Three Essays in Macroeconomics: Family, Health and Policy Evaluation

Abstract

Amb aquesta dissertació pretenc contribuir a tres àrees diferents de la ciència economia: (1) economia de la família, (2) economia de la salut i el desenvolupament i (3) mètodes quantitatius per a l’avaluació de polítiques. El capítol 1 és al camp de l’economia familiar. Utilitzo la informació a les actes de divorci (si l’espòs o l’esposa van iniciar els procediments legals de divorci) per identificar la utilitat latent dels membres d’un matrimoni. Utilitzant dades dels Estats Units (EUA), avaluo quantitativament la informació a les actes de divorci per explicar les taxes de divorci durant un període de 46 anys a partir de 1970. Amb aquest propòsit, construeixo un model estructural que explica conjuntament les sol·licituds de divorci i les taxes de divorci en el temps. Utilitzo el meu model per mesurar la contribució dels canvis a la bretxa salarial de gènere, les lleis de divisió de béns i acords en custòdia dels fills per explicar els canvis en les taxes de divorci. Trobo que la disminució a la bretxa salarial de gènere i l’augment en la probabilitat d’obtenir la custòdia dels fills per als homes són els principals impulsors dels canvis en les taxes de divorci i en les sol·licituds de divorci, respectivament. La reducció de la bretxa salarial de gènere genera dos efectes contraposats. D’una banda, la reducció de la bretxa salarial de gènere augmenta el valor del divorci per a les dones casades (un efecte directe) i, d’altra banda, les dones solteres es tornen més selectives al mercat matrimonial, elevant així la qualitat dels matrimonis acabats de formar (un efecte de selecció). El capítol 2 és un treball conjunt amb la Prof. Daniela Iorio i el Prof. Raül Santaeulàlia-Llopis. Proporcionem un algorisme innovador que normalitza les rutes de l’epidèmia de VIH específiques de cada país en una ruta estilitzada que rastreja el curs de l’epidèmia en termes d’etapes. Aquesta normalització descobreix heterogeneïtat a l’etapa de l’epidèmia entre països en qualsevol moment donat. Mostrem que la relació entre l’educació i la probabilitat d’infecció pel VIH té forma de U (positiu-zero-positiu) al llarg de l’epidèmia. Desenvolupem una teoria macroeconòmica quantitativa no estacionària amb agents heterogenis que és consistent amb aquests fets. La nostra teoria endogeneïtza tot el curs de l’epidèmia del VIH a través de diferents etapes (agregades). Els resultats mostren que l’aprenentatge asimètric és clau per reproduir tant els micropatrons documentats com l’evolució agregada de l’epidèmia del VIH. En experiments contrafactuals addicionals, avaluem els efectes d’un ràpid aprenentatge del virus i el mode d’infecció, millores en la composició de l’educació, l’adopció més primerenca (i universal) d’ARV i l’ús de PrEP per prevenir una propagació més gran. El capítol 3 és conjunt amb el Prof. Christopher Busch, el Prof. Alexander Ludwig i el Prof. Raül Santaeulàlia-Llopis. Desenvolupem un mètode nou que identifica els efectes de la política implementada a nivell nacional, és a dir, a totes les regions alhora. El nostre mètode procedeix a dos passos. Primer, duem a terme una normalització que mapeja la trajectòria temporal dels resultats regionals en una trajectòria de resultats de referència (que defineix l’etapa) utilitzant només dades prèvies a la política. La normalització descobreix la variació a l’etapa en el moment de la implementació de la política. En segon lloc, fem servir aquesta variació d’etapa en el moment de la implementació de la política per a una clara identificació de l’efecte de la política a nivell nacional.

