Variables associades al suïcidi consumat en el trastorn bipolar després d'una primera hospitalització

Author

Plans Pujol, Laura

Director

Vieta i Pascual, Eduard, 1963-

Benabarre, Antonio

Tutor

Vieta i Pascual, Eduard, 1963-

Date of defense

2022-06-21

Pages

217 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

Abstract

INTRODUCCIÓ: El suïcidi és un acte voluntari que causa la mort d'un mateix. D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut, el suïcidi és un greu problema de salut pública que implica, a nivell mundial, al voltant de 700 mil morts per any (World Health Organitzation. WHO mortality database) (1). El suïcidi consumat generalment es considera com l’extrem final d’un contínuum que també inclou temptatives de suïcidi e ideació suïcida (2). Cada suïcidi és una tragèdia que no sols afecta a l'entorn familiar, sinó que també té repercussions socioeconòmiques a nivell comunitari. Encara que es pot produir a qualsevol edat, en 2016 va ser la segona causa principal de defunció en el grup d'edat de 15 a 29 anys a tot el món i, actualment n’és la quarta causa en aquesta franja d’edat. Generalment el suïcidi no té una única causa, però més d'un 90% de les persones que moren per suïcidi compleixen criteris per a un trastorn psiquiàtric, sent els més freqüents els trastorns afectius, els trastorns per ús de substàncies o els trastorns de personalitat. La majoria d'autòpsies psicològiques indiquen que gran part dels pacients patien algun trastorn mental en el moment de la mort, dels quals la meitat o dos terços de tots els suïcidis són conduïts per persones que tenen trastorns afectius. El trastorn afectiu bipolar està associat a un elevat risc de suïcidi. Estudis de mortalitat indiquen que entre tots els diagnòstics psiquiàtrics, el trastorn bipolar està associat al major risc de suïcidi. En la literatura, hi ha una àmplia aportació de temptatives autolítiques però és escassa en suïcidi consumat en trastorn afectiu bipolar (tipus I o II). És per això que conjuntament amb el meu interès personal cap a la prevenció del suïcidi consumat, em va conduir de la mà de grans professionals a investigar possibles variables de gran repercussió clínica i de gran utilitat per a la pràctica diària. La idea inicial del projecte de tesi va ser identificar variables genètiques associades al suïcidi consumat, però a causa de la situació pandèmica viscuda per la COVID-19 i el canvi d'activitat forçosa dels laboratoris de genètica, ens vam veure amb l'obligació de re-enfocar el projecte cap a la detecció de variables clíniques associades al suïcidi en població amb el diagnòstic de trastorn afectiu bipolar. HIPÒTESI: - El risc de mort per suïcidi en persones amb trastorn bipolar, és més elevat que en la població general. - La taxa de suïcidi consumat difereix entre el trastorn afectiu bipolar tipus I i el tipus II - Certes variables (sociodemogràfiques, clíniques i/o biològiques) estan associades a un major risc de suïcidi consumat en les persones amb trastorn bipolar. - Els episodis afectius més severs i/o amb risc de conducta autolítica requereixen d’hospitalització a una unitat d’aguts de salut mental. OBJECTIU: L'objectiu principal de la present tesi és identificar nous predictors a partir de variables clíniques ja conegudes que siguin útils en la detecció precoç de pacients amb diagnòstic de trastorn afectiu bipolar i amb un elevat risc de morir per suïcidi. MÈTODES: Inicialment es va realitzar una revisió bibliogràfica sobre l'associació entre el suïcidi consumat i el trastorn afectiu bipolar per a tenir present el punt de partida en els següents estudis de camp (3). Els estudis que componen aquesta tesi doctoral es van centrar en estudiar diverses variables clíniques en una cohort de pacients amb trastorn afectiu bipolar que van morir per suïcidi després d'una primera hospitalització (Estudi I) (4), considerant- se que quan es requereix hospitalització és un indicatiu de major severitat i/o d’un elevat risc suïcida. Seguint la mateixa línia, es va estudiar una cohort de pacients amb diagnòstic de trastorn afectiu bipolar tipus II que van morir per suïcidi després d'una primera hospitalització (Estudi II) (5) amb la finalitat de detectar possibles variables clíniques influents en el suïcidi consumat en aquest grup de pacients. RESULTATS: Del total de pacients reclutats (313 pacients amb diagnòstic de trastorn afectiu bipolar), 14 (4.5%), van consumar el suïcidi. La majoria dels pacients, ho van fer durant un episodi depressiu sense simptomatologia psicòtica i mitjançant un acte violent. El tractament psicofarmacològic prescrit amb major freqüència previ al suïcidi van ser els antipsicòtics. En la mostra del primer estudi, en el que s’hi van incloure pacients amb Trastorn Bipolar tipus I i tipus II, es va detectar que certes variables, tals com; el diagnòstic de trastorn afectiu bipolar tipus II, el tractament basal amb antidepressiu o lamotrigina, els antecedents familiars de suïcidi consumat i la realització d'una temptativa autolítica violenta prèvia a la primera hospitalització, estaven significativament associades a un elevat risc de suïcidi consumat. En l'estudi de la cohort de pacients amb trastorn bipolar tipus II, dels 59 reclutats, 6 van morir per suïcidi. També es va detectar que la realització d'una temptativa autolítica violenta prèvia estava significativament associada amb el suïcidi consumat posterior. CONCLUSIONS: Un major coneixement del suïcidi i dels riscos del mateix pot ajudar als clínics a detectar adequadament i així, prevenir els actes suïcides en pacients amb trastorn bipolar. De la mateixa manera, identificant aquests factors (socials i biològics) associats al suïcidi es pot encaminar la detecció de predictors amb valor clínic. Infaustament encara existeix cert estigma entorn als trastorns de salut mental i al suïcidi, la qual cosa dissuadeix buscar ajuda a moltes persones que pensen en el suïcidi o han realitzat algun gest autolític, i no reben el suport que necessiten. Per això és de summa importància augmentar la sensibilitat en la comunitat i promoure que les prioritats sanitàries avancin cap a la prevenció del suïcidi.

Keywords

Assistència psiquiàtrica; Asistencia psiquiátrica; Mental health services; Suïcidi; Suicidio; Suicide; Trastorn bipolar; Trastornos bipolares; Manic-depressive illness

Subjects

616.89 - Psychiatry. Pathological psychiatry. Psychopathology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Note

Programa de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional

Documents

LPP_TESIS.pdf

20.48Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)