The effects of non-curricular activities on the educational pathways of youth

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar els efectes de les activitats no curriculars (ANC) en els itineraris formatius de les persones joves de la ciutat de Barcelona, tenint en compte el seu origen social i el conjunt d’oportunitats que les envolten. Una de les preguntes de recerca és si aquestes activitats poden reduir les desigualtats socials augmentant les oportunitats educatives de l’alumnat amb un perfil socioeducatiu més baix. La primera aportació de la tesi és conceptual. Consolida les activitats no curriculars com un concepte inclusiu de les activitats extracurriculars, les extraescolars i les del temps disponible. Així mateix, s’ha introduït la idea d’activitats del temps disponible com un concepte per descriure les activitats que es practiquen fora de l’escola, sense un compromís formal ni una supervisió adulta. La segona aportació té relació amb l’estructura social de les ANC: existeix una desigualtat en l’accés i en la pràctica de les ANC segons el sexe, el nivell educatiu familiar i l’origen geogràfic de l’estudiant, tant a l’Educació Secundària Obligatòria com a la Postobligatòria. Tanmateix, s’ha observat que, a Barcelona, les ACN són bastant democràtiques. Una altra aportació és que la pràctica de les ANC disminueix lleugerament en la transició de l’Educació Secundària Obligatòria a la Postobligatòria. Respecte als efectes de les ANC en els itineraris formatius, les principals activitats associades a una millora dels resultats acadèmics són: l’esport organitzat, les activitats artístiques – fer teatre i música a l’escola- i les activitats relacionals i de pantalla. En el cas de l’esport organitzat, l’efecte positiu sobre el rendiment no només es produeix a l’Educació Secundària Obligatòria, sinó també a la Postobligatòria. Tocar un instrument i llegir un llibre per plaer són dues activitats del temps disponible amb un efecte positiu a tots els tipus d’engagement (conductual, cognitiu i emocional), però no tenen un efecte sobre el rendiment acadèmic. Una situació similar apareix amb l’activitat esportiva no organitzada, ja que és una activitat del temps disponible amb un efecte positiu sobre l’engagement emocional i cognitiu, però sense un efecte directe sobre el rendiment escolar dels joves. Sobre la qüestió de si les activitats no curriculars poden reduir les desigualtats augmentant les oportunitats educatives dels estudiants amb perfils associats a un pitjor rendiment acadèmic, els resultats han demostrat el següent: Si els nois amb un nivell educatiu familiar baix fan música o teatre com a activitat extraescolar a l’escola, la seva nota mitjana puja fins a la nota mitjana dels nois amb un nivell educatiu familiar mitjà. En el cas de les noies, és l’activitat esportiva la que produeix el mateix efecte amortidor de la desigualtat educativa. Finalment, cal destacar que aquesta recerca ha identificat un tipus de discurs entre els joves que expressa que tenir una afició remunerada mentre es compagina estudis i treball no significa tenir una expectativa laboral relacionada amb les ANC. Aquest tipus de resposta és comú entre els estudiants universitaris, per a qui les ANC funcionen com una estratègia per obtenir ingressos, però no representen una guia d’orientació professional. Entre els estudiants d’un cicle formatiu superior, el discurs és diferent. Els estudiants de classe alta volen seguir treballant en una àrea vinculada a les seves ANC, mentre que les expectatives laborals dels estudiants de classe treballadora estan més relacionades amb els seus estudis que no pas amb les seves aficions remunerades.

