dc.contributor
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
dc.contributor.author
Gasó Gómez, Nuria
dc.date.accessioned
2022-11-07T15:38:05Z
dc.date.available
2024-10-12T22:05:16Z
dc.date.issued
2022-10-13
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/675916
dc.description.abstract
Aquesta tesi presenta una recerca entorn de les traduccions que
de Friedrich Hölderlin van realitzar, a quatre mans, el poeta i editor
alemany Hans Gebser i el poeta sevillà Luis Cernuda per a la revista
Cruz y Raya de José Bergamín en 1935. Per aquesta raó, s'han realitzat
nombrosos acaraments bibliogràfics i s'han seguit els passos d'altres
traductors de Hölderlin del segle XX (Manuel de Montoliu, Fernando
Maristany, Luis Díez del Corral o José María Valverde, per nomenar
uns quants), així com les hipòtesis desenvolupades per alguns autors
entorn de la recepció d'aquest autor en la Península Ibèrica (Miguel
Gallego Roca, Anacleto Ferrer, Jenaro Talens, Helena Cortés
Gabaudan, entre altres).
Ha estat fonamental, per al desenvolupament d'aquesta
recerca, l'accés als arxius i biblioteques dels dos traductors implicats:
en el cas de Gebser, el seu llegat es troba en la Schweizerische
Nationalbibliothek de Berna i està conformat per un patrimoni de
valuosos documents, fins ara desconeguts per a l'hispanisme. En el cas
de Luis Cernuda, la consulta del seu llegat en la Residència
d'Estudiants, on es custodien els mecanoscrits i manuscrits d'algunes
obres i en concret de les traduccions de Hölderlin.
La present recerca pretén aproximar-se a aquelles qüestions en
les quals no s'ha aprofundit encara, i que són principalment dues: en
primer lloc, la troballa del volum o volums originals des dels quals
van partir els traductors; i, en segon, fins a quin punt Cernuda i Gebser
van treballar realment de manera conjunta. L'estudi d'aquests dos
elements ha estat central per comprendre la metodologia de treball
Gebser i Cernuda, però també per a desmuntar el dogma segons el
X
qual Hölderlin va ser una pedra angular en el procés de
desenvolupament estètic de Luis Cernuda, o, en aquells
començaments, una elecció estètica personal. Per a dur a terme
aquesta recerca s'han plantejat nombrosos acaraments, tant entre
diverses edicions en llengua alemanya, com entre les traduccions en
llengua castellana i alguns dels nombrosos volums de Hölderlin
impresos en el primer terç del segle XX, fins a la data de 1935, presa
com a terme ad quem.
La identificació dels possibles textos originals ha permès
canviar la perspectiva des de la qual s'havia llegit fins ara la història
d'aquesta traducció a quatre mans, però també ha permès donar a
conèixer a un Hans Gebser, caigut en l'oblit per a la cultura espanyola,
qui va mostrar grans aptituds com a literat i com a traductor, així com
també ha permés revelar més informació sobre una de les facetes de
Luis Cernuda: el Cernuda traductor.
en_US
dc.description.abstract
The objective of this work is to present research into the
translations of Friedrich Hölderlin performed collaborativelly
between the poet and editor Hans Gebser and the Sevillian poet Luis
Cernuda for José Bergamín’s Cruz y Raya journal in 1935. With that
aim, a large number of textual collations have been performed and the
path of other 20th century translators of Hölderlin has been followed
(such as Manuel de Montoliu, Fernando Maristany, Luis Díez del
Corral and José María Valverde). The thesis also examines the
hypothesis of some authors dedicated to Hölderlin’s reception in the
Iberian Peninsula (Miguel Gallego Roca, Anacleto Ferrer, Jenaro
Talens, Helena Cortés Gabaudan, among others).
Having access to both translators’ legacies and libraries has
been essential for this investigation. In Gebser’s case, his legacy is
housed in the Swiss National Library in Bern and consists of a wealth
of documents which have long gone unnoticed in the field of Hispanic
Studies. As for Luis Cernuda, access to his legacy in the Residencia
de Estudiantes was crucial for this work, as the archive preserves his
manuscripts and typescripts, specifically those which show
Hölderlin’s translations.
