Memòries de la guerra de les Vespres (1282-1285). Controvèrsies ideològiques i conflictes polítics a la Mediterrània occidental

Abstract

Aquesta tesi analitza els discursos ideològics i polítics entorn de la revolta de les Vespres sicilianes (1282), la conquesta de Sicília pel rei Pere el Gran d'Aragó i l'enfrontament contra el rei Carles d'Anjou. També s'estudien les narratives sobre la guerra que es va lliurar a Aragó i Catalunya contra el Regne de França fins a l'any 1285, protagonitzada pel rei d'Aragó i el rei de França, Felip l'Ardit. L'objectiu d'aquesta investigació és analitzar les cròniques del segle XIII i XIV que narren sobre aquest conflicte. Aquestes memòries van impulsar el debat ideològic, quelcom que s'examina en la recerca. Els relats entorn de la guerra de les Vespres destaquen perquè en van aparèixer una quantitat prolífica i, també, es va produir un salt qualitatiu quant als enfocaments memorialístics que apuntalen les postures polítiques a través de la ideologia. Els cronistes es poden dividir en diferents bàndols ideològics, com els antiangevins o els güelfs. A través d'aquests discursos es va esdevenir una discussió dialèctica entre els diferents autors, i la seva finalitat era enaltir les seves idees polítiques o els sobirans a qui defensaven.

Esta tesis analiza los discursos ideológicos y políticos en torno a la revuelta de las Vísperas sicilianas (1282), la conquista de Sicilia por el rey Pedro el Grande de Aragón y el enfrentamiento contra el rey Carlos de Anjou. También se estudian las narrativas sobre la guerra que se libró en Aragón y Cataluña contra el Reino de Francia hasta el año 1285, protagonizada por el rey de Aragón y el rey de Francia, Felipe el Atrevido. El objetivo de esta investigación es analizar las crónicas del siglo XIII y XIV que narran sobre este conflicto. Estas memorias impulsaron el debate ideológico, algo que se examina en la investigación. Los relatos en torno a la guerra de las Vísperas destacan porque aparecieron una cantidad prolífica y, también, se produjo un salto cualitativo en cuanto a los enfoques memorialísticos que apuntalan las posturas políticas a través de la ideología. Los cronistas pueden dividirse en diferentes bandos ideológicos, como los antiangevinos o los güelfos. A través de estos discursos se convirtió en una discusión dialéctica entre los diferentes autores, y su finalidad era enaltecer sus ideas políticas o los soberanos a los que defendían.

This thesis analyses the ideological and political discourses about the revolt of the Sicilian Vespers (1282), the conquest of Sicily by King Peter the Great of Aragon and the confrontation against King Charles of Anjou. It also studies the narratives of the war that was fought in Aragon and Catalonia against the Kingdom of France until 1285, starring the King of Aragon and the King of France, Philip the Bold. The aim of this research is to analyse the 13th and 14th century chronicles of this conflict. These memoirs encouraged the ideological debate, something that is being explored in this research. The narratives about the Vespers war are noteworthy because a prolific number of them appeared and, also, there was a qualitative leap in terms of memorialistic approaches that underpin political positions through ideology. Chroniclers can be divided into different ideological sides, such as the Antiangevins or the Guelphs. Through these discourses, a dialectical discussion took place among the different authors, and their purpose was to glorify their political ideas or the sovereigns they defended. They used biblical, eschatological, legal, and warlike arguments to develop these ideological controversies.