Contested rights to grieve in forced migrants' narratives living in Nordrhein-Westfalen

Abstract

Forced migration involves many different losses (e.g., people, places, homes, beliefs). However, grief for these migratory losses is neither recognized nor well understood (Caseado, Hong & Harrington 2010). This study explores and analyzes how experiences of loss involved in forced migration and their grieving are narrated by young forced migrants living in North Rhine-Westphalia (NRW). Open autobiographical interviews asking questions about participants' life stories and imaginaries of the future have been conducted with forced migrants and German citizens aged between 18 and 30 living in NRW. Experts – people who work daily with forced migrants – were also interviewed. The interviews were analyzed following a Grounded Theory inspired approach (Corbin & Strauss, 2014). Forced migrants lose a life and future projects they had imagined for themselves before forced displacement. They express grieving by narrating troubling emotions, they continue to project themselves in the environment they escaped from and they mention their lost projects and plans when asked about their future prospects in NRW. These losses and their grieving are hardly recognized by German citizens, which appears to make it difficult for them to mourn what they have lost.

La migración forzosa implica muchas pérdidas distintas (por ejemplo, personas, lugares, costumbres, creencias). Pero el duelo por estas pérdidas migratorias no se reconoce ni se entiende (Caseado, Hong y Harrington 2010) y, por tanto, es crucial explorar y analizar estos procesos. En respuesta, este estudio se propone investigar los marcos sociales y las formas de expresión del duelo y del posible luto en los procesos migratorios. Se han realizado entrevistas autobiográficas abiertas con migrantes forzosos y ciudadanos alemanes entre 18 y 30 años de edad que residen en NRW, con preguntas sobre sus historias de vida y sus imaginarios de futuro. Además, he entrevistado a expertos, es decir, personas que trabajan a diario con migrantes forzosos. Las entrevistas se han analizado siguiendo una aproximacón inspirada en Teoría Fundamentada (Corbin y Strauss 2014). Los migrantes forzosos pierden una vida y los proyectos de futuro que habían imaginado para sí mismos antes de ser forzados a emigrar. Estas experiencias de pérdida y duelo no tienen suficiente reconocimiento por parte de los ciudadanos alemanes, lo cual parece dificultar el luto respecto a aquello que se ha perdido.

La migració forçosa implica moltes pèrdues diferents (per exemple, persones, llocs, costums, creences). Però el dol per aquestes pèrdues migratòries no es reconeix ni s'entén (Caseado, Hong i Harrington 2010) i, per tant, és crucial explorar i analitzar aquests processos. En resposta, aquest estudi es proposa investigar els marcs socials i les formes d'expressió del dol i del possible procés de dol (mourning) en els processos migratoris. S'han realitzat entrevistes autobiogràfiques obertes amb migrants forçosos i ciutadans alemanys entre 18 i 30 anys que viuen a NRW, amb preguntes sobre les històries de vida dels participants i els seus imaginaris de futur. A més, he entrevistat experts, és a dir, persones que treballen diàriament amb migrants forçosos. Les entrevistes s'han analitzat seguint una aproximació inspirada en la Teoria Fonamentada (Corbin i Strauss 2014). Deixant les seves llars enrere, els migrants forçosos perden una vida i els projectes de futur que havien imaginat per a si mateixos abans de ser forçats a emigrar. Aquestes experiències de pèrdua i dol no tenen gaire reconeixement per part dels ciutadans alemanys, cosa que sembla dificultar el procés de dol envers el que s'ha perdut.