Depressió postpart: personalitat, factors psicosocials i ideació suïcida

Abstract

INTRODUCCIÓ: La depressió postpart (DPP) és una de les complicacions més freqüents durant la maternitat, es diagnostica en un 10% de les dones que han donat a llum, i suposa un greu problema de salut que afecta no només a les dones que la pateixen, sinó també a la seva descendència i les seves famílies. Els factors associats a la depressió postpart són diversos i d’origen biològic, psicològic i social. Els antecedents de depressió, els esdeveniments vitals estressants, certs trets de personalitat, la violència de gènere, alguns factors obstètrics i la ideació suïcida, entre d’altres, s’han associat amb la l’aparició, el curs i/o el pronòstic de la depressió postpart. OBJECTIU GENERAL: Estudiar la relació entre la depressió, la ideació suïcida, variables de personalitat i alguns factors psicosocials en dones puèrperes de la població general i en dones amb depressió postpart. MÈTODE: S’han realitzat 3 estudis. Estudi 1. Trets de personalitat com a factor de risc per a la depressió postpart: revisió sistemàtica i metaanàlisi. Estudi 2. Temperament i caràcter en la depressió postpart i la seva relació amb variables clíniques. Estudi 3. El paper de les dimensions de la personalitat, els símptomes depressius i altres variables psicosocials en la predicció de la ideació suïcida postpart: un estudi de cohorts. RESULTATS: De l’estudi 1: el neurotisme és el tret de personalitat més estudiat en relació a la DPP. El metaanàlisi realitzat en el nostre estudi va trobar que aquest tret està fortament relacionat amb la DPP. Però el neuroticisme no és l’únic tret que apunta ser un factor de risc, sinó que l’estil de personalitat vulnerable proposat per Boyce i l’ansietat tret també s’associen a un major risc de patir DPP. De l’estudi 2: les dones deprimides en el postpart, un cop la simptomatologia havia remès, van puntuar més alt en evitació del dany i més baix en autotrascendència. L’evitació del dany ha estat associada a diverses variables clíniques implicades en la gravetat de l’episodi depressiu: intensitat de la simptomatologia ansiosa i depressiva, comorbilitat, antecedents personals de DPP, episodi depressiu recurrent i ideació suïcida. De l’estudi 3: El 7% de les mares presentaven ideació suïcida durant els 8 primers mesos del postpart. El 62% de les dones amb ideació suïcida van tenir un episodi depressiu major a les 8 setmanes i el 70% a les 32 setmanes del part. El neuroticisme i el psicoticisme van resultar predictors de la ideació suïcida durant les dues primeres setmanes del postpart. També van demostrar tenir un valor predictiu de la ideació suïcida en el postpart, els símptomes depressius primerencs en el postpart i els antecedents psiquiàtrics personals. CONCLUSIONS: Per minimitzar l’impacte de la DPP en la dona i la seva descendència és una qüestió vital detectar precoçment i oferir tractament a les dones amb aquest trastorn, adoptant una actitud proactiva per part dels professionals de la salut. En aquest sentit, la ciència ha de treballar en la línia de poder assenyalar, abans que passi, aquelles dones es deprimiran al postpart. Una possible proposta seria incloure en els screenings de la DPP, una avaluació psicosocial que inclogui les variables de personalitat i la ideació suïcida, entre d’altres factors, i tenir-les en compte en l’atenció clínica de mares amb DPP.

