Els trastorns del neurodesenvolupament com predictors del baix rendiment acadèmic

Abstract

L’estimació de la prevalença dels Trastorns del Neurodesenvolupament (TND) és essencial per la planificació dels tractaments necessaris per a aquests col·lectius. No obstant això, la recerca epidemiològica ha mostrat una alta variabilitat en els resultats obtinguts arreu dels diferents països, inclosa Espanya. Aquesta variabilitat podria explicar-se per qüestions metodològiques i per la presència de variables que poden estar relacionades, i no sempre s’han tingut en compte. A més hi ha evidències clares que els infants i joves que presenten un TND i no estan diagnosticats tenen més probabilitat de presentar un baix rendiment acadèmic, més abandonament escolar i en l’edat adulta un major atur laboral i problemes de salut mental. En aquest sentit, diferents investigacions apunten que existeix una associació entre baix rendiment escolar i problemes d’inatenció i hiperactivitat, problemes de conducta i comportament agressiu. Per altra banda, símptomes Internalitzants com l’ansietat o la depressió, també s’han relacionat amb el rendiment acadèmic, tot i que amb resultats contradictoris. Altres estudis han mostrat que, aquesta relació entre problemes emocionals o conductuals pot minimitzar-se quan els considerem conjuntament amb els símptomes d’inatenció o quan s’inclouen factors sociodemogràfics o d’estil de vida. L’objectiu global del present treball de tesis doctoral ha estat el d’ampliar el coneixement sobre els TND i quin és el seu efecte en el rendiment acadèmic. En aquest sentit, els resultats dels estudis que conformen aquesta tesi aporten informació sobre les prevalences dels TND en el nostre entorn, els factors que hi interfereixen i com, i en quin grau aquesta simptomatologia afecta el rendiment escolar. Finalment, s’aporta informació sobre com els factors de vida estressants com el confinament, de la pandèmia per COVID-19, poden alterar el funcionament de nens i adolescents e impactar en la seva salut mental. El primer estudi proporciona informació rellevant sobre les prevalences dels TND en el nostre entorn, així com els factors que hi interfereixen. La prevalença dels TND en estudiants espanyols és consistent amb els estudis internacionals, sent els Trastorns Específics de l’Aprenentatge i el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivat (TDAH) els trastorns més prevalents. No obstant això, una proporció substancial d’estudiants no han estat mai prèviament diagnosticats. Les variables que s’han relacionat de forma significativa amb les prevalences dels Trastorns del Neurodesenvolupament han estat, el gènere, l’edat, el nivell socioeconòmic i l’origen immigrant. El segon treball presentat s’ha centrat a estudiar si els problemes de salut mental estan relacionats significativament amb un baix rendiment acadèmic, en una mostra escolar espanyola, després d’ajustar-se per símptomes psiquiàtrics comòrbids i múltiples factors contextuals. Els símptomes d’ansietat/depressió, els problemes de pensament, els problemes d’atenció i la conducta de trencar normes s’associa de manera independent amb el rendiment acadèmic. Aquestes dades emfatitzen la necessitat de la detecció precoç per la implementació d’intervencions preventives i de tractament dirigides a la salut mental dels estudiants per millorar el seu benestar psicològic i el seu funcionament escolar. Finalment, l’últim treball presentat aporta informació sobre quin ha estat l’impacte del confinament provocat per la pandèmica de la COVID-19, en la salut mental dels infants i adolescents. Els resultats obtinguts mostren que nens i adolescents han experimentat un empitjorament dels símptomes emocionals, problemes de conducta, símptomes d’hiperactivitat i inatenció, problemes entre iguals i en la subescala de dificultat totals. També s’ha comprovat que el deteriorament en salut mental es troba associat principalment, a variables relacionades amb la presència de símptomes emocionals abans del confinament, la qualitat i quantitat del us de les seves xarxes socials durant el confinament, les rutines diàries que seguien i les preocupacions causades per la COVID-19 en salut, economia i aprenentatge.

