El yo de las escritoras del exilio republicano de 1939 en las obras testimoniales de Luisa Carnés, Mada Carreño, Silvia Mistral y Gabriel Paz (Cristina Martín)

Abstract

La present tesi doctoral aborda l’estudi dels procediments narratius i de les motivacions personals, professionals i ideològiques que van portar a Luisa Carnés (Madrid, 1905-Mèxic, 1964), Mada Carreño (Madrid, 1914-Mèxic, 2000), Silvia Mistral (Cuba, 1914-Mèxic, 2004) i Cristina Martín (Gabriel Paz) (Madrid, 1921-Mèxic, 2010) a relatar la seva experiència de la sortida d’Espanya cap a l’exili en diferents moments del seu desterrament. Per a això, i després de reconstruir les seves trajectòries biogràfiques, a través de les quals és possible observar la influència que varen tenir les seves intencions testimonials, el seu caràcter i la seva situació personal en l’elecció del gènere dels seus textos, s’han analitzat cinc obres que es caracteritzen per incloure una presència constant de les diferents manifestacions del jo, entre les quals es conten les al·lusions o les referències explícites a temes personals, les reflexions sobre la seva pròpia existència i el relat de les seves experiències. Les modalitats del discurs emprades en els passatges més subjectius –en els quals s’observa un trànsit constant del jo al nosaltres, i viceversa– i la confluència de diferents subgèneres narratius dins d’una mateixa obra propicien la comparació de les convergències i divergències perceptibles en totes elles, i llançar llum sobre les seves singularitats literàries. D’aquesta manera és possible adscriure-les en tres modalitats de les denominades escriptures del jo: memòries, diari íntim i novel·les de contingut autobiogràfic. A partir d’aquesta distinció s’analitza l’escriptura del jo com a expressió literària. D’una banda, es distingeixen aquells elements que intervenen en la sintaxi narrativa de les obres triades (acció, narrador, persones, espai i temps) i que es relacionen directament amb l’esmentada presència autobiogràfica. Per una altra, s’analitza la narració subjectiva del final de la Guerra Civil espanyola, de les vivències a França i de la seva arribada a Mèxic en les cinc obres objecte d’estudi.

En la presente tesis doctoral se aborda el estudio de los procedimientos narrativos y de las motivaciones personales, profesionales e ideológicas que llevaron a Luisa Carnés (Madrid, 1905-México, 1964), Mada Carreño (Madrid, 1914-México, 2000), Silvia Mistral (Cuba, 1914-México, 2004) y Cristina Martín (Gabriel Paz) (Madrid, 1921-México, 2010) a relatar su experiencia de la salida de España hacia el exilio en diferentes momentos de su destierro. Para ello, y tras reconstruir sus trayectorias biográficas, a través de las cuales es posible observar la influencia que tuvieron sus intenciones testimoniales, su carácter y su situación personal en la elección del género de sus textos, se han analizado cinco obras que se caracterizan por incluir una presencia constante de las diferentes manifestaciones del yo, entre las que se cuentan las alusiones o las referencias explícitas a temas personales, las reflexiones sobre su propia existencia y el relato de sus experiencias. Las modalidades del discurso empleadas en los pasajes más subjetivos –en los que se observa un tránsito constante del yo al nosotros, y viceversa– y la confluencia de distintos subgéneros narrativos dentro de una misma obra propician la comparación de las convergencias y divergencias perceptibles en todas ellas, y arrojar luz acerca de sus singularidades literarias. De ese modo es posible adscribirlas en tres modalidades de las denominadas escrituras del yo: memorias, diario íntimo y novelas de contenido autobiográfico. A partir de esta distinción se analiza la escritura del yo como expresión literaria. Por una parte, se distinguen aquellos elementos que intervienen en la sintaxis narrativa de las obras escogidas (acción, narrador, personas, espacio y tiempo) y que se relacionan directamente con la mencionada presencia autobiográfica. Por otra, se analiza la narración subjetiva del final de la Guerra Civil española, de las vivencias en Francia y de su llegada a México en las cinco obras objeto de estudio.

This doctoral thesis addresses the study of narrative procedures, personal, professional and ideological motivations that led to Luisa Carnés (Madrid, 1905-Mexico, 1964), Mada Carreño (Madrid, 1914-Mexico, 2000), Silvia Mistral (Cuba, 1914-Mexico, 2004) and Cristina Martín (Gabriel Paz) (Madrid, 1921-Mexico, 2010) to share their experiences of departing from Spain at different times of their exile. Thus, after reconstructing their biographical trajectories, through which it is possible to observe the influence of their experiences, characters and personal circumstances in the choice the genre of their texts; five works have been analysed that are characterised by including a constant presence of the different manifestations of the self, including allusions or explicit references to personal issues, reflections of their own existence and the story of their experiences. The discourse modality used in the most subjective passages –in which a constant transition from the self to us, and vice versa is observed– and the confluence of different narrative subgenres within the same work, lead to the comparison of perceptible convergences and divergences in all of them, and shed light on their literary singularities. In this way, it is possible to ascribe them in three modalities of the so-called writings of the self: memoirs, intimate diary, and novels with autobiographical content. Based on this distinction, the writing of the self as a literary expression is analysed. On one hand, we distinguish those elements that intervene in the narrative syntax of the chosen works (action, narrator, people, space and time) and that are directly related to the aforementioned autobiographical presence. On the other hand, the subjective narration of the end of the Spanish Civil War, of the experiences in France and of their arrival in Mexico in the five studied works are analysed.