Música y poesía en la obra de José Agustín Goytisolo

Abstract

L’objecte d’aquesta tesi doctoral és estudiar la relació entre la música i la poesia en l’obra de José Agustín Goytisolo. La investigació es dirigeix principalment cap a l’anàlisi dels recursos rítmics del poema, partint d’un corpus de textos que està format pel conjunt de la seva obra musicada. L’important nombre de cançons compostes sobre els poemes del barceloní evidència les innegables qualitats líriques d’aquesta part de la seva producció poètica. La proposta d’anàlisi que s’ofereix en el quart bloc, part central de la tesi, atén els aspectes més rellevants d’aquest capítol del diàleg interdisciplinari. Organitzada en quatre grans blocs, els dos primers constitueixen la bastida des de la qual s’aborda l’estudi de la relació amb la música en la poètica goytisoliana (capítols tercer i quart): el capítol primer presenta el marc disciplinari en el qual s’emmarca la tesi, tenint en compte una selecció, afí als objectius d’aquest treball, dels diversos models teòrics revisats; en el capítol segon, s’exposa una visió de conjunt de les relacions que amb el quart art van mantenir alguns dels companys de generació de Goytisolo (Àngel González, Jaime Gil de Biedma, José Manuel Caballero Bonald, Claudio Rodríguez, José Ángel Valente), i es posa de relleu el paper decisiu de la música en la difusió de la seva obra. El capítol tercer, que es desenvolupa en la línia del que Piette denomina «Investigació temàtica», ofereix una anàlisi dels elements més representatius de l’al·lusió musical a la poètica goytisoliana. Fundades en l’evocació de la música i el cant, aquestes referències no se sustenten en la representació de l’obra musical, sinó més aviat en una recreació, abstracta i sempre integrada en la construcció poètica, de la música o de la presència melòdica de la veu. La seva materialització no és, per tant, sonora, sinó que parteix més aviat d’una contemplació metafísica. En Goytisolo, són manifestacions que connecten amb el vessant més popularista de la seva obra i amb la dimensió més àmplia, universalista -i, per què no dir-ho, filantròpica- de la seva creació poètica. Tots dos són elements motors en l’assumpció de la poesia per part de la música. El quart capítol s’ha organitzat en deu seccions, en què s’ha realitzat un escrupolós estudi estilístic dels textos del corpus a la llum de les musicacions (189 peces classificades en nombres romans). En paral·lel, s’exploren també -a partir sobretot d’epistolaris i retalls de premsa- les relacions professionals i d’amistat entre José Agustín Goytisolo i els intèrprets i compositors que han escrit la història de la música popular en llengua castellana durant els últims seixanta anys, així com la difusió de la seva poesia a través de la música.

El objeto de esta tesis doctoral es estudiar la relación entre la música y la poesía en la obra de José Agustín Goytisolo. La investigación se dirige principalmente hacia el análisis de los recursos rítmicos del poema, partiendo de un corpus de textos que está formado por el conjunto de su obra musicalizada. El importante número de canciones compuestas sobre los poemas del barcelonés evidencia las innegables cualidades líricas de esta parte de su producción poética. La propuesta de análisis que se ofrece en el cuarto bloque, parte central de la tesis, atiende a los aspectos más relevantes de este capítulo del diálogo interdisciplinar. Organizada en cuatro grandes bloques, los dos primeros constituyen el andamio desde el cual se aborda el estudio de la relación con la música en la poética goytisoliana (capítulos tercero y cuarto): el capítulo primero presenta el marco disciplinar en el que se encuadra la tesis, teniendo en cuenta una selección, afín a los objetivos de este trabajo, de los diversos modelos teóricos revisados; en el capítulo segundo, se expone una visión de conjunto de las relaciones que con el cuarto arte mantuvieron algunos de los compañeros de generación de Goytisolo (Ángel González, Jaime Gil de Biedma, José Manuel Caballero Bonald, Claudio Rodríguez, José Ángel Valente), poniéndose de relieve el papel decisivo de la música en la difusión de su obra. El capítulo tercero, que se desarrolla en la línea de lo que Piette denomina «investigación temática», ofrece un análisis de los elementos más representativos de la alusión musical en la poética goytisoliana. Fundadas en la evocación de la música y el canto, estas referencias no se sustentan en la representación de la obra musical, sino más bien en una recreación, abstracta y siempre integrada en la construcción poética, de la música o de la presencia melódica de la voz. Su encarnadura no es, por lo tanto, sonora, sino que parte más bien de una contemplación metafísica. En Goytisolo, son manifestaciones que conectan con la vertiente más popularista de su obra y con la dimensión más amplia, universalista –y, por qué no decirlo, filantrópica– de su creación poética. Ambos son elementos motrices en la asunción de la poesía por parte de la música. El cuarto capítulo se ha organizado en diez secciones, en las que se ha realizado un escrupuloso estudio estilístico de los textos del corpus a la luz de las musicalizaciones (189 piezas clasificadas en números romanos). En paralelo, se exploran también –a partir sobre todo de epistolarios y recortes de prensa– las relaciones profesionales y de amistad entre José Agustín Goytisolo y los intérpretes y compositores que han escrito la historia de la música popular en lengua castellana durante los últimos sesenta años, así como la difusión de su poesía a través de la música.

The purpose of this doctoral thesis is to study the relationship between music and poetry in the work of José Agustín Goytisolo. The research is directed mainly towards the analysis of the rhythmic resources of the poem, starting from a corpus of texts that is formed by the set of his musicalized work. The important number of songs composed on the poems of the Barcelonian poet shows the undeniable lyrical qualities of this part of his poetic production. The analysis proposal offered in the fourth block, the central part of the thesis, addresses the most relevant aspects of this chapter on interdisciplinary dialogue. Organized in four large blocks, the first two constitute the scaffolding from which the study of relationships with music in Goytisolian poetics is approached (chapters three and four): the first chapter presents the disciplinary framework in which the thesis is framed, taking into account a selection –related to the objectives of this work– of the various theoretical models reviewed; in the second chapter, an overview of the relationships that some of Goytisolo’s generation companions had with the fourth art (Ángel González, Jaime Gil de Biedma, José Manuel Caballero Bonald, Claudio Rodríguez, José Ángel Valente) is provided, highlighting the decisive role of music in the dissemination of his work. The third chapter, which is developed along the lines of what Piette calls “thematic research”, offers an analysis of the most representative elements of musical allusion in Goytisolian poetics. Founded on the evocation of music and song, these references are not based on the representation of the musical work, but rather on a recreation –abstract and always integrated in the poetic construction– of the music or of the melodic presence of the voice. This incarnation of music is not, therefore, sound, but rather starts from a metaphysical contemplation. In Goytisolo, these references are manifestations that connect with the most popularist aspect of his work and with the broader, universalistic –and, why not say, philanthropic– dimension of his poetic creation. Both are driving elements in the assumption of poetry by music. The fourth chapter has been organized into ten sections, in which a scrupulous stylistic study of the corpus texts has been carried out in the light of the musicalizations (classified in Roman numerals). In parallel, the professional and friendship relations between José Agustín Goytisolo and the interpreters and composers who have written the history of popular music in the Spanish language during the last sixty years are also explored –mainly from letters and press clippings– as well as the dissemination of his poetry through music.