Estrategias de manejo clínico de los trastornos cognitivos en personas con el VIH-1

Abstract

El VIH penetra al sistema nerviós central (SNC) en els primers dies després de la infecció sistèmica i duu a terme una invasió que pot produir dany o disfunció neuronal i, com a conseqüència, trastorns cognitius. Malgrat l’ús del tractament antiretroviral, els trastorns cognitius en persones amb VIH són freqüents i la majoria d’estudis mostren que entre un 20-50% de les persones que viuen amb el VIH (PVIH) els continuen desenvolupant. Aquestes alteracions s’han vinculat a una pitjor qualitat de vida, pitjor funcionament a la vida diària, majors taxes d’atur, major ús de recursos del sistema de salut, pitjor adherència a la teràpia antiretroviral i, fins i tot, un major risc de mortalitat. Per tot això, la seva detecció, prevenció i tractament haurien de ser prioritaris. La detecció i el monitoratge dels trastorns cognitius en les PVIH poden oferir avantatges clínics per a les persones que els experimenten. Actualment, però, el seu diagnòstic implica recursos humans i econòmics i no disposem d’estratègies terapèutiques amb suficient evidència científica de la seva eficàcia. És per aquests motius que aquesta tesi doctoral pretén augmentar el coneixement actual sobre els procediments per a la detecció dels trastorns cognitius en persones amb VIH, així com sobre possibles estratègies terapèutiques. Amb aquesta intenció s’han portat a terme tres estudis. El primer avalua la precisió d’una eina de cribratge, el NEU Screen, per a la detecció de trastorns cognitius en PVIH en diferents grups d’edat. El segon investiga l’impacte sobre el SNC d’una estratègia de tractament basada en el començament de la teràpia antiretroviral durant la infecció recent (<3 mesos des de la data estimada de transmissió). El tercer examina l’eficàcia i seguretat de dos tractaments coadjuvants, el liti i la rivastigmina transdèrmica, per a la millora dels trastorns cognitius associats al VIH.

El VIH es capaz de penetrar en el sistema nervioso central (SNC) en los días siguientes a la infección sistémica, producir una invasión que puede originar daño o disfunción neuronal y como consecuencia trastornos cognitivos. A pesar del uso del tratamiento antirretroviral, los trastornos cognitivos en personas que conviven con el VIH (PVIH) son frecuentes y la mayoría de los estudios muestran que entre un 20-50% de las PVIH los desarrollan. Dichas alteraciones se han vinculado con una peor calidad de vida, peor funcionamiento en la vida diaria, mayores tasas de desempleo, mayor uso de recursos del sistema de salud, peor adherencia a la terapia antirretroviral, así como un mayor riesgo de mortalidad. Es por eso que la detección, prevención y tratamiento de estos trastornos deberían ser prioritarios. La detección y monitorización de los trastornos cognitivos en PVIH podrían ofrecer ventajas clínicas para las personas que los experimentan. Sin embargo, actualmente su diagnóstico implica recursos humanos y económicos importantes y no disponemos de estrategias terapéuticas con suficiente evidencia científica de su eficacia. Esta tesis doctoral pretende aumentar el conocimiento actual sobre los procedimientos para la detección de los trastornos cognitivos en PVIH, así como sobre sus estrategias terapéuticas. Con esta intención se han realizado tres estudios. El primero evalúa la precisión de una herramienta de cribado, el NEU Screen, para la detección de trastornos cognitivos en PVIH en diferentes grupos de edad. El segundo investiga el impacto sobre el SNC de una estrategia de tratamiento basada en el inicio temprano de la terapia antirretroviral. El tercero examina la eficacia y la seguridad de dos tratamientos coadyuvantes, el litio y la rivastigmina trasdérmica, para la mejora de los trastornos cognitivos asociados al VIH.

HIV can penetrate the central nervous system (CNS) in the first days after systemic infection and carry out an invasion that can cause neuronal damage or dysfunction and consequently cognitive disorders. Despite the use of antiretroviral treatment, cognitive disorders in people living with HIV (PLWH) are frequent and the studies show that 20-50% of PLWH can develop them. These alterations have been linked to a poorer quality of life, worse functioning in daily living, higher unemployment rates, greater use of health system resources, poorer adherence to antiretroviral therapy and higher risk of mortality. For these reasons, detection, prevention and treatment of these disorders should be a priority. Detection and monitoring of cognitive disorders in PLWH could offer clinical advantages for people who experience them. However, its diagnosis currently involves significant human and financial resources and we do not have therapeutic strategies with sufficient scientific evidence of its efficacy. This doctoral thesis aims to increase the current knowledge on the procedures for the detection of cognitive disorders in PLWH as well as on their therapeutic strategies. Three studies have been carried out. The first evaluates the precision of a screening tool, the NEU Screen, for the detection of cognitive disorders in PLWH in different age groups. The second investigates the impact on the CNS of a treatment strategy based on the early initiation of antiretroviral therapy. The third examines the efficacy and safety of two adjuvant treatments, lithium and transdermal rivastigmine, for the improvement of cognitive disorders associated with HIV.