The ambivalent european: expatriates in Brussels

Abstract

Els expatriats són sovint considerats com a precursors de la globalització i transnacionalització. Els individus mòbils dins la Unió Europea (UE) són contemplats com a pioners de la integració europea. Es considera que els expatriats que viuen i treballen a Brussel·les impulsen l’agenda europea, defensant el lema oficial de la UE “Units en la diversitat” fins i tot en els temps crítics de l’euroescepticisme. Però s’identifiquen els expatriats a Brussel·les com a europeus? Aquesta tesi investiga la vida dels expatriats a Brussel·les des d’una perspectiva antropològica. Investiga qui són, com viuen, si s’integren socialment a Bèlgica, fins a quin punt s’identifiquen amb Europa i la seva percepció de la UE.

Els euròcrates a Brussel·les, la seva identificació amb Europa i les seves actituds envers la UE han estat subjectes a una investigació substancial. La contribució d’aquest estudi consisteix a examinar la “eurobombolla” a Brussel·les (és a dir, aquells que treballen en l’àmbit dels afers europeus a Brussel·les, tant dins com fóra de les institucions de la UE) com a comunitat migrant específica, utilitzant mètodes qualitatius des de la perspectiva “interior” d’un expatriat.

Aquest investigació mostra que els expatriats s’estableixen a Brussel·les per motius laborals o acadèmics i que tenen una orientació internacional, són multilingües i que ja són proeuropeus en el moment de la seva arribada. Mitjançant un “efecte bombolla” socialitzen principalment entre ells i desenvolupen vincles i xarxes a la seva nova llar. Paral·lelament, es mantenen connectats amb la seva terra natal i amb els seus compatriotes, i mantenen (i ocasionalment fins i tot sobreestimen) parts selectives de la seva identitat nativa. Utilitzen i reprodueixen estereotips nacionals de sí mateixos i d’altres europeus. Simultàniament estan europeïtzats, desenvolupen una identificació amb Europa i creen una pertinença a un “habitus europeu”. D’aquesta manera, els expatriats tenen (com a mínim) dues capes d’identitats i lleialtats.

Les tesis suggereixen que l’expatriat a Brussel·les és un políglota mòbil i cosmopolita caracteritzat per la europeïtzació i la modernitat. Els expatriats encarnen la europeïtat i formen una subcultura privilegiada: una “classe burocràtica”. El seu suport polític per a una major integració i per a obtenir un major poder a nivell supranacional és força comú, però sovint són conduïts per un individu en lloc d’un programa ideològic. Aquest “cos europeu”, on les persones s’identifiquen com a europeus, està molt estès entre els expatriats a Brussel·les, mentre que és atípic per als europeus en general. La percepció de les institucions de la UE i les seves polítiques és, no obstant, ambivalent.

El Brexit i l’augment de l’euroescepticisme resulten problemàtics per a la “elit europea” a Brussel·les, degut al fet de que cada vegada és més gran la bretxa ideològica entre aquest grup privilegiat d’expatriats i els europeus corrents. Això afecta la identitat i pertinença dels expatriats a Brussel·les i crea una col·lisió entre les seves lleialtats i identitats nacionals i europees.

La investigació revela així mateix que els expatriats estan creant un sentiment de pertinença a Europa i a Brussel·les, però no a Bèlgica. La sensació de pertinença a Brussel·les en contraposició a Bèlgica pot ser en part explicada per la divisió del país en diferents comunitats lingüístiques i la seva identitat nacional complexa, per la considerable magnitud de l’eurobombolla, i per la particularitat i europeïtat de la capital belga. Brussel·les, en lloc de Bèlgica, esdevé una “llar fora de la llar”, i la relació dels expatriats amb el país amfitrió és un equilibri entre integració i (auto)exclusió. Els “pioners de la integració europea” sovint no són integrats a la “capital d’Europa” i en molts casos viuen més aviat allunyats dels europeus a qui suposadament han de representar.

Los expatriados son con frecuencia considerados como precursores de la globalización y transnacionalización. Los individuos móviles dentro de la Unión Europea (UE) se contemplan como pioneros de la integración europea. Se considera que los expatriados que viven y trabajan en Bruselas impulsan la agenda europea, defendiendo el lema oficial de la UE “Unidos en la diversidad” incluso en los tiempos críticos del euroescepticismo. Pero ¿se identifican los expatriados en Bruselas como europeos? Esta tesis investiga la vida de los expatriados en Bruselas desde una perspectiva antropológica. Investiga quiénes son, cómo viven, si se integran socialmente en Bélgica, hasta qué punto se identifican con Europa y su percepción de la UE. Los eurócratas en Bruselas, su identificación con Europa y sus actitudes hacia la UE han sido sujetos a una investigación sustancial. La contribución de este estudio consiste en examinar la “euroburbuja” en Bruselas (es decir, aquellos que trabajan en el ámbito de los asuntos europeos en Bruselas, tanto dentro como fuera de las instituciones de la UE) como comunidad migrante específica, utilizando métodos cualitativos desde la perspectiva “interior” de un expatriado.

