Iconografía del espacio: las claves de bóveda en los edificios religiosos de la Diócesi de Tarragona (1150-1350)

Abstract

L'estudi es troba dins de l'òrbita dels nous treballs historiogràfics que proposen contemplar els conjunts d'arquitectura sacra i domèstica com els monestirs, parròquies, ermites i catedrals des de noves perspectives que tenen en compte el seu estudi material i documental i, a més, els discursos visuals que els proveïen d'una significació litúrgica i doctrinal. A partir de programes iconogràfics desenvolupats en les claus de volta dels edificis religiosos, aquesta tesi doctoral se submergeix en l'agentivitat d'aquestes imatges en relació amb la pròpia arquitectura i amb la interpretació de les prescripcions religioses, litúrgiques o protocol·làries. No obstant això, el treball de recerca no sols observa la clau de volta des del punt de vista semàntic, sinó també arquitectònic, perquè aquestes peces són un element intrínsecament lligat a la volta de creueria. D'aquesta manera, la renovació del perfil dels nervis va estar acompanyada de modificacions en la forma de les claus de volta i, fins i tot, de la incorporació de nous motius iconogràfics, fet que suposa una evolució que permet avançar en les acotacions cronològiques i, possiblement, estilístiques dels edificis que les alberguen.

El estudio se encuentra dentro de la órbita de los nuevos trabajos historiográficos que proponen contemplar los conjuntos de arquitectura sacra y doméstica como los monasterios, parroquias, ermitas y catedrales desde nuevas perspectivas que tienen en cuenta su estudio material y documental y, además, los programas visuales que los proveían de una significación litúrgica y doctrinal. A partir de programas iconográficos desarrollados en las claves de bóveda de los edificios religiosos, esta tesis doctoral se sumerge en la agentividad de estas imágenes en relación con la propia arquitectura y con la interpretación de las prescripciones religiosas, litúrgicas o protocolarias. Sin embargo, el trabajo de investigación no sólo observa la clave de bóveda desde el punto de vista semántico, sino también arquitectónico, porque estas piezas son un elemento intrínsecamente ligado a la bóveda de crucería. De este modo, la renovación del perfil de los nervios estuvo acompañada de modificaciones en la forma de las claves de bóveda e, incluso, de la incorporación de nuevos motivos iconográficos, hecho que supone una evolución que permite avanzar en las acotaciones cronológicas y, posiblemente, estilísticas de los edificios que las albergan.

The study is in the same ambit as the new historiographical works that contemplate sacred and domestic architectural ensembles –such as monasteries, churches, hermitages and cathedrals– from new perspectives that examine the physical nature of these buildings, their documentary records and the visual programs that provided them with their liturgical and doctrinal significance. This doctoral thesis studies the iconographic programs present in the keystones of religious buildings and analyses how these images condition the viewer's perception of the architecture as a whole and how the prescriptions of religion, liturgy and protocol were interpreted by the artists who created them. However, the research article is not limited to a semantic interpretation of the bosses, but also analyses them in architectural terms, because the keystone is an intrinsic element of the ribbed vault. Consequently, renovations to the rib profiles are accompanied by changes in the shape of the keystones and often the incorporation of new iconographic motifs, an evolution that increases our understanding of their chronological and, possibly, stylistic dimensions of the buildings that receive them.