The effects of transnational mobility and language on Japanese national identity in three groups: Japanese graduate students studying abroad, kikokushijo, and Nikkei Brazilians

Abstract

L'explosiu creixement del PIB del Japó a les dècades de 1980 i 1990 va crear les condicions per a una major mobilitat de diversos grups de persones, és a dir, treballadors d'empreses japoneses que es van expandir a l'estranger, treballadors de l'estranger que es necessitaven a les indústries manufactureres i agrícoles japoneses i, la majoria, estudiants de la nova classe mitjana i famílies adinerades que tenien els mitjans econòmics per estudiar a l'estranger. Els treballadors que anaven a l'estranger sovint es quedaven durant anys desplaçant normalment al costat d'ells les seves famílies. Els fills d'aquests treballadors, que finalment van tornar a Japó, es denominen kikokushijo o repatriats. La força laboral massiva que va arribar després dels canvis en la llei d'immigració japonesa el 1990 es diu Nikkei-jin, perquè el Japó només va permetre una gran afluència d'immigrants amb visats especials de treball en el cas de persones amb llaços ancestrals japonesos comprovats. El grup Nikkei més gran que va anar a treballar a Japó va ser el de Brasil. El nombre d'estudiants japonesos a l'estranger també va augmentar dràsticament durant aquest període, amb al voltant de 25.000 estudiants cursant estudis a l'estranger el 1990 a més de 75.000 estudiants el 2005. No obstant això, l'economia del Japó, especialment després de la crisi financera de 2008, ha crescut més lentament. El govern ha emprat diverses mesures per augmentar la seva competitivitat global per tal de revitalitzar la seva economia, inclòs el suport a les escoles de japonès a l'estranger i els exàmens especials d'ingrés a la universitat per kikokushijo, la creació d'objectius per augmentar el nombre de participants en programes d'estudis a l'estranger i noves lleis d'immigració dirigides a Nikkei-jin. Com ha afectat aquest augment de la mobilitat i l'aprenentatge d'idiomes a les identitats nacionals de kikokushijo, Nikkei-jin i els estudiants japonesos a l'estranger? Per això, els meus objectius de recerca van ser estudiar els efectes de la llengua i la mobilitat transnacional sobre la identitat nacional japonesa en aquests tres grups. Cap altre estudi no ha combinat aquests tres grups per aprofundir en aquests temes de recerca. Per fer la meva recerca, vaig entrevistar un total de 20 participants: 4 brasilers Nikkei, 14 kikokushijo i 2 estudiants d'estudis de llarga durada a l'estranger. Em vaig concentrar principalment en les històries d'aprenentatge d'idiomes dels participants i el seu ús actual de l'anglès i el japonès, i com els participants veien les seves identitats nacionals a les nostres entrevistes. L'anàlisi les dades co-construïdes a les nostres entrevistes es basa la teoria del posicionament. Aquesta anàlisi va posar de relleu que algunes de les identitats nacionals japoneses dels meus participants es van veure afectades per l'aprenentatge i l'ús de l'idioma japonès i l'anglès. La mobilitat transnacional també va semblar que tenia efectes variats en les identitats nacionals japoneses dels meus participants. L'anàlisi també inclou una reflexió sobre els esforços del govern japonès per augmentar la mobilitat d’aquests tres grups i les seves estratègies de promoció de l'idioma.