Esta investigación muestra que los expatriados se establecen en Bruselas por motivos laborales o académicos y que tienen una orientación internacional, son multilingües y que ya son proeuropeos en el momento de su llegada. Mediante un “efecto burbuja” socializan principalmente entre ellos y desarrollan vínculos y redes en su nuevo hogar. Paralelamente, se mantienen conectados con su tierra natal y con sus compatriotas, y mantienen (y ocasionalmente incluso sobreestiman) partes selectivas de su identidad nativa. Utilizan y reproducen estereotipos nacionales de sí mismos y de otros europeos. Simultáneamente están europeizados, desarrollan una identificación con Europa y crean una pertenencia a un “habitus europeo”. De esta manera, los expatriados tienen (como mínimo) dos capas de identidades y lealtades.

Las tesis sugieren que el expatriado en Bruselas es un políglota móvil y cosmopolita caracterizado por la europeización y la modernidad. Los expatriados encarnan la europeidad y forman una subcultura privilegiada: una “clase burocrática”. Su apoyo político para una mayor integración y para obtener un mayor poder a nivel supranacional es bastante común, pero con frecuencia son conducidos por un individuo en lugar de un programa ideológico. Este “cuerpo europeo”, en el que las personas se identifican como europeos, está muy extendido entre los expatriados en Bruselas, mientras que es atípico para los europeos en general. La percepción de las instituciones de la UE y sus políticas es, no obstante, ambivalente.

El Brexit y el aumento del euroescpticismo resultan problemáticos para la “élite europea” en Bruselas, debido a que cada vez es mayor la brecha ideológica entre este grupo privilegiado de expatriados y los europeos corrientes. Esto afecta la identidad y pertenencia de los expatriados en Bruselas y crea una colisión entre sus lealtades e identidades nacionales y europeas.

La investigación revela asimismo que los expatriados están creando un sentimiento de pertenencia a Europa y a Bruselas, pero no a Bélgica. La sensación de pertenencia a Bruselas en contraposición a Bélgica puede ser en parte explicada por la división del país en diferentes comunidades lingüísticas y su identidad nacional compleja, por la considerable magnitud de la euroburbuja, y por la particularidad y europeidad de la capital belga. Bruselas, en lugar de Bélgica, se convierte en un “hogar fuera del hogar”, y la relación de los expatriados con el país anfitrión es un equilibrio entre integración y (auto)exclusión. Los “pioneros de la integración europea” a menudo no están integrados en la “capital de Europa” y en muchos casos viven más bien alejados de los europeos a quienes supuestamente deben representar.

Expatriates are often regarded as forerunners of globalisation and transnationalism. Mobile individuals within the European Union (EU) are seen as pioneers of European integration. Expatriates living and working in Brussels are considered to push the European agenda forward, defending ‘United in diversity’ – the EU’s official motto – even in critical times of Euroscepticism. But do expatriates in Brussels identify as Europeans? This thesis investigates the life of expatriates in Brussels from an anthropological perspective. It investigates who they are, how they live, whether they become socially embedded in Belgium, to what extent they identify themselves with Europe, and their perception of the EU.

Eurocrats in Brussels, their identification with Europe and their attitudes towards the EU have been subject to substantial research. The contribution of this study is to examine the ‘Eurobubble’ in Brussels (i.e., those working in the field of European affairs in Brussels, within as well as outside the EU institutions) as a specific migrant community, using qualitative methods from the ‘inside’ perspective of an expatriate.

This research shows that the expatriates settle in Brussels because of work or studies (often by chance) and are international-oriented, multilingual and pro-EU already upon arrival. Through a ‘bubble effect’, they mainly socialise with each other and develop ties and networks in their new home town. Meanwhile, they stay connected to their homelands and fellow countrymen, and keep (and occasionally even overstate) selective parts of their native identity. They are both using and reproducing national stereotypes of themselves and other Europeans. Meanwhile, they are Europeanised, develop identification with Europe, and create belonging to a ‘European habitus’. Thus, the expatriates have (at least) two layers of identities and loyalties. Established models for conceptualising coexistence of various layers of territorial identities however don’t apply well on many of the expats, due to their mobility and complex mix of identification with several places.

The thesis suggests that the expatriate in Brussels is a mobile and cosmopolitan polyglot characterised by Europeanisation and modernity. The expats embody Europeanness and form a privileged sub-culture – a ‘bureaucratic class’. Political support for further integration and enhancement of power to the supranational level is fairly common, but they are often driven by an individual rather than an ideological agenda. This ‘European body’, where people identify themselves as Europeans, is widespread amongst expatriates in Brussels, whereas it is atypical for Europeans in general. The perception of the EU institutions and their policies is however an ambivalent one.

Brexit and increased Euroscepticism are problematic for the ‘European elite’ in Brussels, as the ideological gap between this privileged group of expatriates and the ordinary European is growing. This affects the identity and belonging of expatriates in Brussels and creates a clash between their national and European loyalties and identities.

The research further reveals that expats are creating belonging to Europe and Brussels without embracing Belgium. The sense of belonging to Brussels as opposed to Belgium may in part be explained by the country’s division in different linguistic communities and complex national identity, the significant size of the Eurobubble, and the particularity and Europeanness of the Belgian capital. Brussels, rather than Belgium, becomes a ‘home away from home’, and the expatriates’ relationship to the host country is a balance between integration and (auto-)exclusion. The ‘pioneers of European integration’ are often not integrated into the ‘capital of Europe’ and in many cases live rather distant from the Europeans they are supposed to represent.