Atención plena en estudiantes de educación secundaria: impacto en los problemas de los adolescentes, la concentración, flexibilidad cognitiva y rendimiento académico

Abstract

Segons diverses investigacions, el rang mitjà d'aparició dels trastorns de l'estat d'ànim i els problemes en el control dels impulsos se situa entre els 7 i els 15 anys, en una etapa clau del desenvolupament i de la maduració cerebral. En aquesta tesi doctoral es va fer una revisió de la literatura científica i es van postular preguntes de recerca per aprofundir les relacions entre la capacitat d'atenció plena, els trastorns emocionals, les funcions executives i el rendiment acadèmic dels adolescents amb l'objectiu d'aclarir alguns dels dubtes existents. A més, es va contrastar l'impacte d'un programa basat en atenció plena adaptat per a adolescents sobre les variables estudiades, a l'aula. Es van adoptar dues aproximacions metodològiques: una primera de tipus descriptiu i correlacional i una segona quasi experimental amb alumnat de tercer d'Educació Secundària Obligatòria, N= 65. Els resultats del primer estudi mostren que la relació entre la capacitat d'atenció plena i els problemes familiars prediu la depressió dels adolescents. També es constata la correlació positiva entre l'atenció plena i el rendiment acadèmic. Al segon estudi, es confirma que l'alumnat del grup quasi experimental obté millors puntuacions en flexibilitat cognitiva que el grup control després de la intervenció, encara que no es registren canvis en la concentració, en els problemes d'ansietat i depressió ni tampoc en les qualificacions acadèmiques. L'autor discuteix les troballes i suggereix investigacions que proposin intervencions a les aules amb participació voluntària dels estudiants.

Según diversas investigaciones, el rango medio de aparición de trastornos del estado de ánimo y problemas en el control de los impulsos se sitúa entre los 7 y los 15 años, en una etapa clave del desarrollo y de maduración cerebral. En esa tesis doctoral se hizo una revisión de la literatura científica y se postularon preguntas de investigación para profundizar en las relaciones entre la capacidad de atención plena, los trastornos emocionales, las funciones ejecutivas y el rendimiento académico de los adolescentes con el objetivo de examinar algunas de las lagunas existentes. Además, se contrastó el impacto de un programa basado en atención plena y adaptado para adolescentes sobre las variables estudias, en el aula. Se adoptaron dos aproximaciones metodológicas: una primera de tipo descriptivo y correlacional y una segunda cuasi experimental con alumnado de tercero de Educación Secundaria Obligatoria, N= 65. Los resultados del primer estudio muestran que la relación entre la capacidad de atención plena y los problemas familiares predice la depresión de los adolescentes. También se constata la correlación positiva entre la atención plena y el rendimiento académico. En el segundo estudio, se confirma que el grupo cuasi experimental obtiene mejores puntuaciones en flexibilidad cognitiva que el grupo control después de la intervención, aunque no se registran cambios en la concentración, en los problemas de ansiedad y depresión ni en las calificaciones académicas. El autor discute los hallazgos y sugiere investigaciones que propongan intervenciones en las aulas con participación voluntaria de los adolescentes.

According to various studies, the average range for the beginning of mood disorders and impulse control problems is between 7 and 15 years old, at a key stage of brain development and maturation. In this doctoral thesis, a review of the scientific literature was made and research questions were proposed to deepen into the relationships between Mindfulness, mood disorders, executive functions, and academic teenager performance in order to consider some of the existing gaps. In addition, the impacts of a program based on Mindfulness adapted for adolescents on the variables studied were contrasted in the classroom. Two methodological approaches were adopted: a first descriptive and associative type and a second quasi-experimental, with third-year compulsory secondary education students, N = 65. The results from the first study show that the relationship between Mindfulness and family problems predicts adolescent depression. In addition, the correlation between Mindfulness and academic performance is proved. The second study confirms that the intervention has improved the cognitive flexibility of the quasi-experimental group, although it has not had any effect on concentration, in the problems of anxiety, depression nor in the academic grades. The author discusses the findings and suggests research that proposes interventions in classrooms in which students participate voluntarily.