Jurisdiction for online intellectual property infringements in the EU: overcoming strict territoriality

Abstract

The core aim of this research is to find a balanced jurisdictional approach for claims concerning online intellectual property infringements (Art. 7(2) Brussels Regulation Recast). It addresses the question of whether the current jurisdictional approaches are effective and able to provide a realistic alternative to general jurisdiction. The interaction between intellectual property law, private international law and the internet is analysed along with personality rights and personal data protection rights. The overall proposal is twofold: (1) to overcome strict territoriality in scenarios where intellectual property rights are not subject to registration, and (2) to supplement the 'online accessibility' approach with a stricter jurisdictional criterion. The references to the territorial nature of copyright laws should be considered as a matter of applicable law, and avoided when establishing special jurisdiction. Accordingly, setting the limits for mere online access would extend the power of the court to grant the overall compensation for the harm suffered in different EU territories.

El núcleo de la investigación es encontrar un enfoque jurisdiccional equilibrado para las reclamaciones relativas a las infracciones de propiedad intelectual en línea (art. 7(2) del Reglamento de Bruselas). Aborda la cuestión de si los enfoques jurisdiccionales actuales son efectivos y pueden proporcionar una alternativa realista a la jurisdicción general. Se analiza la interacción entre el derecho de la propiedad intelectual, el derecho internacional privado e internet, así como los derechos de la personalidad y la protección de datos personales. La propuesta general es doble: en primer lugar, superar la territorialidad estricta en escenarios en los que el derecho de la propiedad intelectual no está sujeto a registro y, en segundo lugar, complementar el enfoque de "accesibilidad en línea" con un criterio jurisdiccional más estricto. Las referencias a la naturaleza territorial de las leyes de derechos de autor deben considerarse una cuestión de derecho aplicable y deben evitarse al establecer una jurisdicción especial. En consecuencia, establecer los límites para el mero acceso en línea extendería el poder del tribunal para otorgar la compensación general por el daño sufrido en distintos territorios de la Unión Europea.

El nucli de la investigació és trobar un enfocament jurisdiccional equilibrat per a les reclamacions relatives a les infraccions de propietat intel·lectual en línia (art. 7(2) del Reglament de Brussel·les). Aborda la qüestió de si els enfocaments jurisdiccionals actuals són efectius i poden proporcionar una alternativa realista a la jurisdicció general. S'hi analitza la interacció entre el dret de la propietat intel·lectual, el dret internacional privat i internet, així com els drets de la personalitat i la protecció de dades personals. La proposta general és doble: en primer lloc, superar la territorialitat estricta en escenaris en què el dret de la propietat intel·lectual no està subjecte a registre i, en segon lloc, complementar l'enfocament "d'accessibilitat en línia" amb un criteri jurisdiccional més estricte. Les referències a la naturalesa territorial de les lleis de drets d'autor s'han de considerar una qüestió de dret aplicable i s'han d'evitar en el moment d'establir una jurisdicció especial. En conseqüència, establir els límits per al mer accés en línia allargaria el poder del tribunal per atorgar la compensació general pel dany sofert a diferents territoris de la Unió Europea.