Access to water in rapidly growing cities of the Global South: the case of Arequipa, Perú

Abstract

Garantir l’accés a l’aigua potable de qualitat i de manera universal sigue un desafío en la majoria de les ciutats del món, especialment en ciutats de ràpid creixement del Sur Global. Si bé les reformes en el sector de l’aigua i la intervenció d’organitzacions internacionals en polítiques de l’aigua mundial (Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Objectius de Desenvolupament Sostenible i el reconeixement del dret a l’aigua i saneamiento per les Nacions Unides) han contribuït en avenços importants en la cobertura i l’accessibilitat de l’aigua, un de cada tres persones al món no compte amb el servei d’aigua potable. A més, la falta d’aquest servei plantea riesgos particulars per als mil milions de persones que viuen en assentaments urbans del Sud Global. Las desigualdades se podrían agravar si considera altres dimensions d’accés a l’aigua com a asequibilitat, qualitat de l’aigua i la prestació de serveis. Per exemple, per al cas de les ciutats del Sur Global a menut es presenten avenços i xifres exitoses d’accessibilitat a l’aigua, però són xifres que dicen poc sobre la disponibilitat en els hogares durant les 24 hores del dia. Aunque alguns factors com el canvi climàtic i la ràpida urbanització tenen importants implicacions en l’accés a l’aigua, en aquesta tesi es argumenta que el context socioespacial de les ciutats representa les desigualtats d’accessibilitat, asequibilitat, qualitat i prestació de serveis. Això dóna lloc a entorns urbans amb una sèrie de condicions d’accés a l’aigua, els que tendeixen a ser molt favorables per a alguns i desfavorables per a altres grups socials, especialment grups de baixos ingressos econòmics. En aquest sentit, aquesta tesi explora la forma en com variar l’accés a l’aigua, inclòs l’asequibilitat, qualitat de l’aigua i la prestació del servei, a la ciutat de ràpid creixement Arequipa (Perú). Mediante encuestas en el núcleo y la periferia urbana de la ciudad (N = 721), entrevistes semiestructurades amb un conjunt d’actors clau i la revisió de dades secundàries, el treball contrasta les desigualtats d’accés a l’aigua en l’entorn de la ciutat de ràpid creixement Arequipa, que inclou el nucli (àrea comú planificada) i la perifèria urbana (àrea parcialment planificada). Els resultats muestran que els augments d’accessibilitat a l’aigua no es tradueixin necessàriament en l’asequibilitat, qualitat i prestació de serveis, especialment en la periferia urbana. Asimismo, la variada de proveedores a una petita escala complerta un paper important a les zones urbanes sense accés a la vermella pública, encara que persisteixen desafíos en altres dimensions d’accés a l’aigua. Per un altre costat, els enfoques convencionals de gestió de l’aigua de dalt cap a baix son rellevants fins al punt punt, perquè el seu alcance pot versar mitigant per les diferències socioespacials i les complexitats del subministrament d’aigua. En la tesi es destaca les estratègies de gestió de l’aigua de baix cap a dalt, els que poden ajudar amb la democratització de l’aigua, com els esforços realitzats pels proveïdors d’aigua (in) formals i la comunitat urbana per garantir l’abastiment d’aigua, especialment en el context de l’emergència sanitària provocada per la Covid-19. En Arequipa, les respostes dels proveïdors (in) formals han contribuït significativament en aliviar la deficiència d’accés a l’aigua, encara que també es destaca els desafiaments que enfronten els serveis informals. En qualsevol cas, una major atenció en el funcionament de les restes existents i el reconeixement dels esforços existents en la perifèria urbana poden contribuir amb la millora de l’abastiment d’aigua de millor qualitat per a la ciutadania arequipeña.

Ensuring universal access to quality drinking water remains a challenge in most cities around- the world, especially in the fast-growing cities of the Global South. Although reforms in the water sector and the intervention of international organizations in global water policies (Millennium Development Goals, Sustainable Development Goals, and the recognition of the Right to Water and Sanitation by the United Nations) have contributed to significant advances in water coverage and accessibility, one in three people in the world does not have access to drinking water. Furthermore, the lack of safe drinking water poses particular risks for the one billion people living in urban settlements in the Global South. Inequalities in access may be much more significant when considering other dimensions of water access such as availability, water quality, and service provision. For example, in the case of cities in the Global South, progress and success figures for water accessibility are often presented, but these figures say little about the availability of water in households 24 hours a day. While factors such as climate change and rapid urbanization have important implications for water access, this thesis argues that socio-spatial contexts of cities are to a large extent responsible for inequalities in accessibility, affordability, and service provision. This results in cities with a range of water access conditions, which tend to be very favorable for some and unfavorable for other social groups, especially low-income groups. In this regard, the thesis explores how access to water, including affordability, water quality, and service provision, varies in the fast-growing city of Arequipa (Peru). Through surveys in the core and urban periphery of the city (N=721), semi-structured interviews with a set of key stakeholders, and review of secondary data, the work contrasts inequalities of water access in the fast-growing city environment of Arequipa that includes the core (commonly planned area) and urban periphery (partially planned area). The results show that increases in accessibility do not translate necessarily into affordability, quality, and service delivery, especially in the urban periphery. Also, the variety of small-scale providers fulfills an important role in urban areas without access to the public network, but challenges remain in other dimensions of water access. On the other hand, conventional top-down water management approaches are relevant, but their reach may be hampered by socio-spatial differences and the complexities of water supply. Bottom-up water management strategies for water democratization are also emphasized in the thesis such as the efforts made by (in)formal water providers and collective action to secure water supply, in the context of the health emergency caused by Covid-19. In Arequipa, the responses of (in) formal providers contribute significantly to alleviating the water access deficiencies, although some limitations of informal services are also underscored. In any case, greater attention to the functioning of existing networks and recognition of existing efforts can contribute to democratizing the provision of higher quality water for the Arequipa citizens.