Explotación, usos y difusión de rocasornamentales (marmora) entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media en la Mitad Norte de la Península Ibérica

Autor/a

Aranda González, Raúl

Director/a

Gutiérrez Garcia-Moreno, Ana

Garcia Entero, Virginia

Fecha de defensa

2022-05-06

Páginas

961 p.



Departamento/Instituto

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art

Resumen

L’objectiu d’aquesta tesi es centra en el fenomen del marmor dins la franja nord de la Península Ibèrica entre els segles V i X dC. L’estudi pretén abordar-ho a través de tres eixos principals: teoria i mètode, l’anàlisi de les fonts textuals i de les fonts arqueològiques. En primer terme, es realitza una reflexió conceptual, teòrica i metodològica que sobre el tema. Tot seguit, es porta a terme un estudi historiogràfic que permeti recopilar el conjunt de fonts d’informació disponibles sobre el fenomen del marmor dins l’àmbit mediterrani post-romà. Finalment, s’elabora un catàleg de les peces arqueològiques disponibles i ubicades dins l’àmbit d’estudi analitzat. A partir de la informació recuperada en les fonts textuals i arqueològiques es planteja una reflexió històrica sobre l’explotació, l’ús i la difusió del marmor. Dins l’àmbit de l’explotació es conclou que l’extracció de roques decoratives es troba condicionada, al menys durant l’etapa visigoda, pel vincle d’aquests espais amb determinats focus o tallers d’activitat constructiva o escultòrica. La situació sembla tornar-se més incerta a partir del segle VIII, on les problemàtiques derivades de la datació de les peces i l’absència d’analítiques fiables, condiciona el coneixement del procés extractiu. Pel que fa al seu ús, durant l’etapa visigoda s’ha pogut corroborar una major predisposició en els elements arquitectònics, seguits de l’escultura litúrgica. Per contra, a partir del segle V sembla reduir-se l’escultura decorativa, funerària i els suports epigràfics. Es planteja, a més, una interpretació estètica i simbòlica del marmor condicionada pel vincle entre la qualitat material i la representació de la divinitat. En relació a la difusió d’aquests materials, la majoria de les roques decoratives amb informació fiable no tenen una extensió amplia dins les cronologies estudiades.


El objetivo de esta tesis es abordar el fenómeno del marmor en el mundo postromano del norte peninsular. El estudio coordina tres ejes analíticos: teoría y método, fuentes textuales y fuentes arqueológicas. En primer lugar, se realiza una reflexión conceptual, teórica y metodológica sobre el tema. En segundo lugar, se lleva a cabo un estudio de la historiografía al respecto y se recopilan las fuentes que informan sobre el fenómeno en el ámbito mediterráneo postrromano. Por último, se ha elaborado un catálogo de piezas arqueológicas ubicadas dentro del marco analítico propuesto. A partir de la información recuperada desde las fuentes textuales y arqueológicas se plantea una reflexión histórica sobre la explotación, el uso y la difusión del marmor en la mitad norte de la Península Ibérica entre los siglos V y X. En el ámbito de la explotación se concluye que la extracción de rocas decorativas está condicionada, al menos hasta época visigoda, por el vínculo de dichos espacios extractivos con determinados focos o talleres de actividad edilicia o escultórica. La situación es más incierta a partir del siglo VIII, donde las problemáticas de datación de la mayoría de piezas y la ausencia de analíticas fiables complican el conocimiento del proceso. En relación al uso del marmor se ha podido comprobar que lo más abundante son los elementos arquitectónicos, seguido de la escultura litúrgica, especialmente en época visigoda. Por último, la escultura decorativa, funeraria y los soportes epigráficos se localizan en clara minoría una vez superado el siglo V. Se plantea, además, una interpretación estético-simbólica del marmor determinada por el vínculo entre sus cualidades materiales y la representación de la divinidad. Sobre la difusión de materiales, la mayoría de las rocas decorativas de las que disponemos de información fiable no tienen una extensión muy amplia en las cronologías estudiadas.


The aim of this thesis is to analyse the phenomenon of marmor in the post-Roman world of the northern Iberian Peninsula. The study combines three analytical axes: theory and method, textual sources and archaeological sources. Firstly, a conceptual, theoretical and methodological reflection on the subject is carried out. Secondly, a study of the historiography on the subject is carried out and the sources that report on the phenomenon in the post-Roman Mediterranean area are compiled. Finally, a catalogue of archaeological pieces located within the proposed analytical framework has been drawn up. On the basis of the information recovered from textual and archaeological sources, a historical reflection on the exploitation, use and diffusion of marmor in the northern half of the Iberian Peninsula between the 5th and 10th centuries is proposed. In terms of exploitation, it can be concluded that the extraction of marmora is conditioned, until the Visigothic period, by the link of these extractive spaces with certain centres or workshops of building or sculptural activity. The situation is more uncertain from the 8th century onwards, where the problems regarding the dating of most of the pieces and the absence of reliable analyses complicate our knowledge of the process. With regard to the use of marmor, it has been found that architectural elements are the most abundant, followed by liturgical sculpture, especially in the Visigothic period. Finally, decorative and funerary sculpture and epigraphic supports are in a clear minority after the 5th century. There is also an aesthetic-symbolic interpretation of marble determined by the link between its material qualities and the representation of divinity. Regarding the diffusion of materials, most of the decorative rocks for which we have reliable information are not very extensive in the chronologies studied.

Palabras clave

Marmor; Antiguitat tardana; Alta Edat Mitjana; Antigüedad Tardía; Alta Edad Media; Late antiquity; Early Middle Ages

Materias

00 - Ciencia y conocimiento. Investigación. Cultura. Humanidades

Área de conocimiento

Arts i humanitats

Documentos

TESI Raúl Aranda González.pdf

444.9Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)