El benestar de la infància sota el sistema de protecció i el rol de les intervencions professionals Un estudi de cas de l’EAIA del Vallès Occidental

Abstract

Seguint els principis de la Convenció dels Drets de l’Infant, l’atenció i protecció a la infància en situació de risc i desemparament intrafamiliar és una responsabilitat que han d’assumir les administracions públiques. El sistema català de protecció compta amb els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), els quals tenen un paper fonamental, en tant que són els encarregats d’avaluar la situació de l’infant, proposar la mesura que es considera més adequada i fer-li un seguiment a fi d’assegurar la seva protecció i promoure el seu benestar, segons determina l’objecte de la Llei dels Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència. Però, fins quin punt les intervencions de l’EAIA es basen en l’objecte del seu marc normatiu? Aquest doctorat té l’objectiu d’analitzar el benestar (objectiu i subjectiu) dels infants que estan sota el sistema de protecció. Considerant que el benestar està subjecte a diversos condicionants, la tesi estudia com els infants perceben el seu benestar en tots els seus àmbits i fins quin punt la intervenció duta a terme pels professionals del sistema pren rellevància en la seva definició i variacions. Es realitza un estudi de cas de l’EAIA del Vallès Occidental, amb un mètode mixt seqüencial. Es comença per la fase quantitativa, que avalua els nivells de benestar d’infants de 8 a 17 anys i de diferents situacions administratives. A partir dels resultats del qüestionari es selecciona la mostra i es fan entrevistes als adolescents de 14 anys o més. Totes dues fases incorporen la part objectiva i subjectiva del benestar i mentre els qüestionaris es distribueixen a infants i professionals, les entrevistes també van adreçades als familiars de referència. D’aquesta manera, s’estableix una triangulació de les tres perspectives recollides, donant sempre una centralitat i legitimitat especial a la dels adolescents. En aquest sentit, la investigació no consisteix en fer un balanç de quants infants estan bé i quants estan malament sinó que vol visibilitzar la diversitat de trajectòries de benestar i entendre què facilita les seves variacions. Els resultats apunten que els infants i adolescents que es troben sota el sistema de protecció s’exposen a fortes vulnerabilitats, no només per la situació de desavantatge de què parteixen, sinó també per aquelles a què s’exposen un cop entren al sistema de protecció. Això, en termes quantitatius del benestar, es tradueix en la presència d’uns nivells de benestar objectiu i subjectiu més baixos, en comparació amb la població general de la seva mateixa edat. D’altra banda, es configuren sis tipologies de trajectòria del benestar, que l’analitzen des del moment de néixer i fins al moment de l’entrevista, considerant els diferents condicionants del benestar. Posant un especial èmfasi en l’aparició de l’EAIA en la vida dels infants i quin pes adopta en l’estancament, increment o descens del seu benestar (si és que en té) s’identifiquen les següents tipologies de trajectòria: ascendent de benestar molt alt per oportunitat; estable de benestar mig per contenció; ascendent de benestar mig per protecció; estable de malestar per manca de reparació; còncava per malestar durant el temps d’intervenció, i inestable del benestar. En elles s’observa que els diferents condicionants s’interrelacionen i prenen protagonismes diferents segons cada cas, però que en tots ells la percepció del compliment dels seus drets dins del sistema és important. En conclusió, aquesta investigació mostra les desigualtats en les trajectòries del benestar entre infants i adolescents que es troben dins d’un mateix sistema de protecció i la seva situació de desavantatge social. Igualment, gràcies a l’aplicabilitat dels resultats pel fet de ser un Doctorat Industrial, la tesi pretén contribuir a la millora de les condicions de vida d’aquests infants.

