Dans l'ombre du démarrage industriel: les manufactures des maisons de charité. L'Hospice de Gérone et la bonneterie de coton en Catalogne (1750-1830)

Autor/a

Mutos Xicola, Céline

Director/a

Congost, Rosa, 1957-

Carbonell i Esteller, Montserrat, 1955-

Tutor/a

Congost, Rosa, 1957-

Fecha de defensa

2022-06-27

Páginas

518 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art

Programa de doctorado

Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Resumen

The charity institutions of the early modern Europe have not traditionally been seen as spaces with an economic, and particularly manufacturing, dimension. Although they housed a variety of craft workshops with the aim of training inmates, their study has been often neglected. J. Soubeyroux pointed out that the work done in these institutions was not very truly profitable, J.P. Gutton indicated a production of low quality. This thesis aims to discuss these assertions, going beyond the accounting results to raise other questions. It aims to discuss if charity institutions were in on themselves or, on the contrary, they were well- integrated in their economic environment. Likewise, we would like to analyze if they played a crucial role in the take-off process of the preindustrial period, for example through human capital formation or becoming testing grounds for new industries. This work combines the global perspective of charity institutions in Spain with a microanalytical approach through the study of a specific establishment in Girona, and a particular industry, the cotton hosiery. The choice of this textile industry, which has been carefully considered, responds, on the one hand, to the desire to fill the lack of studies in this sector and, on the other hand, to focus on an activity that took place in the analyzed institution. Several aspects will be highlighted. At the level of the Spanish territory, we would like to examine which agents were involved in the setting up of the manufactories in the establishments and what their scope was. On the other hand, the cotton hosiery sector will be studied from a broad perspective, from its origin in England at the end of the 16th century to its arrival in Catalonia in the 18th century, focusing on the different stages like the Spanish protectionist policy and the migratory phenomenon. Special emphasis will be placed on the process of technology transfer between countries. From this global framework, and searching the perspective of a comparative method, based on a comparative analysis, the charity institutions of Girona will be placed in the midpoint of our reflection, at the heart of our thinking in order to verify our initial hypotheses. The workhouse factories will be observed from different points of view: paid and unpaid workers, wages, connectivity with the social and economic environment and markets. In the last chapter, the focal point focus will be on hosiery. Finally, we will scrutinize the transformations that took place around this activity in order to highlight elements of continuity.


Els establiments de caritat fundats per Europa durant l’època moderna no han sigut tradicionalment considerats com a espais dotats d’una dimensió econòmica, i particularment manufacturera. Malgrat la presència de diversos tallers pensats per formar els asilats a un ofici, el seu anàlisis com a entitat pròpia va ser descuidada. J. Soubeyroux indicava que el treball que hi s’hi desenvolupava era poc rendible, J.P. Gutton denunciava una producció mediocre. Aquesta tesi pretén revistar aquestes afirmacions, anant més allà dels resultats comptables i fent-se altres preguntes. En primer lloc, té com a objectiu determinar si els establiments foren tancats sobre si mateix o al contrari, d’una permeabilitat important. Després, cal examinar quin paper van jugar en el procés d’arrancada industrial, com per exemple a través de la formació de capital treball o com a banc de prova per a noves industries. Aquest treball combina una perspectiva global de les institucions espanyoles amb una visió micro-analítica a través l’estudi d’un establiment en concret, el del bisbat de Girona, i d’una manufactura particular, la de la mitgeria de cotó amb teler a nivell de Catalunya. Escollir aquesta activitat, lluny de ser fruit de l’atzar, respon a una doble voluntat. Primer remeiar a la manca d’estudis sobre el sector i després analitzar l’activitat que va tenir lloc a l’establiment que estar al centre de l’estudi. Diversos aspectes seran estudiats. Pel conjunt del territori espanyol, existeix la voluntat de fixar-se en quins van va ser els agents que van propiciar el naixement de les manufactures en les institucions i quin va ser-ne l’abast. D’altra banda, l’activitat de la mitgeria de cotó serà analitzat des d’una perspectiva àmplia, partint dels seus orígens a Anglaterra a finals del segle XVI fins a l’arribada a Catalunya a la segona meitat de segle XVIII, centrant-se en les diferents etapes que expliquen aquest recorregut com la política proteccionista de la Corona i el fenomen migratori. El procés de transferència tecnològica entre els països serà objecte d’atenció particular. A partir d’aquest marc global, i perseguint la òptica d’un mètode comparatiu, els establiments de caritat es posaran en el centre de la reflexió per tal de verificar les hipòtesis de partida. Les manufactures de l’hospici seran analitzades des de diferents punts de vista : els treballadors, els salaris, la connectivitat amb el teixit manufacturer i els mercats. A l’últim capítol, el focus es posarà particularment a la mitgeria. En darrer lloc caldrà analitzar les transformacions que van discórrer al voltant de l’activitat i apuntar-ne els elements de continuïtat.


