió de la malaltia o curar als pacients amb mutacions a CERKL. Per aquest motiu, en aquesta Tesi ens plantejarem estudiar el paper de CERKL a la retina i així, apropar-nos al disseny efectiu d’una teràpia o tractament que millori el pronòstic de la malaltia. Els objectius concrets plantejats en aquesta Tesi són: 1. Generació i caracterització d’un nou model murí de Cerkl 1.1. Generació de ratolins Cerkl knockout mitjançant la tècnica d’edició gènica CRISPR/Cas9 1.2. Caracterització fenotípica de la retina dels ratolins Cerkl knockout en comparació amb ratolins control (wild-type) 2. Determinació del paper de CERKL davant un estímul d’estrès oxidatiu tan in vitro com in vivo 2.1. Estudi de la dinàmica cel·lular de CERKL in vitro 2.2. Identificar el rol de CERKL en resposta a un estímul d’estrès oxidatiu o lumínic in vivo i ex vivo 2.3. Generar i caracteritzar l’expressió de CERKL en organoides tridimensionals de retina a partir de fibroblasts d’un pacient i un control 2.4. Determinar la resposta front a l’estrès oxidatiu en els organoides 2.5. Comparar l’efecte de l’estrès oxidatiu en el model humà d’organoides i les retines del model murí 3. Comprovar l’efectivitat de l'alliberament d'àcids nucleics mitjançant nanopartícules d’or com a prova de principi de teràpia gènica 3.1. Determinar el sistema d’entrada de les nanopartícules en cèl·lules en cultiu 3.2. Comprovar l’eficiència d’entrada de les nanopartícules en cèl·lules en cultiu en comparació amb els lipoplexes convencionals 3.3. Explorar la possibilitat d’alliberar àcids nucleics terapèutics mitjançant nanopartícules en retines ex vivo.

Paraules clau

Models animals en la investigació; Modelos animales en investigación; Animal models in research; Malalties de la retina; Enfermedades de la retina; Retinal diseases; Estrès oxidatiu; Estrés oxidativo; Oxidative stress; Nanopartícules; Nanopartículas; Nanoparticles; Genètica mèdica; Genética médica; Medical genetics

Matèries

575 - Genètica general. Citogenètica general. Immunogenètica. Evolució. Filogènia

Àrea de coneixement

Ciències Experimentals i Matemàtiques

Nota

Programa de Doctorat en Genètica

Documents

EBD_TESI.pdf

25.07Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)