¿Cómo podemos prevenir problemas de imagen corporal y alimentación en adolescentes? Eficacia de un programa

Abstract

Els problemes de conducta alimentària i d’imatge corporal s’associen amb un menyscapte de benestar, capacitat d’adaptació i economia individual i col·lectiva. A més, suposen un patiment considerable. S’estima que aquest tipus de problemes s’estan incrementant en els últims anys. Consegüentment, és eminent realitzar programes preventius eficaços i, per a això, és important conèixer els factors de risc i de protecció associats. Així mateix, la literatura científica tendeix a centrar-se en els primers. Objectius: Aquesta tesi es focalitza en dos objectius. El primer persegueix avaluar l’eficàcia a curt, mitjà i llarg termini d’un programa de prevenció i el segon tracta d’identificar la relació que s’estableix entre diversos factors de risc i de protecció en el desenvolupament de símptomes de trastorns de conducta alimentària, en adolescents. Mètodes: Totes dues recerques es van dur a terme amb una mostra de nois i noies de 14 anys. El primer estudi va ser de 308 alumnes i el segon va ser de 226. La distribució de sexes va ser: noies: 45,8/49,1% i nois 54,22/50,9%.En el primer estudi es va analitzar mitjançant un disseny factorial mixt 2 (condició) × 3 (temps: post-test i seguiments de 6 i 12 mesos) i en el segon estudi mitjançant modelatge d’equacions estructurals multigrup. Es van obtenir mesures a partir de qüestionaris que reflectien satisfacció corporal (QÜIC), autoestima (RSES), intel·ligència emocional (TMMS), perfeccionisme (CAPS), interiorització de l’estètica dels ideals (SATAQ-4), simptomatologia del trastorn alimentari (EAT-26) i mesures antropomètriques d’Índex de Massa Corporal (IMC). També es van avaluar altres mesures sociodemogràfiques com hàbits alimentaris i activitat física. Resultats: En el primer estudi, els participants del grup experimental van mostrar puntuacions significativament més altes de satisfacció corporal, autoestima, intel·ligència emocional i puntuacions menors en perfeccionisme orientat cap a si mateix i interiorització de l’ideal de primesa i de musculatura respecte al grup control i en les mesures post intervenció i en tots dos seguiments. En el segon estudi, es van obtenir diferències entre sexes. En tots dos sexes, l’autoestima i la satisfacció corporal van actuar com a factor protector mentre que la interiorització de l’estètica dels ideals com a factor de risc. Conclusions: Els programes universals i ecològics aplicats en tots dos sexes podrien ser efectius per a reduir els factors de risc i/o maximitzar els factors de protecció, i reduir els problemes d’imatge corporal i d’alimentació. Optimitzar factors protectors en el contingut dels programes de prevenció i promoció de la salut i en el tractament dels TCA i l’avaluació d’aquests podrien aportar beneficis addicionals. Segons els resultats, recomanem investigar més sobre la supressió d’emocions negatives, el paper del perfeccionisme adaptatiu i els efectes del moviment corporal positiu actual.

