Caracterització i valor pronòstic de l’estudi citogenètic de les leucèmies mieloides agudes incloses en protocols CETLAM

Abstract

Les leucèmies mieloides agudes (LMA) són un grup heterogeni de neoplàsies hematològiques amb diferents característiques clíniques i genètiques. Les alteracions citogenètiques de la LMA s’associen tant a característiques clíniques específiques com a la resposta al tractament; i defineixen els esquemes d’estratificació del risc en la LMA. Tanmateix, la importància pronòstica d’algunes anomalies citogenètiques recurrents segueix sent incerta. En aquest treball s’han analitzat les alteracions citogenètiques i el seu impacte sobre el pronòstic de 1417 pacients adults diagnosticats de LMA de novo (excloent LMA amb t(15;17) o reordenació PML-RARA) i inclosos en protocols CETLAM de quimioteràpia intensiva entre el 1994 i el 2012. En l’anàlisi multivariant, la t(8;21)(q22;q22) i la inv(16)(p13q22)/t(16;16)(p13;q22) han estat les úniques anomalies que prediuen un pronòstic relativament favorable. A més, en pacients amb t(8;21) o inv(16)/t(16;16), les anomalies citogenètiques addicionals no tenen un efecte advers significatiu en el pronòstic. Per altra banda, diverses anomalies han predit un resultat significativament més dolent, concretament la monosomia del cromosoma 7, les alteracions estructurals del cromosoma 1, el cariotip complex de més de 4 anomalies (CK) i el cariotip monosòmic (MK). Finalment, els pacients d’aquesta sèrie s’han distribuït en tres grups pronòstic segons les alteracions citogenètiques que presentaven i d’acord amb tres sistemes d’estratificació del risc (MRC, CALGB i el proposat per CETLAM en aquest treball). S’ha demostrat que els tres sistemes són vàlids per classificar els pacients en tres grups pronòstic ben definits. Aquest treball consolida la importància pronòstica de les alteracions citogenètiques en la LMA i obre algunes vies per seguir investigant en el camp de la citogenètica de la LMA.

Las leucemias mieloides agudas (LMA) son un grupo heterogéneo de neoplasias hematológicas con distintas características clínicas y genéticas. Las alteraciones citogenéticas de la LMA se asocian tanto a características clínicas específicas como a la respuesta al tratamiento; y definen los esquemas de estratificación del riesgo en la LMA. Sin embargo, la importancia pronóstica de algunas anomalías citogenéticas recurrentes sigue siendo incierta. En este trabajo se han analizado las alteraciones citogenéticas y su impacto sobre el pronóstico de 1417 pacientes adultos diagnosticados de LMA de novo (excluyendo LMA con t(15;17) o reordenación PML-RARA) e incluidos en protocolos CETLAM de quimioterapia intensiva entre el 1994 y 2012. En el análisis multivariante, la t(8;21)(q22;q22) y la inv(16)(p13q22)/t(16;16)(p13;q22) han sido las únicas anomalías que predicen un pronóstico relativamente favorable. Además, en pacientes con t(8;21) o inv(16)/t(16;16), las anomalías citogenéticas adicionales no tienen un efecto adverso significativo en el pronóstico. Por otra parte, varias anomalías han predicho un resultado significativamente peor, concretamente la monosomía del cromosoma 7, las alteraciones estructurales del cromosoma 1, el cariotipo complejo de más de 4 anomalías (CK) y el cariotipo monosómico (MK). Por último, los pacientes de esta serie se han distribuido en tres grupos pronóstico según las alteraciones citogenéticas que presentaban y de acuerdo con tres sistemas de estratificación del riesgo (MRC, CALGB y el propuesto por CETLAM en este trabajo). Se ha demostrado que los tres sistemas son válidos para clasificar a los pacientes en tres grupos pronóstico bien definidos. Este trabajo consolida la importancia pronóstica de las alteraciones citogenéticas en la LMA y abre algunas vías para seguir investigando en el campo de la citogenética de la LMA.

Acute myeloid leukemias (AML) are a heterogeneous group of hematological neoplasms with distinct clinical and genetic features. Cytogenetic abnormalities in AML are strongly associated with both clinical features and therapeutic outcome and provide the framework for risk-stratification schemes in AML. However, the prognostic significance of some recurring cytogenetic abnormalities remains uncertain. This study analyzes the cytogenetic alterations and their impact on the prognosis of 1417 adult patients diagnosed with de novo AML (excluding AML with t(15;17) or PML::RARA rearrangement) and included in CETLAM protocols for intensive chemotherapy between 1994 and 2012. In multivariable analysis, t(8;21)(q22;q22) and inv(16)(p13q22)/t(16;16)(p13;q22) were the only abnormalities predicting a relatively favorable prognosis. In patients with t(8;21) or inv(16)/t(16;16), additional cytogenetic abnormalities did not have a significant adverse effect. On the other hand, several abnormalities predicted a significantly worse outcome, namely monosomy of chromosome 7, structural alterations of chromosome 1, complex karyotype with more than 4 abnormalities (CK) and monosomal karyotype (MK). Finally, the patients in this series were distributed in three prognostic groups according to their cytogenetic alterations and according to three risk stratification systems (MRC, CALGB and the one proposed by CETLAM in this work). All three systems have been shown to be valid for classifying patients into three well-defined prognostic groups. This work consolidates the prognostic importance of cytogenetic alterations in AML and opens some paths for further research in the field of AML cytogenetics.