Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Departament de Biociències
Ciències Experimentals i Tecnologies;
Aquesta tesi s'ha desenvolupat per ajudar a abastar la complexitat dels sistemes de naturalesa humana com els sistemes pastorals mitjançant el reconeixement dels múltiples béns i serveis que proporcionen i com la creació d'aquests béns i serveis es veu afectada pels impulsors de canvi. Això és important, ja que els sistemes de naturalesa humana o els sistemes socioecològics es troben a tot el món i es defineixen per les interaccions adaptatives complexes i multifuncionals entre les persones i el seu entorn. Els sistemes pastorals tenen una rica història d'influència en els paisatges, amb proves arqueològiques que remunten el pastoralisme fa 7.000 anys a Europa i fins a 9.000 anys al nord-est d'Àfrica. Estimacions recents han afirmat que hi ha entre 200 i 500 milions de pastors al món, els quals utilitzen el 25 % de tota la terra del món. Malgrat la seva complexitat inherent, els sistemes de sistemes pastorals pateixen una manca de pensament interdisciplinari, ja que les ciències naturals i socials poques vegades s'integren realment. Els investigadors tendeixen a centrar-se en l'element humà o natural dels sistemes mitjançant l'ús de metodologies i narratives biològiques, econòmiques o socials, el que significa que no s'aprecien les compensacions i les sinergies multifuncionals dels sistemes de naturalesa humana. En aquesta tesi s’han fet servir els sistemes pastorals com a exemple de sistema de naturalesa humana, afegint-hi el debat sobre el paper dels sistemes de naturalesa humana i examinant quins béns i serveis proporcionen els sistemes pastorals, així com els seus impulsors de canvi i el seu lloc en els debats globals. Això es va fer en tres fases diferenciades. La primera fase implica l'examen de la literatura pastoral a escala global per identificar els béns i serveis produïts pels sistemes pastorals i els seus impulsors de canvi. Això es va fer utilitzant un marc relativament nou de les contribucions de la natura a les persones (NCP) per classificar els béns i serveis produïts pels sistemes pastorals. Això va donar com a resultat la identificació del NCP més comú estudiat pels investigadors, així com la relació entre el NCP i els impulsors del canvi. Aquesta fase també va validar el marc de NCP com a útil per a l’estudi dels sistemes pastorals i va establir la manca d’atenció que els investigadors donen als NCP no materials. La fase 2 va requerir l’anàlisi de la literatura pastoral en l’àmbit regional, a la conca mediterrània. Això es va fer utilitzant l’Avaluació d’Ecosistemes del Mil·lenni (MEA) per analitzar els Serveis Ecosistèmics (SE) establerts a la literatura i per determinar si els investigadors dels sistemes pastorals de la conca mediterrània utilitzen una anàlisi multisectorial i multiescala a l’hora d’analitzar els sistemes pastorals, tal com prescriu el MEA. Aquesta anàlisi va donar lloc a la demostració que els sistemes pastorals a la conca mediterrània s’estudien en termes només d’uns pocs serveis ecosistèmics dominants, principalment serveis de suport, i encara s’aborden mitjançant disciplines individuals en lloc d’una combinació de disciplines, tot i que la interdisciplinarietat pot captar millor la naturalesa multidimensional del pastoralisme mediterrani i les interaccions entre les diferents escales temporals i espacials que comporta. Per tant, calen més exàmens d’aquest tipus per donar sentit plenament a la veritable contribució dels sistemes pastorals mediterranis. La tercera fase d’aquesta tesi doctoral va implicar l’anàlisi de com les polítiques, com a impulsors de canvi en el sistema pastoral que es va identificar en la primera fase d’aquesta tesi, afecten la capacitat dels sistemes pastorals mediterranis per produir NCP. Les polítiques que afecten els sistemes pastorals es van determinar mitjançant entrevistes semiestructurades fetes pels socis del projecte amb informants experts de cada regió mediterrània. Aquesta tesi va trobar que la capacitat dels sistemes pastorals de produir NCP a través de l’impacte de les polítiques sobre ells es va veure afectada per tres factors principals: i) El domini de les polítiques; ii) La regió geogràfica dels sistemes pastorals, i ii) El nivell de govern que lidera les polítiques. Mentrestant, també es va descobrir que els NCP materials i no materials normalment estaven afectats pel disseny de polítiques, mentre que els NCP no materials rarament eren, si mai, l’objectiu principal de les polítiques que afectaven els sistemes pastorals i, en canvi, es van veure afectats indirectament com a conseqüència accidental de la política. Aquests resultats combinats van posar en relleu que la complexitat dels sistemes pastorals rarament és reconeguda pels responsables polítics i mostren una tendència a considerar-se només en termes d’unes poques dimensions, com ara la producció d’aliments i el manteniment del paisatge. Aquesta manera simplificada de considerar els sistemes pastorals podria, al seu torn, requerir que els sistemes pastorals se simplifiquin, afectant la seva capacitat de produir múltiples NCP. En conjunt, aquesta tesi doctoral ha establert que els sistemes pastorals són sistemes complexos de naturalesa humana; i que la majoria de la recerca i les polítiques pastorals que afecten els sistemes pastorals no accepten aquesta complexitat. Per tant, és necessari desenvolupar una comprensió més àmplia dels sistemes pastorals que permeti una millor integració del paper dels humans i de les cultures en els sistemes pastorals. Aleshores, això permetria als investigadors comunicar el paper dels sistemes pastorals de manera més eficaç als responsables polítics, ajudant a influir en la creació de polítiques més adequades. És vital que els responsables polítics i els investigadors entenguin i apreciïn la complexitat dels sistemes pastorals atesos els nombrosos i multidimensionals béns i serveis que ofereixen, ja que aquests béns i serveis van molt més enllà de les comunitats pastorals i sovint són d’interès per a la societat, ajudant a afrontar alguns dels problemes i canvis globals més urgents. Igualment, és responsabilitat dels investigadors ajudar els polítics i els responsables polítics a entendre aquesta complexitat sense simplificar excessivament els sistemes pastorals en només unes poques variables aïllades que ignorin les sinergies i els compromisos entre els sistemes pastorals (ambientals, socials, econòmics) i les polítiques.