Siguiendo los principios de la Convención de los Derechos del Niño, la atención y protección a la infancia en situación de riesgo y desamparo intrafamiliar es una responsabilidad que deben asumir las administraciones públicas. El sistema catalán de protección cuenta con los Equipos de Atención a la Infancia y la Adolescencia (EAIA), que tienen un papel fundamental, en tanto que se encargan de evaluar la situación del niño, proponer la medida más adecuada y hacerle un seguimiento a fin de asegurar su protección y promover su bienestar, según determina el objeto de la Ley de los Derechos y Oportunidades de la Infancia y la Adolescencia. Pero ¿hasta qué punto las intervenciones del EAIA se basan en el objeto del marco normativo? Este doctorado tiene el objetivo de analizar el bienestar (objetivo y subjetivo) de la infancia que está bajo el sistema de protección. Considerando que el bienestar está sujeto a condicionantes, la tesis estudia cómo esta infancia percibe su bienestar en todos sus ámbitos y hasta qué punto la intervención de los profesionales del sistema toma relevancia en su definición y variaciones. Se realiza un estudio de caso del EAIA del Vallès Occidental con un método mixto secuencial. Se comienza por la fase cuantitativa, que evalúa los niveles de bienestar de niños de 8 a 17 años y de diferentes situaciones administrativas. A partir de los resultados del cuestionario se selecciona la muestra y se realizan entrevistas a los adolescentes de 14 años o más. Ambas fases incorporan la parte objetiva y subjetiva del bienestar y mientras los cuestionarios se distribuyen a niños y profesionales, las entrevistas también incluyen a los familiares. De esta forma, se establece una triangulación de las tres perspectivas recogidas, dando siempre una centralidad a los adolescentes. En este sentido, la investigación no consiste en hacer un balance de cuántos niños están bien y cuántos están mal, sino que quiere visibilizar la diversidad de trayectorias de bienestar y entender qué facilita sus variaciones. Los resultados apuntan a que la infancia bajo el sistema de protección se expone a fuertes vulnerabilidades, no sólo por la situación de desventaja de la que parten, sino también por aquellas a las que se exponen una vez entran en el sistema de protección. Esto, en términos cuantitativos del bienestar, se traduce en la presencia de unos niveles de bienestar objetivo y subjetivo más bajos en comparación con la población general de su misma edad. Por otra parte, se configuran seis tipologías de trayectoria del bienestar, desde el momento de nacer y hasta el momento de la entrevista, considerando los diferentes condicionantes del bienestar. Poniendo especial énfasis en la aparición del EAIA en la vida de los niños y qué peso adopta en el estancamiento, incremento o descenso de su bienestar (si lo tiene) se identifican las siguientes tipologías de trayectoria: ascendente de bienestar muy alto por oportunidad; estable de bienestar medio por contención; ascendente de bienestar medio por protección; estable de malestar por falta de reparación; cóncava por malestar durante el tiempo de intervención e inestable del bienestar. En ellas se observa que los diferentes condicionantes se interrelacionan y toman diferentes protagonismos según cada caso, pero que en todos ellos la percepción del cumplimiento de sus derechos dentro del sistema es importante. En conclusión, esta investigación muestra las desigualdades en las trayectorias del bienestar entre niños que están dentro del mismo sistema de protección y su situación de desventaja social. Asimismo, gracias a la aplicabilidad de los resultados por el hecho de ser un Doctorado Industrial, la tesis pretende contribuir a la mejora de sus condiciones de vida.

According to the principles of the Convention on the Rights of the Child, public administrations must assume responsibility for the care and protection of children in situations of intra-family neglect. The Child Protection System in Catalonia relies on multidisciplinary teams known as EAIA. These teams have a key role, for they are responsible for assessing the situation of the child, proposing the appropriate measure and following up on them to promote their protection and well-being –as determined by the object of the Law on the Rights and Opportunities of Children and Adolescents. But, to what extent are EAIA’s interventions in line with the spirit of such law? The aim of this dissertation is to analyze the objective and subjective well-being of children who are under the protection system. Departing from the assumption that well-being is subject to multiple determinants, the thesis examines how children perceive their well-being and to what extent it is determined by the intervention of the professionals of the protection system. To this purpose, a case study of the EAIA of the Vallès Occidental has been carried out, using a mixed sequential method. It begins with the quantitative phase, which assesses the levels of well-being of children aged 8 to 17 in different administrative situations. From the results of the questionnaire, the sample has been selected and interviews have been conducted with adolescents aged 14 and over. Both phases take into consideration the objective and subjective part of well-being and, while the questionnaires are distributed to children and professionals, the interviews also include their relatives. In this way, the research has established a triangulation of three perspectives – giving however special centrality and legitimacy to the perspective of adolescents. In this sense, the research does not aim at quantifying how many children are doing well and how many are not, but rather aims at bringing to the fore the diversity of well-being trajectories and understand what facilitates this variety. The results show that children under the protection system are exposed to strong vulnerabilities, not only because of the disadvantaged situation from which they start, but also because of multiple forms of disadvantage to which they are exposed once they enter the protection system. From a quantitative perspective, well-being levels are lower, compared to the general population of the same age. In addition, it is possible to identify six different well-being trajectories. They are analyzed from the moment of birth to the time of the interview, taking into account the different conditions of well-being. With special emphasis on the appearance of the EAIA in the lives of children and the role it plays in the stagnation, increase or decline in their well-being (if any), the following trajectories are identified: ascending of very high well-being resulting from opportunity; stable of moderate well-being resulting from containment; ascending moderate well-being resulting from protection; stable discontent due to lack of repair; concave for discomfort during the intervention time, and unstable well-being. These trajectories show that different determinants are intertwined, and that the importance of each determinant varies considerably across cases. At the same time, children’s perception of the realization of their rights within the system proves to be a key determinant in all cases. In conclusion, this research brings to light the existence of inequalities in the well-being trajectories of children that are within the same protection system and that find themselves in a situation of social disadvantage. Also, as part of an Industrial Doctorate that puts a premium on the applicability of the research findings, the dissertation aims to contribute to the improvement of the living conditions of these children.