The aim of this research is to approach two main issues which have
not yet been deeply explored: 1) to identify the original text (or texts)
used for the translations; and 2) to examine the extent to which far did
Luis Cernuda and Hans Gebser really did translate collaboratively.
This two-pronged approach has been essential not only in
understanding Gebser’s and Cernuda’s methodology, but also in
dispelling the myths that Hölderlin had a critical influence on Luis
Cernuda’s aesthetic development, and that Cernuda chose Hölderlin
for a purely aesthetic personal interest. In the course of this research a
large number of textual collations between different German editions
were performed, as well as between Spanish translations and some of
Hölderlin’s manifold editions printed during the first third of the 20th
century, specifically until 1935. Thanks to the potential identification
of the original texts, it has been possible to revise the perspective of
this episode of colaborativelly translation; it has also been possible to
present an unknown Hans Gebser, a cultivated person with strong
capabilities for writing and translating. Above all, it has been possible
to shed light on Luis Cernuda’s translation work: one of his lesserknown
sides.
en_US
dc.description.abstract
Esta tesis presenta una investigación en torno a las
traducciones que de Friedrich Hölderlin realizaron, a cuatro manos, el
poeta y editor alemán Hans Gebser y el poeta sevillano Luis Cernuda
para la revista Cruz y Raya de José Bergamín en 1935. Para ello se
han realizado numerosos cotejos bibliográficos y se han seguido los
pasos de otros traductores de Hölderlin del siglo XX (Manuel de
Montoliu, Fernando Maristany, Luis Díez del Corral o José María
Valverde, por nombrar unos cuantos), así como las hipótesis
desarrolladas por algunos autores en torno a la recepción de este autor
en la Península Ibérica (Miguel Gallego Roca, Anacleto Ferrer, Jenaro
Talens, Helena Cortés Gabaudan, entre otros).
Ha sido fundamental, para el desarrollo de esta investigación,
el acceso a los archivos y bibliotecas de los dos traductores: en el caso
de Gebser, su legado se encuentra en la Schweizerische
Nationalbibliothek de Berna y está conformado por un acervo de
valiosos documentos, hasta ahora desconocidos para el hispanismo.
En el caso de Luis Cernuda, fue fundamental la consulta de su legado
en la Residencia de Estudiantes, donde se custodian los mecanoscritos
y manuscritos de algunas obras y en concreto de las traducciones de
Hölderlin.
La presente investigación pretende aproximarse a aquellas
cuestiones en las que no se ha profundizado aún, y que son
fundamentalmente dos: el hallazgo del volumen o volúmenes
originales desde los que partieron los traductores; y hasta qué punto
trabajaron realmente de forma conjunta. El estudio de estos dos
elementos ha sido fundamental para comprender la metodología de
trabajo Gebser y Cernuda, pero también para desmontar el dogma
según el cual Hölderlin fue una piedra angular en el proceso de
desarrollo estético de Luis Cernuda, o, en aquellos comienzos, una
elección estética personal. Para llevar a cabo esta investigación se han
planteado numerosos cotejos, tanto entre diversas ediciones en lengua
alemana, como entre las traducciones en lengua castellana y algunos
de los numerosos volúmenes de Hölderlin existentes en el primer
tercio del siglo XX, fundamentalmente hasta la fecha de 1935, tomada
como término ad quem.
La identificación de los posibles textos originales ha permitido
cambiar la perspectiva desde la que se había leído hasta ahora la
historia de esta traducción a cuatro manos, pero también ha permitido
dar a conocer a un Hans Gebser con grandes aptitudes como literato y
como traductor, caído en el olvido para la cultura española, así como
arrojar más luz sobre una de las facetas de Luis Cernuda, el Cernuda
traductor.
en_US
dc.format.extent
557 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
en_US
dc.publisher
Universitat Pompeu Fabra
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Traducción
en_US
dc.subject
Poesía alemana
en_US
dc.subject
Hölderling
en_US
dc.subject
Traducció
en_US
dc.subject
Poesia alemanya
en_US
dc.subject
Translation
en_US
dc.subject
German poetry
en_US
dc.title
Hölderlin, Cernuda y Gebser: historia de una traducción
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
nuriagaso@yahoo.es
en_US
dc.contributor.director
Ruiz Casanova, José Francisco
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge