Validez predictiva del Ages and Stages Questionnaire (ASQ®), un cuestionario de cribado del desarrollo psicomotor infantil basado en el reporte de padres o cuidadores principales

Abstract

Antecedents: els qüestionaris de cribratge del desenvolupament basats en l’informe de pares o cuidadors (CCDRP) han guanyat cada vegada major difusió. D’aquests, el més conegut a nivell mundial és l’Ages and Stages Questionnaire (ASQ), instrument que s’ha utilitzat a Catalunya i validat a Xile, i hi ha una bretxa quant al coneixement de la seva capacitat predictiva a més llarg termini. Objectiu: Determinar la confiabilitat i validesa predictiva del ASQ pel cribratge de dificultats en el desenvolupament. Mètodes: Es van realitzar tres treballs d’investigació. Una cohort prospectiva de 321 nens nascuts al SCIAS.Hospital de Barcelona, amb l’objectiu d’avaluar la confiabilitat dels qüestionaris aplicats als 24 mesos d’edat corregida i 48 mesos d’edat cronològica del ASQ en espanyol i la seva correlació entre ambdues avaluacions. Una cohort de 227 nens controlats a la Clínica Alemana de Santiago de Xile, amb l’objectiu d’estudiar la validesa predictiva del ASQ en espanyol aplicat als 8 i 18 mesos d’edat cronològica en els nascuts a terme i d’edat corregida en els prematurs, o als 30 mesos d’edat cronològica, per a detectar aquells nens que tindran dèficit cognitiu a l’etapa escolar. Finalment, es va fer una revisió sistemàtica de la literatura per analitzar la capacitat del ASQ i els CCDRP per predir baix rendiment cognitiu o acadèmic en nens de població general. Resultats: A Barcelona s’evidencià que el ASQ és un instrument confiable pel cribratge del desenvolupament psicomotor (alfa de Cronbach pel puntatge global 0,78/0,79), existint una correlació positiva i significativa entre les avaluacions realitzades als 24 i 48 mesos. La presència de 2 o més dominis en zona de risc als 24 mesos va ser predictiu de dèficit del desenvolupament als 48 mesos (Odds Ratio (OR)=140 [95% IC 14,85;3575,65]). A Xile, la capacitat predictiva del ASQ per identificar aquells nens que tenien menor rendiment cognitiu en l’etapa escolar va ser satisfactori (àrea sota la corba (AUC) 0,77 [IC95% 0,65- 0,89]) i comparable amb la prova diagnòstica de referència (p=0.58). Considerant com a minim un domini en zona de risc la sensibilitat va ser 66,7% i l’especificitat 71,7%. Finalment, a través d’una revisió sistemàtica de la literatura es van identificar 8 cohorts avaluades amb ASQ que informaren associacions en general “positives“ entre l’avaluació precoç del desenvolupament i el rendiment cognitiu o acadèmic posterior, amb AUC entre 0.66 i 0,87, i OR superiors a 3. Es va trobar un efecte mirall en revisar la sensibilitat i l’especificitat de les cohorts. La heterogeneitat dels estudis no va permetre realitzar un metanàlisi ni anàlisi de subgrups. Conclusions : El ASQ és confiable i té una adequada correlació i capacitat per a predir les dificultats del desenvolupament entre els 2 i 4 anys a Barcelona. A més llarg termini, a Xile, es va demostrar que les avaluacions fetes als 8, 18 o 30 mesos tenen una adequada capacitat predictiva de les dificultats cognitives en l’etapa escolar. Aquests resultats van ser corroborats a través d’una revisió sistemàtica de la literatura. Són precisos estudis adicionals per conèixer l’impacte de les diferents adaptacions, els diferents contextos socioculturals, factors de risc biològic i les edats d’avaluació, en la capacitat predictiva del ASQ com a CCDRP.

Antecedentes: los cuestionarios de cribado del desarrollo basados en el reporte de padres o cuidadores (CCDRP) han ganado cada vez mayor difusión. De estos, el más conocido a nivel mundial es el Ages and Stages Questionnaire (ASQ), instrumento que se ha utilizado en Cataluña y validado en Chile, existiendo una brecha en cuanto al conocimiento de su capacidad predictiva a más largo plazo. Objetivo: Determinar la confiabilidad y validez predictiva del ASQ para el cribado de dificultades del desarrollo. Métodos: Se realizaron tres trabajos de investigación. Una cohorte prospectiva de 321 niños nacidos en el SCIAS.Hospital de Barcelona, con el objeto de evaluar la confiabilidad de los cuestionarios aplicados a los 24 meses de edad corregida y 48 meses de edad cronológica del ASQ-3 en español y la correlación entre ambas evaluaciones. Una cohorte de 227 niños controlados en Clínica Alemana de Santiago de Chile, con el objetivo de estudiar la validez predictiva del ASQ aplicado a los 8, 18 meses de edad cronológica en niños nacidos a término y edad corregida en prematuros, o 30 meses de edad cronológica, para detectar los niños que tendrán déficit cognitivo en la etapa escolar. Finalmente se realizó una revisión sistemática de la literatura para analizar la capacidad del ASQ y los CCDRP para predecir bajo rendimiento cognitivo o académico en niños de población general. Resultados: En Barcelona se evidenció que ASQ es un instrumento confiable para el cribado del desarrollo psicomotor (alfa de Cronbach para el puntaje global 0,78/0,79), existiendo una correlación positiva y significativa entre las evaluaciones realizadas a los 24 y 48 meses. La presencia de 2 o más dominios en zona de riesgo a los 24 meses fue predictor de déficit del desarrollo a los 48 meses (Odds Ratio (OR) =140 [95% IC 14,85;3575,65]). En Chile, la capacidad predictiva del ASQ para identificar aquellos niños que tenían menor rendimiento cognitivo en la etapa escolar fue satisfactorio (área bajo la curva (AUC) 0,77 [IC95% 0,65- 0,89] ) y comparable con la prueba diagnóstica de referencia (p=0.58). Considerando al menos un dominio en zona de riesgo la sensibilidad fue 66,7% y la especificidad 71,7%. Finalmente, a través de una revisión sistemática de la literatura se identificaron 8 cohortes evaluadas con ASQ que reportaron asociaciones en general “positivas” entre la evaluación temprana del desarrollo y el rendimiento cognitivo o académico posterior, con AUC entre 0.66 y 0.87, y OR superiores a 3. Un efecto en espejo se encontró al revisar la sensibilidad y especificidad de las cohortes. La heterogeneidad de los estudios no permitió realizar un metaanálisis ni análisis de subgrupos. Conclusiones. El ASQ es confiable y tiene una adecuada correlación y capacidad para predecir las dificultades del desarrollo entre los 2 y 4 años en Barcelona. A más largo plazo, en Chile, se demostró que las evaluaciones realizadas a los 8,18 o 30 meses tienen adecuada capacidad predictiva de las dificultades cognitivas en la etapa escolar. Estos resultados fueron corroborados a través de una revisión sistemática de la literatura. Se requieren estudios adicionales para conocer el impacto de las distintas adaptaciones, los diferentes contextos socioculturales, factores de riesgo biológicos y las edades de evaluación, en la capacidad predictiva del ASQ, como CCDRP.

Introduction: Parent/caregiver completing developmental screening questionnaires (DSQs) have become increasingly widespread. Worldwide, the most well-known is the Ages and Stages Questionnaire (ASQ), an instrument that has been used in Catalonia and validated in Chile; however, there is a gap in the knowledge of its predictive capacity in the longer term. Objective: To determine the reliability and predictive validity of the ASQ for the screening of developmental difficulties. Methods: Three research studies were carried out. A prospective cohort of 321 children born at the SCIAS - Hospital in Barcelona, in order to evaluate the reliability of the questionnaires administered at 24 months of corrected age and 48 months of chronological age of the ASQ-3 in Spanish and the correlation between both evaluations. A cohort of 227 children seen at Clínica Alemana de Santiago, Chile, to study the predictive validity of the ASQ applied at 8 and 18 months of chronological age in full-term children and corrected age in preterm, or 30 months of chronological age, to detect children who will have cognitive deficits at school. Finally, a systematic review of the literature was carried out to analyze the ability of the ASQ, and other DSQs, to predict low cognitive or academic performance in children of the general population. Results: In Barcelona, it was observed that ASQ is a reliable instrument for psychomotor development screening (Cronbach’s alpha for the global score 0.78/0.79), with a positive and significant correlation between the assessments made at 24 and 48 months. The presence of 2 or more domains in the risk zone at 24 months was predictive of developmental deficit at 48 months (Odds Ratio (OR) =140 [95% CI 14.85;3575.65]). In Chile, the predictive ability of the ASQ to identify children with lower cognitive performance at school was satisfactory (area under the curve (AUC) 0.77 [95% CI 0.65- 0.89]) and comparable with the reference diagnostic test (p=0.58). Considering at least one domain in the risk zone, it presented a 66.7% sensitivity and 71.7% specificity. Finally, through a systematic review of the literature, we identified 8 cohorts evaluated with the ASQ that reported overall “positive” associations between early developmental screening and later cognitive or academic performance, with AUC between 0.66 and 0.87, and OR higher than 3. We observed a mirror effect when reviewing the sensitivity and specificity of the cohorts. The heterogeneity of the studies did not allow meta-analysis or subgroup analysis. Conclusions: The ASQ is reliable and has an adequate correlation and capacity to predict developmental difficulties between two and four years of age in Barcelona. In the longer term, in Chile, it was demonstrated that the assessments performed at 8, 18, or 30 months have an adequate predictive capacity of cognitive difficulties in the school stage. These results were corroborated through a systematic review of the literature. Further studies are needed to determine the impact of different adaptations, sociocultural contexts, biological risk factors, and assessment ages on the predictive ability of the ASQ, such as parent-repot DSQs.