El imaginario literario de lo árabe andalusí en la primera mitad del siglo XIX: Francisco Martínez de la Rosa, Serafín Estébanez Calderón y Francisco Javier Simonet

Abstract

Durant el segle XIX l’orientalisme es va convertir en protagonista de moltes produccions literàries, englobant en el terme “Orient” moltes cultures considerades exòtiques com l’asiàtica i l’àrab. Aquesta última va gaudir de molt interès en l’àmbit europeu pel llegat àrab d’Al-Andalus a Espanya, motiu pel qual es considera Espanya en general, i Andalusia en particular com un “Orient” proper capaç de satisfer la curiositat dels europeus. En aquest context es van difondre un seguit d’imatges estereotipades i prejudicis sobre el poble espanyol com descendent de l’àrab que van atorgar a l’espanyol el paper de l’altre davant del jo europeu al mateix temps que els espanyols van exercir el paper del jo davant l’altre àrab andalusí de passat oriental de la Península. Com a reacció, Espanya va reiniciar els estudis aràbics per tal de completar els buits de la història i compensar l’endarreriment en què va estar l’arabisme espanyol enfront de l’orientalisme europeu. D’aquesta manera mostrava la seva hegemonia sobre l’altre àrab i es posicionava en l’àmbit europeu en la seva carrera cap a la modernitat. D’altra banda, el nacionalisme va reclamar com a requisit la importància de recuperar el passat gloriós de país i el Romanticisme va demanar la volta al passat medieval, obligant així a rectificar i modificar l’episodi àrab a la Història d’Espanya. Les modificacions van tenir lloc tant en l’àmbit històric com en el literari, per tal de compondre el discurs desitjat. El principal problema residia en l’època d’Al-Andalus, àrab i musulmana, dos elements totalment contraris a l’Espanya de segle XIX. En l’àmbit històric, els arabistes van transformar l’alteritat en la identificació, apropiant-se de tot allò gloriós d’Al-Andalus, sent “hispànic”, no “àrab”. En l’àmbit literari, els escriptors van marcar l’àrab tal com és -de raça àrab i musulmà- per ressaltar la glòria i superioritat cristiana, atorgant a la figura de l’àrab trets negatius identificats amb la foscor i la vilesa. La literatura va trobar la seva inspiració en la Història, difonent les imatges negatives sobre l’islam i la raça àrab des del punt de vista dels conservadors arabistes. Pel que fa als liberals, van defensar Al-Andalus per considerar-lo espanyol, no àrab. La tesi analitza les imatges estereotipades sobre l’altre àrab a les obres literàries espanyoles amb el propòsit de comprendre les causes de la deformació de l’àrab a Espanya. Per a això s’ocupa dels tres principals tres moviments difusors de les imatges estereotipades: l’orientalisme, el nacionalisme i el Romanticisme. Les tres van propiciar la creació i circulació de les imatges estereotipades dels europeus sobre els espanyols, i d’aquests últims sobre els àrabs andalusins. L’estudi comprèn l’anàlisi de la imatge de l’àrab i de l’espanyol a través d’un corpus seleccionat d’obres d’escriptors estrangers de temàtica espanyola: Les Aventures du dernier Abencérage de Chateaubriand, The Alhambra de Irving, Voyage en Espagne de Gautier i Carmen de Mérimée.. Així mateix, s’analitzen obres de tres escriptors espanyols de temàtica àrab (Francisco Martínez de la Rosa, Serafín Estébanez Calderón i Francisco Javier Simonet) per tal de trobar similituds i diferències entre les imatges creades de les dues parts. L’estudi se centra principalment en els esdeveniments històrics i la creació d’estereotips relacionats amb els personatges masculins i femenins àrabs (moros, abencerrajes, moriscos i mossàrabs).