El objetivo de esta tesis es estudiar los efectos de las actividades no curriculares (ANC) en los itinerarios formativos de las personas jóvenes de la ciudad de Barcelona, teniendo en cuenta su origen familiar y su conjunto de oportunidades. Una de las preguntas que guían la investigación es si estas actividades pueden reducir las desigualdades sociales, aumentando las oportunidades educativas del alumnado con un perfil socioeducativo más bajo. La primera aportación de la tesis es conceptual, consolidando las actividades no curriculares como un concepto inclusivo de las actividades extracurriculares, las actividades extraescolares y las actividades del tiempo disponible. Asimismo, se ha introducido la idea de actividades del tiempo disponible como un concepto para describir las actividades que se practican fuera de la escuela, sin un compromiso formal y sin una supervisión adulta. La segunda aportación tiene relación con la estructura social: existe una desigualdad en el acceso y la práctica de las ANC según el sexo, el nivel educativo de la familia y el origen geográfico, tanto en la educación secundaria obligatoria como en la postobligatoria. Sin embargo, se ha observado como, en Barcelona, las actividades no curriculares son bastante democráticas. Otra aportación es que la práctica de las ANC disminuye ligeramente en la transición de la educación secundaria obligatoria a la postobligatoria. En cuanto a los efectos académicos, las principales actividades asociadas a una mejora de los resultados académicos en la educación secundaria obligatoria son: el deporte organizado, las actividades artísticas -música y teatro en la escuela- y las actividades relacionales y de pantalla. En el caso del deporte organizado, el efecto positivo sobre el rendimiento académico no sólo se produce en la enseñanza secundaria obligatoria, sino también en la postobligatoria. Tocar un instrumento musical y leer un libro por placer son actividades del tiempo disponible con un efecto positivo en todos los tipos de engagement (conductual, cognitivo y emocional), pero no tienen un efecto positivo en el rendimiento escolar. Algo similar ocurre con la actividad deportiva no organizada, ya que es una actividad del tiempo disponible con un efecto positivo sobre el engagement emocional y cognitivo, pero sin un efecto directo ni indirecto sobre el rendimiento académico de los jóvenes. Sobre la cuestión de si las actividades no curriculares pueden reducir las desigualdades aumentando las oportunidades educativas de los jóvenes con perfiles asociados a un peor rendimiento académico, los resultados han mostrado que, si los chicos con el nivel educativo familiar más bajo hacen música o teatro en la escuela, su nota media sube hasta la nota media de los chicos con nivel educativo familiar intermedio. En el caso de las chicas, es la actividad deportiva la que produce el mismo efecto amortiguador de la desigualdad educativa. Finalmente, cabe destacar que esta investigación ha identificado un tipo de discurso entre los jóvenes en el que se expresa que tener una afición remunerada mientras se compaginan estudios y trabajo no significa tener una expectativa laboral relacionada con las ANC. Este tipo de respuesta es común entre los estudiantes universitarios, para quienes las ANC funcionan como una estrategia para obtener ingresos, pero no representan una guía de orientación profesional. Entre los estudiantes de formación profesional superior el discurso es diferente. Los estudiantes de clase alta quieren seguir trabajando en un área vinculada a sus ANC, mientras que las expectativas laborales de los estudiantes de clase trabajadora están más relacionadas con sus estudios que con sus aficiones y sus primeros trabajos.

The purpose of this thesis is to study the effects of non-curricular activities (NCAs) on the educational pathways of young people, bearing in mind their family background and the set of opportunities they have during the transition from compulsory to post compulsory education. One of the questions guiding the research is if non-curricular activities can reduce social inequalities by increasing the educational opportunities of students from lower socio-educational background. First contribution of the thesis is conceptual, consolidating non-curricular activities as an inclusive concept of school-based extracurricular activities, outside of school extracurricular activities and available time activities. Also, it has been introduced the idea of available time activities as a concept to describe activities practiced outside of school, with no formal commitment and no adult supervision. Second contribution regards social structure: there is an unequal access and practice in NCAs according to sex, family educational level and geographic origin, in both educational stages. However, it is possible to say that, in Barcelona, non-curricular activities are quite democratic. Other contribution is that, among young people from Barcelona, the practice of non-curricular activities decreases slightly in the transition from compulsory secondary education to post compulsory education. When it comes to academic effects, main non-curricular activities associated with an improvement of academic outcomes in compulsory secondary education are organized sport, artistic activities -music and theatre at school- and relational activities. Relational activities are beneficial activities up to a certain point. After a certain time limit, a turning point appears, and the activity begins to have detrimental effects on academic attainment. In the case of playing sport regularly in a club, the positive effect on pupils’ academic performance is not only in compulsory secondary education, but also in post compulsory education. Playing a musical instrument and reading a book for pleasure are available time activities with a positive effect on all types of engagement (behavioural, cognitive, and emotional), but they don’t have a direct or indirect positive effect on school attainment. Something similar happens with sport activity (not organized), because it is an available time activity with a positive effect on emotional and cognitive engagement, but with no direct or indirect effect on academic performance of youth. Furthermore, some conclusions have been drawn regarding the question whether non-curricular activities can reduce educational inequalities, increasing educational opportunities of young people with profiles associated with worst academic performance. The results have shown that, if boys with the lowest level of family education play music or theatre at school, their average grade raises almost until the average grade of boys with intermediate family level of education. In case of girls, the same buffering effect of NCAs occurred with sport activity. This research has also identified a type of discourse among youth where it is expressed that having a paid hobby while combining studies and work does not mean having a job expectation related to NCAs. This type of response is common among university students, for whom NCAs work as a strategy for earning an income, but do not represent a career guidance. In contrast, among higher vocational students, the discourse is different. Upper-class students want to continue working in an area linked to their non-curricular activities, while working-class students’ job expectations are more related to their studies than to their hobbies and first jobs. In this sense, the discourse of working-class young people shows that as they move up the educational pyramid, from vocational training to university, the role of NCAs in their lives becomes more expressive and less instrumental.