Biomarcadores con implicación pronóstica a largo plazo en los síndromes coronarios agudos

Abstract

Els pacients que pateixen una síndrome coronària aguda presenten un risc considerable de patir esdeveniments adversos a llarg termini. Per tant, hi ha la necessitat d'identificar aquells pacients amb més risc per implementar mesures de prevenció secundària. Recentment s'han identificat biomarcadors que poden ajudar a estratificar aquest risc. Es planteja la hipòtesi que la detecció de concentracions plasmàtiques elevades de SDF-1, GDF-15 o suPAR en pacients ingressats per una síndrome coronària aguda pot donar-nos informació pronòstica rellevant. Per tant, l'objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser analitzar la capacitat SDF-1, GDF-15 i suPAR per pronosticar els esdeveniments adversos a llarg termini en pacients ingressats per una síndrome coronària aguda. La tesi doctoral consta de tres estudis realitzats en pacients amb síndrome coronària aguda i seguits a llarg termini. En el primer estudi es va observar que els pacients amb nivells plasmàtics elevats de SDF-1 tenen més risc de mortalitat i més risc de presentar un esdeveniment cardiovascular i cerebrovascular major. En el segon estudi es demostra que els subjectes amb concentracions plasmàtiques elevades de GDF-15 tenen més càrrega de factors de risc i antecedents cardiovasculars i tenen un increment del risc de mortalitat, insuficiència cardíaca i el compost d'esdeveniments adversos cardiovasculars majors. Al tercer estudi, suPAR va ser capaç d'identificar els pacients amb més risc de mortalitat, insuficiència cardíaca i el compost d'esdeveniments adversos cardiovasculars majors. A més, tots tres biomarcadors van ser capaços de afegir informació pronòstica addicional més enllà dels factors de risc tradicionals. Per tant, la investigació recolza, entre altres implicacions, l'ús d'aquests biomarcadors per a l'estratificació del risc en pacients que ingressen per síndrome coronària aguda. I posa de manifest la necessitat de dissenyar estratègies terapèutiques més intensives i seguiments més estrets entre aquells subjectes amb més risc.

Los pacientes que sufren un síndrome coronario agudo presentan un riesgo considerable de sufrir eventos adversos a largo plazo. Por tanto, existe la necesidad de identificar a aquellos pacientes con mayor riesgo para implementar medidas de prevención secundaria. Recientemente se han identificado biomarcadores que pueden ayudar a estratificar este riesgo en dichos pacientes. Se plantea la hipótesis que la detección de concentraciones plasmáticas elevadas de SDF-1, GDF-15 o suPAR en pacientes ingresados por un síndrome coronario agudo puede aportar información pronóstica relevante. Por tanto, el objetivo de esta tesis doctoral fue analizar la capacidad de dichos biomarcadores para pronosticar los eventos adversos a largo plazo en pacientes ingresados por un síndrome coronario agudo. La tesis doctoral consta de tres estudios realizados en pacientes con síndrome coronario agudo y seguidos a largo plazo. En el primer estudio se observó que los pacientes con niveles plasmáticos elevados de SDF-1 tienen mayor riesgo de mortalidad y mayor riesgo de presentar un evento cardiovascular y cerebrovascular mayor. En el segundo estudio se demuestra que los sujetos con concentraciones plasmáticas elevadas de GDF-15 tienen mayor carga de factores de riesgo y antecedentes cardiovasculares y tienen un incremento del riesgo de mortalidad, insuficiencia cardíaca y el compuesto de eventos adversos cardiovasculares mayores. En el tercer estudio, suPAR fue capaz de identificar a los pacientes con mayor riesgo de mortalidad, insuficiencia cardíaca y el compuesto de eventos adversos cardiovasculares mayores. Además, los tres biomarcadores fueron capaces de aportar información pronóstica adicional más allá de los factores de riesgo tradicionales. Por tanto, la investigación respalda, entre otras implicaciones, el uso de dichos biomarcadores para la estratificación del riesgo en pacientes que ingresan por síndrome coronario agudo. Y pone de manifiesto la necesidad de diseñar estrategias terapéuticas más intensivas y seguimientos más estrechos entre aquellos sujetos con mayor riesgo.

Patients suffering from acute coronary syndrome are at high risk of long-term adverse events. Therefore, it is necessary to identify those patients with higher risk to initiate secondary prevention measures. Biomarkers have recently been identified as a tool to stratify risk in these patients. It is hypothesized that detection of elevated plasma concentrations of SDF-1, GDF-15, or suPAR in patients hospitalized for acute coronary syndrome may provide relevant prognostic information. Thus, the objective of this doctoral thesis was to analyze the ability of these biomarkers to predict long-term adverse events in patients hospitalized for acute coronary syndrome. The doctoral thesis includes three studies carried out in patients with acute coronary syndrome followed-up at long-term. The first study demonstrated that patients with high plasma levels of SDF-1 had an increased risk of mortality and the composite of major adverse cardiovascular and cerebrovascular events. In the second study, subjects with high plasma concentrations of GDF-15 had a higher prevalence of cardiovascular risk factors and cardiovascular history and, also, had an increased risk of mortality, heart failure, and the composite of major adverse cardiovascular events. In the third study, suPAR was able to identify patients with the highest risk of mortality, heart failure, and the composite of major cardiovascular adverse events. Additionally, all three biomarkers were able to provide additional prognostic information beyond traditional risk factors. Therefore, the research supports, among other implications, the use of these biomarkers for risk stratification in patients admitted for acute coronary syndrome. And it highlights the need to design more intensive therapeutic strategies and closer follow-up among those subjects with higher risk.