La moda oriental en las producciones literarias tuvo su auge en el siglo XIX, englobando con el término “Oriente” muchas culturas consideradas exóticas como la asiática y la árabe. Esta última gozó de mucho interés en el ámbito europeo por el legado árabe de Al-Ándalus en España, motivo por el que se contempla a España en general, y a Andalucía en particular como un “Oriente” cercano para saciar la curiosidad de los europeos. En este contexto se difundieron una serie de imágenes estereotipadas y prejuicios sobre el pueblo español como descendiente del árabe que otorgaron al español el rol del otro ante el yo europeo al tiempo que los españoles ejercieron el rol del yo ante el otro árabe andalusí del pasado oriental de la Península. Como reacción, España reinició los estudios arábigos con el fin de completar las lagunas de la historia y compensar el atraso en el que estuvo el arabismo español frente al orientalismo europeo. De esta forma mostraba su hegemonía sobre el otro árabe y se posicionaba en el ámbito europeo en su carrera hacia la modernidad. Por otra parte, el nacionalismo reclamó como requisito la importancia de rescatar el pasado glorioso del país y el Romanticismo pidió la vuelta al pasado medieval, obligando así a rectificar y modificar el episodio árabe en la Historia de España. Las modificaciones tuvieron lugar tanto en el ámbito histórico como en el literario con el fin de componer el discurso deseado. El principal problema residía en la época de Al-Ándalus, árabe y musulmana, dos elementos totalmente contrarios a la España del siglo XIX. En el ámbito histórico, los arabistas transformaron la alteridad en la identificación, apropiándose de todo lo glorioso de Al-Ándalus, siendo “hispánico”, no “árabe”. En el ámbito literario, los escritores marcaron el árabe tal como es –de raza árabe y musulmán– para resaltar la gloria y superioridad cristiana, otorgando a la figura del árabe rasgos negativos identificados con el lado oscuro y vil. La literatura halló su inspiración en la Historia, difundiendo las imágenes negativas sobre el islam y la raza árabe desde el punto de vista de los conservadores arabistas. Respecto a los liberales, defendieron Al-Ándalus por considerarlo español, no árabe. La tesis analiza las imágenes estereotipadas sobre el otro árabe en las obras literarias españolas con el propósito de comprender las causas de la deformación de lo árabe en España. Para ello se ocupa de los tres principales tres movimientos difusores de las imágenes estereotipadas: el orientalismo, el nacionalismo y el Romanticismo. Las tres propiciaron la creación y circulación de las imágenes estereotipadas de los europeos sobre los españoles, y de éstos últimos sobre los árabes andalusíes. El estudio comprende el análisis de la imagen de lo árabe y de lo español a través de un corpus seleccionado de obras de escritores extranjeros de temática española: Les Aventures du dernier Abencérage de Chateaubriand, The Alhambra de Irving, Voyage en Espagne de Gautier y Carmen de Mérimée. Asimismo, se analizan obras de temática árabe de tres escritores españoles (Francisco Martínez de la Rosa, Serafín Estébanez Calderón y Franciso Javier Simonet) con el fin de hallar similitudes y diferencias entre las imágenes creadas de las dos partes. En el estudio se presta especial atención al examen de los acontecimientos históricos y la creación de estereotipos relacionados con los personajes masculinos y femeninos árabes (moros, abencerrajes, moriscos y mozárabes).

The Oriental trend in literary productions had its peak in the 19th century, encompassing with the term “Orient” many cultures considered exotic, such as Asian and Arab. The latter enjoyed a lot of interest in Europe due to the Arab legacy of Al-Andalus in Spain, which is why Spain in general, and Andalusia in particular, is seen as a near “Orient” to satisfy the curiosity of Europeans. In this context, a series of stereotypical images and prejudgments about the Spanish people as descendants of the Arabs were disseminated, which gave the Spanish the role of the Other in view of the European Self while the Spaniards exercised the role of the Self in front of the Arabian and Andalusian Other of the oriental past of the peninsula. As a reaction, Spain restarted Arabic studies in order to fill in the gaps of the history and make up for the backwardness of Spanish Arabism against European Orientalism. In this way it showed its hegemony over the Arabian Other and positioned itself in the European sphere in its race towards modernity. On the other hand, nationalism claimed as a requirement the importance of rescuing the country’s glorious past and Romanticism called for a return to the medieval past, thus forcing to rectify and modify the Arabian episode in the history of Spain. The modifications took place both in the historical and literary fields in order to compose the desired discourse. The main problem lay in the era of Al-Andalus, an Arabian and Islamic era, two elements totally contrary to the Spain of the 19th century. In the historical field, the Arabists transformed otherness into identification, appropriating of all that was glorious about Al-Andalus, being “Hispanic”, not “Arab”. In the literary field, the writers marked the Arabic character as it is –of Arab race and Muslim– to highlight the glory and Christian superiority, giving the figure of the Arab negative traits identified with the dark and vile side. Literature found its inspiration in History, spreading negative images about Islam and the Arab race from the point of view of conservative Arabists. Regarding the liberals, they defended Al-Andalus considering it and the Andalusian as Spanish, not Arab. The thesis analyzes the stereotyped images about the Arabian Other in Spanish literary works in order to understand the causes of the deformation of the Arabian period in Spain. Because of that, this study will deal with the three main movements that diffuse stereotyped images: Orientalism, Nationalism and Romanticism. All three led to the creation and circulation of stereotyped images of Europeans about Spaniards, and of the latter about Andalusian Arabs. The study includes the analysis of the image of the Arabic and the Spanish through a selected corpus of works with Spanish theme by foreign writers: Les Aventures du dernier Abencérage de Chateaubriand, The Alhambra by Irving, Voyage en Espagne by Gautier and Carmen of Mérimée. Likewise, works on Arabic theme by three Spanish writers (Francisco Martínez de la Rosa, Serafín Estébanez Calderón and Franciso Javier Simonet) are going to be analyzed in order to find similarities and differences between the images created from the two parts. In the study, special attention is paid to the examination of historical events and the creation of stereotypes related to Arab male and female characters (Moors, Abencerrages, Moriscos and Mozarabs).