El explosivo crecimiento del PIB de Japón en las décadas de 1980 y 1990 creó las condiciones para una mayor movilidad de varios grupos de personas, a saber, trabajadores de empresas japonesas que se expandieron en el extranjero, trabajadores del extranjero que se necesitaban en las industrias manufactureras y agrícolas japonesas y, en su mayoría, estudiantes de la nueva clase media y familias adineradas que tenían los medios económicos para estudiar en el extranjero. Los trabajadores que iban al extranjero a menudo se quedaban durante varios años desplazando frecuentemente junto a ellos a sus familias. Los hijos de estos trabajadores, que finalmente regresaron a Japón, se denominan kikokushijo o repatriados. La fuerza laboral masiva que llegó después de los cambios en la ley de inmigración japonesa en 1990 se llama Nikkei-jin, porque Japón solo permitió una gran afluencia de inmigrantes con visas especiales de trabajo en el caso de personas con lazos ancestrales japoneses comprobados. El grupo Nikkei más grande que fue a trabajar a Japón fue el de Brasil. El número de estudiantes en el extranjero también aumentó drásticamente durante este período, con alrededor de 25.000 estudiantes estudiando en el extranjero en 1990 a más de 75.000 estudiantes en 2005. Sin embargo, la economía de Japón, especialmente después de la crisis financiera de 2008, ha crecido más lentamente. El gobierno ha empleado varias medidas para aumentar su competitividad global con el fin de revitalizar su economía, incluido el apoyo a las escuelas de japonés en el extranjero y los exámenes especiales de ingreso a la universidad para kikokushijo, la creación de objetivos para aumentar el número de participantes en programas de estudios en el extranjero y nuevas leyes de inmigración dirigidas a Nikkei-jin. ¿Cómo ha afectado este aumento de la movilidad y el aprendizaje de idiomas a las identidades nacionales de kikokushijo, Nikkei-jin y los estudiantes japoneses en el extranjero? Por ello, mis objetivos de investigación fueron estudiar los efectos del idioma y la movilidad transnacional sobre la identidad nacional japonesa en estos tres grupos. Ningún otro estudio ha combinado estos tres grupos para profundizar en estos temas de investigación. Para realizar mi investigación, entrevisté a un total de 20 participantes: 4 brasileños Nikkei, 14 kikokushijo y 2 estudiantes de estudios de larga duración en el extranjero. Me concentré principalmente en las historias de aprendizaje de idiomas de los participantes y su uso actual del inglés y japonés, así como en cómo los participantes veían sus identidades nacionales en nuestras entrevistas. El análisis de los datos co-construidos en nuestras entrevistas se basa en la teoría del posicionamiento. Dicho análisis puso de relieve que algunas de las identidades nacionales japonesas de mis participantes se vieron afectadas por el aprendizaje y el uso del idioma japonés e inglés. La movilidad transnacional también pareció tener efectos variados en las identidades nacionales japonesas de mis participantes. El análisis también incluye una reflexión sobre los esfuerzos del gobierno japonés para aumentar la movilidad de estos tres grupos y sus estrategias de promoción del idioma.

Japan’s explosive GDP growth in the 1980s and 1990s created conditions for increased mobility of several groups of people, namely workers of Japanese companies that expanded abroad, workers from overseas that were needed in Japanese manufacturing and agricultural industries, and mostly students from newly middle class and wealthy families who had the financial means to study abroad. The workers who went abroad often stayed for several years and brought their families with them. The children of these workers, who eventually returned to Japan, are called kikokushijo, or returnees. The massive workforce that arrived after Japanese immigration law changes in 1990 are called Nikkei-jin, because Japan only allowed a large influx of immigrants with proven Japanese ancestral ties to enter Japan on special work visas. The largest Nikkei group that went to Japan to work was from Brazil. The number of study abroad students also increased dramatically during this time period, with about 25,000 students studying abroad in 1990 to more than 75,000 students in 2005. However, Japan’s economy, especially after the 2008 financial crisis, has grown more slowly. The government has employed several measures to increase its global competitiveness in order to revitalize its economy, including supporting Japanese language schools abroad and special university entrance examinations for kikokushijo, creating goals to increase the number of study abroad participants, and new immigration laws targeting Nikkei-jin. How has this increased mobility and language learning affected the national identities of kikokushijo, Nikkei-jin, and study abroad students? My research goals, therefore, were to study the effects of language and transnational mobility on Japanese national identity in these three groups. No other study has combined these three groups to investigate these research themes. To conduct my research, I interviewed a total of 20 participants: 4 Nikkei Brazilians, 14 kikokushijo, and 2 long-term study abroad students. I focused mainly on the participants’ language learning histories and their current use of English and Japanese as well as how the participants viewed their national identities in our interviews. I used positioning theory to analyze the data that was co-constructed in our interviews. It was found that some of my participants’ Japanese national identities were affected by Japanese and English language learning and usage. Transnational mobility also seemed to have varied effects on my participants’ Japanese national identities. The Japanese government’s efforts to increase mobility of these three groups and its language promotion strategies will also be discussed.