Con esta disertación pretendo contribuir a tres áreas diferentes de la ciencia economía: (1) economía de la familia, (2) economía de la salud y el desarrollo y (3) métodos cuantitativos para la evaluación de políticas. El capítulo 1 es en el campo de la economía familiar. Utilizo la información en las actas de divorcio (si el esposo o la esposa iniciaron los procedimientos legales de divorcio) para identificar la utilidad latente de los miembros de un matrimonio. Utilizando datos de los Estados Unidos (EE. UU.), evalúo cuantitativamente la información en las actas de divorcio para explicar las tasas de divorcio durante un período de 46 años a partir de 1970. Con este propósito, construyo un modelo estructural que explica conjuntamente las solicitudes de divorcio y las tasas de divorcio en el tiempo. Utilizo mi modelo para medir la contribución de los cambios en la brecha salarial de género, las leyes de división de bienes y acuerdos en custodia de los hijos para explicar los cambios en las tasas de divorcio. Encuentro que la disminución en la brecha salarial de género y el aumento en la probabilidad de obtener la custodia de los hijos para los hombres son los principales impulsores de los cambios en las tasas de divorcio y en las solicitudes de divorcio, respectivamente. La reducción de la brecha salarial de género genera dos efectos contrapuestos. Por un lado, la reducción de la brecha salarial de género aumenta el valor del divorcio para las mujeres casadas (un efecto directo) y, por otro lado, las mujeres solteras se vuelven más selectivas en el mercado matrimonial, elevando así la calidad de los matrimonios recién formados (un efecto de selección). El capítulo 2 es un trabajo conjunto con la Prof.Daniela Iorio y el Prof.Raül Santaeulàlia-Llopis. Proporcionamos un algoritmo innovador que normaliza las rutas de la epidemia de VIH específicas de cada país en una ruta estilizada que rastrea el curso de la epidemia en términos de etapas. Esta normalización descubre heterogeneidad en la etapa de la epidemia entre países en cualquier momento dado. Mostramos que la relación entre la educación y la probabilidad de infección por el VIH tiene forma de U (positivo-cero-positivo) a lo largo de la epidemia. Desarrollamos una teoría macroeconómica cuantitativa no estacionaria con agentes heterogéneos que es consistente con estos hechos. Nuestra teoría endogeneiza todo el curso de la epidemia del VIH a través de diferentes etapas (agregadas). Los resultados muestran que el aprendizaje asimétrico es clave para reproducir tanto los micropatrones documentados como la evolución agregada de la epidemia del VIH. En experimentos contrafactuales adicionales, evaluamos los efectos de un rapido aprendizaje del virus y su modo de infección, mejoras en la composición de la educación, la adopción más temprana (y universal) de ARV y el uso de PrEP para prevenir una mayor propagación. El capítulo 3 es conjunto con el Prof. Christopher Busch, el Prof. Alexander Ludwig y el Prof. Raül Santaeulàlia-Llopis. Desarrollamos un método novedoso que identifica los efectos de la política implementada a nivel nacional, es decir, en todas las regiones al mismo tiempo. Nuestro método procede en dos pasos. Primero, llevamos a cabo una normalización que mapea la trayectoria temporal de los resultados regionales en una trayectoria de resultados de referencia (que define la etapa) utilizando solo datos previos a la política. La normalización descubre la variación en la etapa en el momento de la implementación de la política. En segundo lugar, usamos esta variación de etapa en el momento de la implementación de la política para una identificación clara del efecto de la política a nivel nacional.

With this dissertation I aim to contribute to three different areas in Economics: (1) family economics, (2) health and development economics and (3) quantitative methods for policy evaluation. Chapter 1 is in the field of family economics. I use information on divorce filings, (that is, whether the husband or the wife initiated the legal divorce proceedings) to identify gender specific match quality within the dyad. Using data for the United States (U.S.), I quantitatively assess the role of divorce filings in explaining divorce rates over a period of 46 years starting in 1970. To this purpose, I construct a structural model that jointly explains divorce filings and divorce rates over time. I use my model to measure the contribution of changes in the gender-wage gap, property division laws and child custody arrangements in explaining changes in divorce rates. I find that the decrease in the gender-wage gap and the increase in the probability of getting child custody for men are major drivers behind the changes in divorce rates and in divorce filings, respectively. The reduction in the gender-wage gap generates two opposing effects. On the one hand, the reduction of the gender-wage gap increases the value of divorce for married women (a direct effect) and, on the other hand, unmarried women become more selective in the marriage market thus raising the quality of newly formed matches (a selection effect). Chapter 2 is joint work with Prof.Daniela Iorio and Prof.Raül Santaeulàlia-Llopis. We provide an innovative algorithm that normalizes country-specific paths of HIV epidemic to a stylized path that tracks the course of the epidemic in terms of stages. This normalization uncovers heterogeneity in the stage of the epidemic across countries at any given point in time. We show that the relationship between education and the probability of HIV infection is U-shaped (positive-zero-positive) over the course of the epidemic. We develop a non-stationary quantitative macroeconomic theory with heterogeneous agents that is consistent with these facts. Our theory endogeneizes the entire course of the HIV epidemic across different (aggregate) stages. Results show that asymmetric learning is key to reproduce both the micro patterns documented and the aggregate evolution of the HIV epidemic. In further counterfactual experiments, we assess the effects of an early understanding of the virus and its mode of infection, improvements in the composition of education, the earlier (and universal) adoption of ARVs and the use of PrEP to prevent further spread. Chapter 3 is joint with Prof.Christopher Busch, Prof.Alexander Ludwig and Prof.Raül Santaeulàlia-Llopis. We develop a novel method that identifies the effects of policy implemented nationwide—i.e across all regions at the same time. Our method proceeds in two steps. First, we conduct a normalization that maps the time-path of regional outcomes onto a reference outcome path (that defines the stage) using only pre-policy data. The normalization uncovers variation in the stage at the time of policy implementation. Second, we use this stage variation at the time of policy implementation for a clean identification of the nationwide policy effect.