Aprender y educar a través del arte. Un análisis de la aplicación de las Visual Thinking Strategies en el Museo Picasso de Barcelona desde la perspectiva de todos los agentes participantes

Abstract

El museo es un entorno educativo excepcional para la experimentación de metodologías pedagógicas democráticas, transformadoras y competenciales, así como para investigar el impacto y las valoraciones que estas generan en sus usuarios y difundir los resultados a la sociedad.

La presente tesis nace de la experiencia profesional de la investigadora como educadora del Museo Picasso de Barcelona y de los interrogantes que se plantea a partir de la implementación en las actividades escolares del museo de las Visual Thinking Strategies, un controvertido método educativo que otorga toda la autoridad interpretativa de las obras de arte al alumnado. Frente a la insatisfacción detectada en algunos agentes, se diseña un estudio de caso que consulta a todos los colectivos participantes qué debilidades, amenazas, fortalezas y oportunidades han apreciado en la aplicación del método; se les interroga también sobre su preferencia respecto a otros métodos y sobre el impacto percibido.

El objetivo principal es describir y analizar las percepciones de las educadoras, el alumnado, el profesorado y los Servicios Educativo sobre la adaptación que el museo hace de las Visual Thinking Strategies, para así detectar posibles mejoras en su implementación y servir de referente a otros agentes educativos del ámbito formal y no formal. Con este fin se diseña una metodología mixta con un fuerte peso cualitativo, en la que se triangulan agentes, fases y técnicas de recogida y análisis de la información. Las publicaciones del compendio recogen estudios singulares relativos a la perspectiva de educadoras, alumnado y profesorado, procediéndose a su triangulación con el punto de vista de la persona responsable de los Servicios Educativos y de la investigadora en el capítulo de discusiones.

Los resultados permiten concluir que la percepción de los agentes es mayoritariamente positiva, aunque el alumnado y las educadoras del museo perciben una mayor riqueza de debilidades que el resto de agentes. Las posibles mejoras deben tener en cuenta que se

detectan divergencias significativas tanto entre los cuatro colectivos como dentro del del alumnado, las educadoras y el profesorado, remarcándose aspectos propios del método o de su adaptación en el museo que generan una gran controversia. Aún así, los cuatro colectivos muestran su preferencia hacia métodos como las Visual Thinking Strategies en comparación con otros más discursivos y menos centrados en los y las estudiantes. El uso del método analizado genera un impacto en todos ellos, siendo este más intenso a medida que aumenta la exposición a él.

The museum is an exceptional educational environment for the experimentation of democratic, transformative and competency teaching methods. It is also unique for investigating the impact and assessments that these methods generate on its users and disseminating the results to society.

This thesis stems from the professional experience of the researcher as an educator at the Picasso Museum in Barcelona. More precisely, it arises from the questions generated by the implementation in the museum's school activities of Visual Thinking Strategies, a controversial educational method that grants all the interpretive authority of artworks to students. Due to the dissatisfaction detected in some agents, a case study is designed that asks all the participating groups what weaknesses, threats, strengths and opportunities they have appreciated in the application of the method. They are also asked about their preference over other methods and about the perceived impact.

The main objective is to describe and analyze the perceptions of educators, students, teachers and the museum’s Department of Education about the adaptation that the museum makes of the Visual Thinking Strategies, in order to detect possible improvements in its implementation and serve as a reference for other educational agents in the formal and non-formal field. To this end, a mixed methodology with a strong qualitative weight is designed, in which agents, phases and techniques for collecting and analyzing information are triangulated. The publications of the compendium collect unique studies related to the perspective of educators, students and teachers, proceeding to triangulate them with the point of view of the person responsible for Educational Services and the researcher in the discussion chapter.

The results allow to conclude that the perception of the agents is mostly positive, although the students and the museum educators perceive a greater wealth of weaknesses than the rest of the agents. Possible improvements should consider that significant divergences are detected both between the four groups and within the student body, the educators and the teachers, highlighting aspects of the method or its adaptation in the museum that generate great controversy. Even so, the four groups show their preference for methods such as the Visual Thinking Strategies compared to other more discursive and less student-centered. The use of the analysed method generates an impact in all of them, being this more intense as the exposure to it increases.

El museu és un entorn educatiu excepcional per a l'experimentació de metodologies pedagògiques democràtiques, transformadores i competencials, així com per investigar l'impacte i les valoracions que aquestes generen en els seus usuaris i difondre els resultats a la societat.

La present tesi neix de l'experiència professional de la investigadora com a educadora del

Museu Picasso de Barcelona i dels interrogants que es planteja a partir de la

implementació en les activitats escolars del museu de les Visual Thinking Strategies, un controvertit mètode educatiu que atorga tota la autoritat interpretativa de les obres d'art a l'alumnat. Davant de la insatisfacció detectada en alguns agents, es dissenya un estudi de cas que consulta a tots els col·lectius participants què debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats han apreciat en l'aplicació del mètode; se'ls interroga també sobre la seva preferència respecte a altres mètodes i sobre l'impacte percebut.

L'objectiu principal és descriure i analitzar les percepcions de les educadores, l'alumnat, el professorat i els Serveis Educatiu sobre l'adaptació que el museu fa de les Visual Thinking Strategies, per així detectar possibles millores en la seva implementació i servir de referent a altres agents educatius de l'àmbit formal i no formal. Amb aquesta finalitat es dissenya una metodologia mixta amb un fort pes qualitatiu, en què es triangulen agents, fases i tècniques de recollida i anàlisi de la informació. Les publicacions del compendi recullen estudis singulars relatius a la perspectiva d'educadores, alumnat i professorat; en el capítol de discussions es aquestes amb el punt de vista de la persona responsable dels Serveis Educatius i de la investigadora.

Els resultats permeten concloure que la percepció dels agents és majoritàriament positiva, encara que l'alumnat i les educadores del museu perceben una major riquesa de debilitats que la resta d'agents. Les possibles millores deuen tenir en compte que es detecten divergències significatives tant entre els col·lectius com dins de l’alumnat, les educadores i el professorat, amb aspectes propis del mètode o de l’adaptació del museu que generen gran controvèrsia. Tot i això, els quatre col·lectius mostren la seva preferència cap a mètodes com les Visual Thinking Strategies en comparació amb altres més discursius i menys centrats en els i les estudiants. L'ús del mètode analitzat genera un impacte en tots ells, d'aquesta manera més intensa a mesura que augmenta l'exposició a ell.