Monitoratge de la malaltia inflamatòria intestinal en la pràctica clínica mitjançant marcadors de la microbiota intestinal en mostres fecals. Estudi prospectiu

Abstract

The gut microbiota (GM) plays a pivotal role in the maintenance of gut homeostasis, and the pathogenesis of inflammatory bowel disease (IBD) which includes Crohn's disease (CD) and ulcerative colitis (UC). The degree of IBD activity, and therefore of inflammation, modifies the composition of the GM towards an altered pattern called dysbiosis This IBD-dysbiosis pattern is different from healthy individuals (HI). The degree of dysbiosis is a good indicator of IBD disease activity and could be useful in monitoring IBD disease activity. The AIM of this study is to quantify the degree of IBD diysbiosi of the GM, and determine the utility as a biomarker for monitoring IBD disease compared with HI. METHODS: 80 prospective IBD patients from a cohort of 2 tertiary hospitals from Catalonia (Girona and Vic) have been included. As a clinical practice study, we included patients with clinical Remission, defined as Fecal Calprotectin (FC) levels <250 µg/gr., and Activity (defined as FC >250 µg/gr.) with mild to moderate disease. A blood sample (to determinate RCP, albumin and haemoglobin (Hb) levels) and stool sample (to determinate Faecal calprotectin (FC) and GM analysis) have been collected. Of the fecal samples, DNA was extracted using real-time qPCR) techniques and 3 bacterial groups (Faecalibacterium prausnitzii (FP), Escherichia coli (EC) and total eubacteria (TE), that are highly representative of GM dysbiosis degree, were analyzed. An index called FEI has been created to quantify GM dysbiosis. Data has been collected from Endoscopic IBD index (SES-CD and Mayo score), clinical IBD activity index (HBI and SCCAI) and quality of life index (IBD-Q) along with standard analytical disease activity markers (Hb,PCR,CP and Alb) in order to compare with microbial markers (FEI). The duration of this study is 6 months (every three months samples, T0, T1 and T2))

La microbiota intestinal (MI), entre altres factors, desenvolupa un paper clau en el manteniment de l’homeòstasi intestinal i la patogènesi de la malaltia inflamatòria intestinal (MII) que inclou la Malaltia de Crohn (MC) i la Colitis ulcerosa (CU). L’activitat de la MII, i conseqüentment de la inflamació intestinal, modifica la composició de la MI en un patró alterat respecte dels control sans (CS) anomenat disbiosi. Aquest grau de disbiosi és un bon indicador de l’activitat de la MII i pot ser utilitzat pel seu monitoratge. L’objectiu de la present tesi és la quantificació del grau de disbiosi de la MI per determinar-ne la utilitat com a biomarcador per monitorar l’activitat de la MII respecte dels CS. Es van incloure prospectivament 80 pacients amb MII d’una cohort de 2 hospital terciaris de Catalunya (Girona i Vic). Com a estudi de pràctica clínica, es van incloure pacients en remissió clínica (Rem), definida per un valor de la Calprotectina fecal (CP) <250 µg/gr i en activitat (Act), definida per CP>250 µg/gr) i que presentaven malaltia de lleu a moderada. Es van recollir mostres de sang (per determinar PCR, Albúmina i Hemoglobina (Hb)) i una fecal (per a determinar nivells de CP i quantificar la MI). S’ha quantificat mitjançant tècniques de qPCR en temps real el DNA bacterià de 3 grups bacterians (Faecalibacterium prausnitzii (FP), Escherichia coli (EC) i els eubacteris totals (ET)) altament representatius del grau de disbiosi de la MI. La relació entre FP i EC es calcula a través de un índex anomenat FEI (relació FP/EC) que quantifica de manera simple el grau de disbiosi de la MI. Es van recollir dades dels índex endoscòpics de la MII (SES-CD i Índex de Mayo), d’activitat (HBI i SCCAI) i de qualitat de vida (IBD-Q) i els marcadors habituals d’activat (Hb, PCR,CP i Alb) per comparar amb els indicadors microbiològics (FEI). El període de seguiment va ser de 6 mesos amb mostres cada 3mesos (T0, T1 i T2)