Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge
Joan Fuster és una de les personalitats que més han contribuït a la cultura catalana contemporània des del País Valencià. La traducció va ser una de les nombroses activitats literàries i culturals que va realitzar. Això no obstant, la seua tasca com a traductor i promotor de traduccions ha rebut una atenció encara parcial i molt superficial. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és determinar el paper de l’activitat de Joan Fuster en aquest àmbit, incloent-hi la reflexió sobre la traducció, en el procés de normalització del circuit literari català. Alhora, aquest objectiu ens ha dut a descriure el seu model de llengua literària i la seua manera d’acostar-se a les obres originals en dues de les traduccions que dugué a terme: La pesta (1962) i L’estrany (1967) d’Albert Camus. El propòsit últim d’aquest acostament al pensament de Fuster sobre la traducció i a la seva actuació com a traductor és obtenir una visió més completa de la seua aportació a la llengua i la literatura catalanes. D’aquesta manera, la tesi contribueix a l’estudi de la tradició de traductors valencians del segle XX en el context de normalització cultural i de consolidació de la llengua estàndard i literària, tradició de la qual presenta també una primera panoràmica. Així, pot resultar d’interès per als estudis d’història de la llengua, els estudis d’història literària i cultural i, més concretament, els d’història de la traducció al català.
Joan Fuster es una de las personalidades que más han contribuido a la cultura catalana contemporánea desde el País Valenciano. La traducción fue una de les numerosas actividades literarias y culturales que llevó a cabo. Sin embargo, su labor como traductor y promotor de traducciones ha recibido una atención aún parcial y muy superficial. El objetivo de esta tesis doctoral es determinar el papel de la actividad de Joan Fuster en este ámbito, incluyendo la reflexión sobre la traducción, en el proceso de normalización del circuito literario catalán. A su vez, este objetivo nos ha llevado a describir su modelo de lengua literaria y su manera de acercarse a las obras originales en dos de las traducciones que realizó: La pesta (1962) i L’estrany (1967) de Albert Camus. El propósito último de esta aproximación al pensamiento de Fuster sobre la traducción y a su actuación como traductor es obtener una visión más completa de su aportación a la lengua y a la literatura catalanas. De este modo, la tesis contribuye al estudio de la tradición de traductores valencianos del siglo XX en el contexto de normalización cultural y de consolidación de la lengua estándar y literaria, tradición de la cual presenta también una primera panorámica. Así pues, puede resultar de interés para los estudios de historia de la lengua, los estudios de historia literaria y cultural y, más concretamente, los de historia de la traducción al catalán.
Joan Fuster est l'une des personnalités qui ont le plus contribué à la culture catalane contemporaine depuis le Pays valencien. La traduction a été l'une des nombreuses activités littéraires et culturelles qu'il a réalisées. Cependant, son rôle en tant que traducteur et promoteur de traductions a reçu jusqu’à maintenant une attention partielle et très superficielle. L'objectif de cette thèse de doctorat est de déterminer le rôle de l’activité de Joan Fuster dans ce domaine, y compris ses réflexions sur la traduction, dans le processus de normalisation du circuit littéraire catalan. En même temps, cet objectif nous a conduits à décrire son modèle de la langue littéraire et sa manière d'aborder les oeuvres originales dans le cadre de deux traductions qu'il a faites : La pesta (1962) et L'estrany (1967) d'Albert Camus. Le but ultime de cette étude de la pensée de Fuster à propos de la traduction et de son intervention en tant que traducteur est de parvenir à une vision plus complète de son apport à la langue et à la littérature catalanes. De cette façon, cette thèse contribue à l'étude de la tradition des traducteurs valenciens du XXe siècle dans le contexte de la normalisation culturelle et de la consolidation de la langue standard et littéraire, tradition dont elle donne aussi une première vue d'ensemble. Ainsi, elle peut présenter un intérêt dans le cadre des études d'histoire de la langue, les études d'histoire littéraire et culturelle et, plus précisément, de l'histoire de la traduction vers le catalan.
Joan Fuster is probably the Valencian figure to have contributed most to contemporary Catalan culture. Translation was one of the many literary and cultural activities that he carried out. However, his work as a translator and promoter of translation has received very little in-depth attention. The aim of this doctoral thesis is to determine the role of Joan Fuster’s activity in this field, including reflection on the role of translation, in the normalisation of the Catalan literary industry. In pursuit of this goal, his literary language model and approach to original works are analysed through the examples of his translations La pesta (1962) and L’estrany (1967) by Albert Camus. The ultimate objective of this study of Fuster’s translation philosophy and his intervention as a translator is to gain a deeper understanding of his contribution to the Catalan language and literature. In this way, this thesis contributes to research on twentieth-century Valencian translators in the context of the cultural normalisation and consolidation of a standard and literary language. As the first comprehensive overview of this phenomenon, it is of interest to historical linguistics, literary and cultural history studies, and more specifically, Catalan translation history.
Joan Fuster; Albert Camus
81 - Lingüística i llengües
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.