Los problemas de conducta alimentaria y de imagen corporal se asocian con un menoscabo de bienestar, capacidad de adaptación y economía individual y colectiva. Además, suponen un sufrimiento considerable. Se estima que este tipo de problemas se están incrementando en los últimos años. Consiguientemente, es eminente realizar programas preventivos eficaces y, para esto, es importante conocer los factores de riesgo y de protección asociados. Asimismo, la literatura científica tiende a centrarse en los primeros. Objetivos: Esta tesis se focaliza en dos objetivos. El primero persigue evaluar la eficacia a corto, medio y largo plazo de un programa de prevención y el segundo trata de identificar la relación que se establece entre varios factores de riesgo y de protección en el desarrollo de síntomas de trastornos de conducta alimentaria, en adolescentes. Métodos: Ambas investigaciones se llevaron a cabo con una muestra de chicos y chicas de 14 años. El primer estudio fue de 308 alumnos y el segundo fue de 226. La distribución de sexos fue: chicas: 45,8/49,1% y chicos 54,22/50,9%. En el primer estudio se analizó mediante un diseño factorial mixto 2 (condición) × 3 (tiempo: post-test y seguimientos de 6 y 12 meses) y en el segundo estudio mediante modelado de ecuaciones estructurales multigrupo. Se obtuvieron medidas a partir de cuestionarios que reflejaban satisfacción corporal (QÜIC), autoestima (RSES), inteligencia emocional (TMMS), perfeccionismo (CAPS), interiorización de la estética de los ideales (SATAQ-4), sintomatología del trastorno alimentario (EAT-26) y medidas antropométricas de Índice de Masa Corporal (IMC). También se evaluaron otras medidas sociodemográficas como hábitos alimentarios y actividad física. Resultados: En el primer estudio, los participantes del grupo experimental mostraron puntuaciones significativamente más altas de satisfacción corporal, autoestima, inteligencia emocional y puntuaciones menores en perfeccionismo orientado hacia sí mismo e interiorización del ideal de delgadez y de musculatura respecto al grupo control y en las medidas post intervención y en ambos seguimientos. En el segundo estudio, se obtuvieron diferencias entre sexos. En ambos sexos, la autoestima y la satisfacción corporal actuaron como factor protector mientras que la interiorización de la estética de los ideales como factor de riesgo. Conclusiones: Los programas universales y ecológicos aplicados en ambos sexos podrían ser efectivos para reducir los factores de riesgo y/o maximizar los factores de protección, y reducir los problemas de imagen corporal y de alimentación. Optimizar factores protectores en el contenido de los programas de prevención y promoción de la salud y en el tratamiento de los TCA y la evaluación de éstos podrían aportar beneficios adicionales. Según los resultados, recomendamos investigar más sobre la supresión de emociones negativas, el papel del perfeccionismo adaptativo y los efectos del movimiento corporal positivo actual.

Eating disorders (ED) and body image problems are associated with impaired well-being, adaptability, and individual and collective economy. In addition, they involve considerable suffering. It is estimated that such problems are increasing in recent years. Consequently, it is important to carry out effective prevention programs, and for this it is important to know the associated risk and protective factors. However, the scientific literature tends to focus on the first type. Objectives: This thesis has two objectives. The first seeks to evaluate the short-, medium- and long-term effectiveness of a prevention program. The second seeks to identify the relationship between various risk and protective factors in the development of symptoms of eating disorders. Methods: Both studies were conducted with a sample of 14-year-old girls and boys. The first study consisted of 308 students and the second 226 students. The distribution of sexes was girls: 45.8 / 49.1% and boys 54.22 / 50.9%. The first study was analyzed using a mixed factorial design, 2 (condition) × 3 (time: post-test and follow-ups of 6 and 12 months). The second study was analyzed using multigroup structural equation modeling. The variables analyzed were body satisfaction (QÜIC), self-esteem (RSES), emotional intelligence (TMMS), perfectionism (CAPS), internalization of the aesthetic ideals (SATAQ-4), symptomatology of the ED (EAT-26) and Body Mass Index (BMI) anthropometric measurements. Other sociodemographic measures such as eating habits and physical activity were also evaluated. Results: In the first study, participants in the experimental group showed significantly higher scores on body satisfaction, self-esteem, emotional intelligence, and lower scores on self-centered perfectionism and internalization of the ideals of thinness and musculature with respect to the control group in post-intervention measures and in both follow-ups. In the second study, there were differences concerning gender. In both genders, self-esteem and body satisfaction acted as protective factors while the internalization of aesthetic ideals was presented as a risk factor. Conclusions: Universal and ecological programs implemented in both genders could be effective in reducing risk factors and / or maximizing protective factors and reducing body image problems and eating disorders. Optimizing protective factors in the context of health prevention and promotion programs and in the treatment of EDs and their evaluation could provide additional benefits. Based on the results, we recommend more research regarding suppressing negative emotions, the role of adaptive perfectionism, and the current positive body movement.