INTRODUCCIÓN: La depresión posparto (DPP) es una de las complicaciones más frecuentes durante la maternidad, se diagnostica en un 10% de las mujeres que han dado a luz, y supone un grave problema de salud que afecta no sólo a las mujeres que la sufren, sinó también a su descendencia y sus familias. Los factores asociados a la depresión posparto son múltiples y de origen biológico, psicológico y social. Los antecedentes de depresión, los acontecimientos vitales estresantes, ciertos rasgos de personalidad, la violencia de género, algunos factores obstétricos y la ideación suicida, entre otros, se han asociado con la aparición, el curso y / o el pronóstico de la depresión posparto. OBJETIVO GENERAL: Estudiar la relación entre la depresión, la ideación suicida, variables de personalidad y algunos factores psicosociales en mujeres puérperas de la población general y en mujeres con depresión posparto. MÉTODO: Se han realizado 3 estudios. Estudio 1. Rasgos de personalidad como factor de riesgo para la depresión posparto: revisión sistemática y metaanálisis. Estudio 2. Perfil de temperamento y carácter en la depresión posparto y su relación con variables clínicas. Estudio 3. El papel de las dimensiones de la personalidad, los síntomas depresivos y otras variables psicosociales en la predicción de la ideación suicida posparto: un estudio de cohortes. RESULTADOS: Del estudio 1: el neuroticismo es el rasgo de personalidad más estudiado en relación a la DPP. El metaanálisis realizado en nuestro estudio encontró que este rasgo está fuertemente relacionado con la DPP. Pero el neuroticismo no es el único ser que apunta ser un factor de riesgo, sino que el estilo de personalidad vulnerable propuesto por Boyce y la ansiedad rasgo también se asocian a un mayor riesgo de sufrir DPP. Del estudio 2: las mujeres deprimidas en el posparto, una vez la sintomatología había remitido, puntuaron más alto en evitación del daño y más bajo en autotrascendencia. La evitación del daño ha sido asociada a diversas variables clínicas implicadas en la gravedad del episodio depresivo: intensidad de la sintomatología ansiosa y depresiva, comorbilidad, antecedentes personales de DPP, episodio depresivo recurrente y ideación suicida. Del estudio 3: El 7% de las madres presentaban ideación suicida durante los 8 primeros meses del postparto. El 62% de las mujeres con ideación suicida tuvieron un episodio depresivo mayor a las 8 semanas y el 70% a las 32 semanas del parto. El neuroticismo y el psicoticismo resultaron predictores de la ideación suicida durante las dos primeras semanas del posparto. También demostraron tener un valor predictivo de la ideación suicida en el posparto, los síntomas depresivos tempranos en el posparto y los antecedentes psiquiátricos personales. CONCLUSIONES: Para minimizar el impacto de la DPP en la mujer y su descendencia es una cuestión vital detectar precozmente y ofrecer tratamiento a las mujeres con este trastorno, adoptando una actitud proactiva por parte de los profesionales de la salud. En este sentido, la ciencia tiene que trabajar en la línea de poder señalar, antes de que pase, aquellas mujeres se deprimirán el posparto. Una posible propuesta sería incluir en los screenings de la DPP, una evaluación psicosocial que incluya las variables de personalidad y la ideación suicida, entre otros factores, y tenerlas en cuenta en la atención clínica de madres con DPP.

INTRODUCTION: Postpartum depression (PPD) is one of the most frequent complications during maternity, it is diagnosed in 10% of women who have given birth, and it is a serious health problem that affects not only women who have given birth. suffer, but also their descendants and their families. The factors associated with postpartum depression are biological, psychological and social origin. A history of depression, stressful life events, certain personality traits, gender-based violence, some obstetric factors, and suicidal ideation have been associated with the onset, course, and / or prognosis of postpartum depression. OBJECTIVE: To study the relationship between depression, suicidal ideation, personality variables and some psychosocial factors in postpartum women of the general population and in women with postpartum depression. METHOD: Study 1. Personality traits as a risk factor for postpartum depression: systematic review and meta-analysis. Study 2. Temperament and character profile in postpartum depression and its relationship with clinical variables. Study 3. The role of personality dimensions, depressive symptoms and other psychosocial variables in the prediction of postpartum suicidal ideation: a cohort study. RESULTS: From study 1: neuroticism is the most studied personality trait in relation to PPD. The meta-analysis carried out in our study found that this trait is strongly related to PPD. But neuroticism is not the only being that points to be a risk factor, but Boyce’s vulnerable personality style and trait anxiety are also associated with an increased risk of suffering from PPD. From study 2: postpartum depressed women, once the depressive symptoms remited, scored higher in harm avoidance and lower in self-transcendence. Harm avoidance has been associated with various clinical variables involved in the severity of the depressive episode: intensity of anxiety and depressive symptoms, comorbidity, personal history of PPD, recurrent depressive episode, and suicidal ideation. From study 3: 7% of mothers had suicidal ideation during the first 8 months postpartum. 62% of women with suicidal ideation had a major depressive episode at 8 weeks and 70% at 32 weeks after delivery. Neuroticism and psychoticism were predictors of suicidal ideation during the first two weeks postpartum. They were also shown to have predictive value for postpartum suicidal ideation, early postpartum depressive symptoms, and personal psychiatric history. CONCLUSIONS: To minimize the impact of PPD on women and their offspring, it is vital to detect early and offer treatment to women with this disorder, adopting a proactive attitude on the part of health professionals. In this sense, science has to work on the line of being able to point out, before it happens, those women will be depressed postpartum. A possible proposal would be to include in the PPD screenings, a psychosocial evaluation that includes personality variables and suicidal ideation, among other factors, and take them into account in the clinical care of mothers with PPD.