Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge
Aquesta tesi presenta una recerca entorn de les traduccions que de Friedrich Hölderlin van realitzar, a quatre mans, el poeta i editor alemany Hans Gebser i el poeta sevillà Luis Cernuda per a la revista Cruz y Raya de José Bergamín en 1935. Per aquesta raó, s'han realitzat nombrosos acaraments bibliogràfics i s'han seguit els passos d'altres traductors de Hölderlin del segle XX (Manuel de Montoliu, Fernando Maristany, Luis Díez del Corral o José María Valverde, per nomenar uns quants), així com les hipòtesis desenvolupades per alguns autors entorn de la recepció d'aquest autor en la Península Ibèrica (Miguel Gallego Roca, Anacleto Ferrer, Jenaro Talens, Helena Cortés Gabaudan, entre altres). Ha estat fonamental, per al desenvolupament d'aquesta recerca, l'accés als arxius i biblioteques dels dos traductors implicats: en el cas de Gebser, el seu llegat es troba en la Schweizerische Nationalbibliothek de Berna i està conformat per un patrimoni de valuosos documents, fins ara desconeguts per a l'hispanisme. En el cas de Luis Cernuda, la consulta del seu llegat en la Residència d'Estudiants, on es custodien els mecanoscrits i manuscrits d'algunes obres i en concret de les traduccions de Hölderlin. La present recerca pretén aproximar-se a aquelles qüestions en les quals no s'ha aprofundit encara, i que són principalment dues: en primer lloc, la troballa del volum o volums originals des dels quals van partir els traductors; i, en segon, fins a quin punt Cernuda i Gebser van treballar realment de manera conjunta. L'estudi d'aquests dos elements ha estat central per comprendre la metodologia de treball Gebser i Cernuda, però també per a desmuntar el dogma segons el X qual Hölderlin va ser una pedra angular en el procés de desenvolupament estètic de Luis Cernuda, o, en aquells començaments, una elecció estètica personal. Per a dur a terme aquesta recerca s'han plantejat nombrosos acaraments, tant entre diverses edicions en llengua alemanya, com entre les traduccions en llengua castellana i alguns dels nombrosos volums de Hölderlin impresos en el primer terç del segle XX, fins a la data de 1935, presa com a terme ad quem. La identificació dels possibles textos originals ha permès canviar la perspectiva des de la qual s'havia llegit fins ara la història d'aquesta traducció a quatre mans, però també ha permès donar a conèixer a un Hans Gebser, caigut en l'oblit per a la cultura espanyola, qui va mostrar grans aptituds com a literat i com a traductor, així com també ha permés revelar més informació sobre una de les facetes de Luis Cernuda: el Cernuda traductor.
The objective of this work is to present research into the translations of Friedrich Hölderlin performed collaborativelly between the poet and editor Hans Gebser and the Sevillian poet Luis Cernuda for José Bergamín’s Cruz y Raya journal in 1935. With that aim, a large number of textual collations have been performed and the path of other 20th century translators of Hölderlin has been followed (such as Manuel de Montoliu, Fernando Maristany, Luis Díez del Corral and José María Valverde). The thesis also examines the hypothesis of some authors dedicated to Hölderlin’s reception in the Iberian Peninsula (Miguel Gallego Roca, Anacleto Ferrer, Jenaro Talens, Helena Cortés Gabaudan, among others). Having access to both translators’ legacies and libraries has been essential for this investigation. In Gebser’s case, his legacy is housed in the Swiss National Library in Bern and consists of a wealth of documents which have long gone unnoticed in the field of Hispanic Studies. As for Luis Cernuda, access to his legacy in the Residencia de Estudiantes was crucial for this work, as the archive preserves his manuscripts and typescripts, specifically those which show Hölderlin’s translations. The aim of this research is to approach two main issues which have not yet been deeply explored: 1) to identify the original text (or texts) used for the translations; and 2) to examine the extent to which far did Luis Cernuda and Hans Gebser really did translate collaboratively. This two-pronged approach has been essential not only in understanding Gebser’s and Cernuda’s methodology, but also in dispelling the myths that Hölderlin had a critical influence on Luis Cernuda’s aesthetic development, and that Cernuda chose Hölderlin for a purely aesthetic personal interest. In the course of this research a large number of textual collations between different German editions were performed, as well as between Spanish translations and some of Hölderlin’s manifold editions printed during the first third of the 20th century, specifically until 1935. Thanks to the potential identification of the original texts, it has been possible to revise the perspective of this episode of colaborativelly translation; it has also been possible to present an unknown Hans Gebser, a cultivated person with strong capabilities for writing and translating. Above all, it has been possible to shed light on Luis Cernuda’s translation work: one of his lesserknown sides.
Esta tesis presenta una investigación en torno a las traducciones que de Friedrich Hölderlin realizaron, a cuatro manos, el poeta y editor alemán Hans Gebser y el poeta sevillano Luis Cernuda para la revista Cruz y Raya de José Bergamín en 1935. Para ello se han realizado numerosos cotejos bibliográficos y se han seguido los pasos de otros traductores de Hölderlin del siglo XX (Manuel de Montoliu, Fernando Maristany, Luis Díez del Corral o José María Valverde, por nombrar unos cuantos), así como las hipótesis desarrolladas por algunos autores en torno a la recepción de este autor en la Península Ibérica (Miguel Gallego Roca, Anacleto Ferrer, Jenaro Talens, Helena Cortés Gabaudan, entre otros). Ha sido fundamental, para el desarrollo de esta investigación, el acceso a los archivos y bibliotecas de los dos traductores: en el caso de Gebser, su legado se encuentra en la Schweizerische Nationalbibliothek de Berna y está conformado por un acervo de valiosos documentos, hasta ahora desconocidos para el hispanismo. En el caso de Luis Cernuda, fue fundamental la consulta de su legado en la Residencia de Estudiantes, donde se custodian los mecanoscritos y manuscritos de algunas obras y en concreto de las traducciones de Hölderlin. La presente investigación pretende aproximarse a aquellas cuestiones en las que no se ha profundizado aún, y que son fundamentalmente dos: el hallazgo del volumen o volúmenes originales desde los que partieron los traductores; y hasta qué punto trabajaron realmente de forma conjunta. El estudio de estos dos elementos ha sido fundamental para comprender la metodología de trabajo Gebser y Cernuda, pero también para desmontar el dogma según el cual Hölderlin fue una piedra angular en el proceso de desarrollo estético de Luis Cernuda, o, en aquellos comienzos, una elección estética personal. Para llevar a cabo esta investigación se han planteado numerosos cotejos, tanto entre diversas ediciones en lengua alemana, como entre las traducciones en lengua castellana y algunos de los numerosos volúmenes de Hölderlin existentes en el primer tercio del siglo XX, fundamentalmente hasta la fecha de 1935, tomada como término ad quem. La identificación de los posibles textos originales ha permitido cambiar la perspectiva desde la que se había leído hasta ahora la historia de esta traducción a cuatro manos, pero también ha permitido dar a conocer a un Hans Gebser con grandes aptitudes como literato y como traductor, caído en el olvido para la cultura española, así como arrojar más luz sobre una de las facetas de Luis Cernuda, el Cernuda traductor.
Traducción; Poesía alemana; Gebser; Cernuda; Hölderling; Traducció; Poesia alemanya; Translation; German poetry
8 - Linguistics. Literature
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.