La estimación de la prevalencia de los Trastornos del Neurodesarrollo (TND) es esencial para la planificación de los tratamientos necesarios para estos colectivos. Sin embargo, la investigación epidemiológica ha mostrado una alta variabilidad en los resultados obtenidos en los diferentes países, incluida España. Esta variabilidad podría explicarse por cuestiones metodológicas y por la presencia de variables que pueden estar relacionadas, y no siempre se han tenido en cuenta. Además, existen evidencias claras que los niños y jóvenes que presentan un TND y no están diagnosticados, tienen más probabilidad de presentar un bajo rendimiento académico, más abandono escolar y en la edad adulta un mayor paro laboral y problemas de salud mental. En este sentido, diferentes investigaciones apuntan a que existe una asociación entre bajo rendimiento escolar y problemas de inatención e hiperactividad, problemas de conducta y comportamiento agresivo. Por otro lado, síntomas internalitzants como la ansiedad o la depresión, también se han relacionado con el rendimiento académico, no obstante los resultados son contradictorios. Otros estudios han mostrado que, esta relación entre bajo rendimiento académico i problemas emocionales o conductuales tiende a minimizarse cuando se consideran conjuntamente con los síntomas de inatención o cuando se incluyen también, factores sociodemográficos o de estilo de vida. El objetivo global del presente trabajo de tesis doctoral ha sido ampliar el conocimiento sobre los TND y cuál es su efecto sobre el rendimiento académico. En este sentido, los resultados de los estudios que conforman esta tesis aportan información sobre las prevalencias de los TND en nuestro entorno, los factores que interfieren y como, y en qué grado, esta sintomatología afecta el rendimiento escolar. Finalmente, se aporta información sobre como los factores de vida estresantes como el confinamiento, de la pandemia por COVID-19, pueden alterar el funcionamiento de niños y adolescentes e impactar en su salud mental. El primer estudio proporciona información relevante sobre las prevalencias de los TND en nuestro entorno y los factores que interfieren. La prevalencia de los TND en estudiantes españoles es consistente con los estudios internacionales, siendo los Trastornos Específicos del Aprendizaje y el TDAH los trastornos más prevalentes. Sin embargo, una proporción sustancial de estudiantes nunca habían estado previamente diagnosticados. Las variables que se han relacionado de forma significativa con las prevalencias de los TND han sido, el género, la edad, el nivel socioeconómico y ser de origen inmigrante. El segundo trabajo presentado, se ha centrado en estudiar si los problemas de salud mental se encuentran relacionados significativamente con un bajo rendimiento académico, en una muestra escolar española, después de ajustarse por síntomas psiquiátricos comórbidos y múltiples factores contextuales. Los síntomas de ansiedad/depresión, los problemas de pensamiento, los problemas de atención y la conducta de romper normas se asocian de manera independiente con el rendimiento académico. Estos datos enfatizan la necesidad de la detección temprana para poder implementar intervenciones preventivas y de tratamiento, dirigidas a la salud mental de los estudiantes para mejorar su bienestar psicológico y su funcionamiento escolar. Finalmente, el último trabajo presentado aporta información sobre cuál ha sido el impacto del confinamiento provocado por la pandemia del COVID-19, en la salud mental de los niños y adolescentes. Los resultados obtenidos muestran que han experimentado un empeoramiento de los síntomas emocionales, problemas de conducta, síntomas de hiperactividad e inatención y problemas entre iguales. También se ha comprobado que el deterioro en salud mental está asociado principalmente a variables relacionadas con la presencia de síntomas emocionales de los jóvenes antes del confinamiento, la calidad y cantidad del uso de las redes sociales durante el confinamiento, las rutinas diarias y las preocupaciones causadas por la COVID-19.

Prevalence estimates of Neurodevelopment disorders (ND) are essential for treatment planning. However, epidemiological research has yielded high variable rates across countries, including Spain. This variability could be explained by methodological issues and the presence of variables that may be related and have not always been taken into account. In addition, there is evidence that children and young people who present an undiagnosed ND are more likely to have low academic performance, more school dropout, and higher job unemployment and mental health problems in adulthood. In this sense, different research points to an association between low school performance and inattention, hyperactivity, behavioral problems, and aggressive behavior. On the other hand, internalizing symptoms such as anxiety or depression have also been related to academic performance, although with contradictory results. Other investigations have demonstrated that behavioral and emotional problems did not influence academic performance, when considered together with attention difficulties or when potential confounders, such as socio-demographic or lifestyle factors, are included. The overall objective of the present doctoral thesis has been to expand the knowledge about ND and their effect on academic performance. In this sense, the results of the studies included provide information about the prevalence of ND in our environment, the factors associated with them, and how this symptomatology affects school performance. Finally, information is provided on how stressful life events such as the COVID-19 lockdown can impact the functioning and mental health of children and adolescents. The first study provides relevant information about the prevalence of ND in our environment, the associated factors, and how this symptomatology affects school performance. The prevalence of ND among Spanish students is consistent with international studies, with Specific Learning Disorders and Attention Deficit Hyperactivity Disorder being the most prevalent disorders. However, a substantial proportion of students have never been previously diagnosed. The variables that have been significantly related to the prevalence of ND include gender, age, socioeconomic level, and foreign origin. The second work presented has focused on studying whether mental health problems are significantly related to low academic performance in a Spanish school sample, after adjusting for comorbid psychiatric symptoms and multiple contextual factors. Symptoms of anxiety/depression, thought problems, inattention problems, and delinquent behavior are independently associated with academic performance. These data emphasize the need for early preventive and treatment interventions targeted at students’ mental health to improve their psychological well-being and school functioning. Finally, the last work presented provides information about the impact of stressful life events, such as the home quarantine imposed by the COVID-19 pandemic, on the mental health of children and adolescents. The results obtained show that children and adolescents have experienced a worsening of their emotional, conduct, hyperactivity/inattention, peer, and total problems during lockdown. It has also been noted that mental health impairment is mainly associated with variables related to the emotional symptoms of youth prior to home quarantine, the quality and quantity of their social networks during lockdown, the daily routines they followed, and the concerns they had about health, economic, and learning problems caused by the COVID-19.