Les établissements de charité qui se sont développés à travers l’Europe à l’époque moderne n’ont traditionnellement pas été considérés comme des espaces dotés d’une dimension économique, et particulièrement manufacturière. Bien que pourvus d’ateliers divers dans le but de former des internes à un métier, leur étude en tant qu’entité a souvent été négligée. J. Soubeyroux indiquait que le travail qui s’y déroulait était peu rentable, J.P. Gutton évoquait une production de qualité médiocre. Cette thèse prétend revisiter ces affirmations, en dépassant les résultats comptables afin de se poser d’autres questions. Elle a pour objectif déterminer tout d’abord si les établissements de charité furent réellement renfermés sur eux-mêmes ou au contraire pourvus d’une perméabilité importante. Ensuite, d’examiner s’ils jouèrent un rôle dans le démarrage industriel, comme par exemple à travers la formation ou devenant des terrains d’essai pour de nouvelles industries. Le présent travail combine la perspective globale des institutions en Espagne avec une vision micro-analytique à travers l’étude d’un établissement concret, celui de la ville de Gérone, et d’une manufacture particulière, celle de la bonneterie de coton au métier. Le choix de cette industrie textile, mûrement réfléchi, répond d’une part à la volonté de combler le manque d’études sur ce secteur et de l’autre, de se pencher sur une activité qui s’installa au sein de l’établissement analysé. Plusieurs aspects vont être mis en avant. Au niveau de l’ensemble du territoire espagnol, il y a la volonté de se pencher sur quels furent les agents qui intervinrent dans la mise en place des manufactures au sein des établissements et quelle fut leur portée. D’autre part, le secteur de la bonneterie de coton sera étudié sous un angle large, de son origine en Angleterre à la fin du XVIe siècle jusqu’à son arrivée en Catalogne au XVIII siècle, en décomposant les différentes étapes qui justifient ce parcours comme la politique protectionniste espagnole et le phénomène migratoire qui en découla. L’accent sera particulièrement mis sur le processus de transfert technologique entre les pays. À partir de ce cadre global, et dans l’optique d’une méthode comparative, les établissements de charité de Gérone viendront se mettre au centre de la réflexion afin de vérifier nos hypothèses de départ. Les manufactures de l’Hospice seront analysées de différents points de vue : les travailleurs, les salaires, la connectivité avec le tissu manufacturier et les marchés. L’accent sera particulièrement mis sur la bonneterie dans le dernier chapitre. Dans un dernier temps, il faudra analyser les transformations qui prirent place autour de cette activité et faire ressortir les éléments de continuité.

Palabras clave

Hospicis; Workhouses; Almhouses; Hospicios; Girona; Catalunya; Industrialització; Industrialization; Industrialización; Hospici de Girona; Mitgeria de cotó; Cotton hosiery; Mediería de algodón; Manufacturas; Manufactures

Materias

93 - Historia. Ciencias auxiliares de la historia. Historia local

Documentos

tcm_20220627.pdf

4.655Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)