This thesis has been developed to help cover the complexity of human nature systems such as pastoral systems by recognizing the multiple goods and services they provide and how the creation of these goods and services is affected by the drivers of change. This is important because systems of human nature or socio-ecological systems are found all over the world and are defined by the complex and multifunctional adaptive interactions between people and their environment. Pastoral systems have a rich history of influencing landscapes, with archaeological evidence dating back pastoralism 7,000 years ago in Europe and up to 9,000 years in Northeast Africa. Recent estimates have shown that there are between 200 and 500 million shepherds in the world, who use 25% of the world's land. Despite their inherent complexity, pastoral systems suffer from a lack of interdisciplinary thinking, as the natural and social sciences are rarely truly integrated. Researchers tend to focus on the human or natural element of systems through the use of biological, economic, or social methodologies and narratives, which means that the compensations and multifunctional synergies of human nature systems are not appreciated. In this thesis, pastoral systems have been used as an example of a human nature system, adding to the debate on the role of human nature systems and examining what goods and services pastoral systems provide, as well as their drivers. change and its place in global debates. This was done in three distinct phases. The first phase involves examining pastoral literature on a global scale to identify the goods and services produced by pastoral systems and their drivers of change. This was done using a relatively new framework of nature’s contributions to people (NCP) to classify the goods and services produced by pastoral systems. This resulted in the identification of the most common NCP studied by researchers, as well as the relationship between the NCP and the drivers of change. This phase also validated the NCP framework as useful for the study of pastoral systems and established the lack of attention that researchers give to non-material NCPs. Phase 2 required the analysis of pastoral literature at the regional level, in the Mediterranean basin. This was done using the Millennium Ecosystem Assessment (MEA) to analyze the Ecosystem Services (SE) established in the literature and to determine whether researchers of the pastoral systems of the Mediterranean basin use a multisectoral and multiscale analysis in when analyzing pastoral systems, as prescribed by the MEA. This analysis led to the demonstration that pastoral systems in the Mediterranean basin are studied in terms of only a few dominant ecosystem services, mainly support services, and are still addressed through individual disciplines rather than a combination of disciplines, although interdisciplinarity can better capture the multidimensional nature of Mediterranean pastoralism and the interactions between the different temporal and spatial scales it entails. Therefore, more examinations of this kind are needed to give full meaning to the true contribution of the Mediterranean pastoral systems. The third phase of this doctoral thesis involved the analysis of how policies, as drivers of change in the pastoral system identified in the first phase of this thesis, affect the ability of Mediterranean pastoral systems to produce NCP. . Policies affecting pastoral systems were determined through semi-structured interviews conducted by project partners with expert informants from each Mediterranean region. This thesis found that the ability of pastoral systems to produce NCPs through the impact of policies on them was affected by three main factors: i) The dominance of policies; ii) The geographical region of pastoral systems, and ii) The level of government that leads the policies. Meanwhile, it was also discovered that material and non-material NCPs were usually affected by policy design, while non-material NCPs were rarely, if ever, the main focus of policies affecting pastoral systems, and instead they were indirectly affected as an accidental consequence of the policy. These combined results highlighted that the complexity of pastoral systems is rarely recognized by policymakers and shows a tendency to be considered only in terms of a few dimensions, such as food production and landscape maintenance. This simplified way of considering pastoral systems could, in turn, require that pastoral systems be simplified.
Pastoralisme; Sistemes de naturalesa humana; human nature systems; ecosystem services; nature’s contribution to people
63 - Agricultura. Silvicultura. Zootècnia. Caça. Pesca
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.