Comunicação para o desenvolvimento sustentável em Moçambique: uma análise das estratégias de comunicação das vilas do desenvolvimento do milénio de Chibuto, Chitima e Itoculo – 1964 a 2020

Abstract

Aquesta tesi discuteix les estratègies de comunicació del govern en la implementació dels models de desenvolupament de Moçambic, com els llogarets de desenvolupament del mil·lenni implementats pel govern de Moçambic des de 2006, prenent com a exemple els llogarets comunals creats en el període de la lluita armada per l’alliberament nacional., el 1964. L’argument central esbossat és que la base per al desenvolupament de les comunitats rurals, assumides com a tradicionals i l’estructura de les quals està guiada per les autoritats locals, és prendre com a base les seves identitats socioculturals i lingüístiques, així com respectar els líders tradicionals capaços d’influir en la Demanda judicial. La investigació es va guiar per l’anàlisi d’entrevistes als llogarets de desenvolupament del mil·lenni de Chitima (creada el 2011), Chibuto (creada el 2006) i Itoculo (creada el 2009), buscant moments històrics que van caracteritzar la conjuntura socioeconòmica i política de la país que parteix des del 1964 fins al 2020. Per això, va ser possible creuar les diverses idees que van ajudar en l’anàlisi de les comunicacions realitzades a través de converses amb especialistes de C4D que ens van ajudar a fer una avaluació dels processos de comunicació a tots els nivells capaços dinfluir en el desenvolupament. D’altra banda, historiadors, expobladors de pobles comunals, comunicadors de ràdios comunitàries, professionals del CITT, ICS i FORCOM ens van ajudar a donar-nos l’statu quo. Buscant els contextos dels districtes, fem conversatoris com una manera d’avaluar què condiciona el desenvolupament de manera sostenible. Ens adonem que la manca d’informació en aquests llocs, de coneixements tècnics i científics, deixa les comunitats sense condicions capaces de, associar-se i/oa través del coneixement local, incidir en la sustentabilitat, ja que els nivells de producció són molt incipients, cosa que aguditza cada vegada més la gana. en aquests llocs. Als punts d’estudi esmentats, el projecte Vilas, implementat pel govern i els socis, havent arribat al final, no va deixar condicions per a la sostenibilitat. En alguns llocs com Chitima, el llogaret del desenvolupament del mil·lenni no va iniciar activitats i la finançadora, Hidroelèctrica Cahora Bassa, la va abandonar sense crear condicions perquè la comunitat gaudeixi de capacitats de subsistència. A Chibuto i Itoculo, les activitats del llogaret són discontínues, insostenibles i les inversions condicionades a l’inici del projecte ja no existeixen. El fet és que la inversió no va deixar cap requisit a través del qual la comunitat pugui dialogar cap al desenvolupament. Un altre fet, però, és que els mecanismes de comunicació, influïts per la ideologia marxista del partit en el poder des de la independència nacional, van estar sempre tancats, cosa que va dictar el fracàs dels pobles comunals, ara dinamitzats per una comunicació unidireccional que no crea pactes socials per no ser humanistes. A més, la implementació dels llogarets no va tenir com a objectiu arribar a les comunitats perquè no es va implementar sobre la base del diàleg i la comunitat no va ser part de les decisions sobre la seva implementació com una forma de definir criteris sobre el que s’ha de fer per aconseguir-ho . processos més dinàmics d’acord amb els interessos i les necessitats locals.

Esta tesis discute las estrategias de comunicación del gobierno en la implementación de los modelos de desarrollo de Mozambique, como las aldeas de desarrollo del milenio implementadas por el gobierno de Mozambique desde 2006, tomando como ejemplo las aldeas comunales creadas en el período de la lucha armada por la liberación nacional., en 1964. El argumento central esbozado es que la base para el desarrollo de las comunidades rurales, asumidas como tradicionales y cuya estructura está guiada por las autoridades locales, es tomar como base sus identidades socioculturales y lingüísticas, así como respetar a los líderes tradicionales capaces de influir en la Demanda judicial. La investigación se guió por el análisis de entrevistas en las aldeas de desarrollo del milenio de Chitima (creada en 2011), Chibuto (creada en 2006) e Itoculo (creada en 2009), buscando momentos históricos que caracterizaron la coyuntura socioeconómica y política de la país que parte desde 1964 hasta 2020. Para ello, fue posible cruzar las diversas ideas que ayudaron en el análisis de las comunicaciones realizadas a través de conversaciones con especialistas de C4D que nos ayudaron a hacer una evaluación de los procesos de comunicación en todos los niveles capaces de influir en el desarrollo. Por otro lado, historiadores, ex pobladores de pueblos comunales, comunicadores de radios comunitarias, profesionales del CITT, ICS y FORCOM nos ayudaron a darnos el statu quo. Buscando los contextos de los distritos, realizamos conversatorios como una forma de evaluar qué condiciona el desarrollo de manera sostenible. Nos damos cuenta que la falta de información en estos lugares, de conocimientos técnicos y científicos, deja a las comunidades sin condiciones capaces de, asociarse y/o a través del conocimiento local, incidir en la sustentabilidad, pues los niveles de producción son muy incipientes, lo que agudiza cada vez más el hambre. en estos lugares. En los puntos de estudio mencionados, el proyecto Vilas, implementado por el gobierno y los socios, habiendo llegado a su fin, no dejó condiciones para la sostenibilidad. En algunos lugares como Chitima, la aldea del desarrollo del milenio no inició actividades y la financiadora, Hidroeléctrica Cahora Bassa, la abandonó sin crear condiciones para que la comunidad goce de capacidades de subsistencia. En Chibuto e Itoculo, las actividades de la aldea son discontinuas, insostenibles y las inversiones condicionadas al inicio del proyecto ya no existen. El hecho es que la inversión no dejó ningún requisito a través del cual la comunidad pueda dialogar hacia el desarrollo. Otro hecho, sin embargo, es que los mecanismos de comunicación, influidos por la ideología marxista del partido en el poder desde la independencia nacional, estuvieron siempre cerrados, lo que dictó el fracaso de los pueblos comunales, ahora dinamizados por una comunicación unidireccional que no crea pactos sociales por no ser humanistas. Además, la implementación de las aldeas no tuvo como objetivo llegar a las comunidades porque no se implementó sobre la base del diálogo y la comunidad no fue parte de las decisiones sobre su implementación como una forma de definir criterios sobre lo que se debe hacer para lograrlo. procesos más dinámicos de acuerdo a los intereses y necesidades locales.

This thesis discusses the communication strategies of the government in the implementation of Mozambican development models, such as the millennium development villages implemented by the Mozambican government since 2006, taking as an example the communal villages created in the period of armed struggle for national liberation, in 1964. The central argument outlined is that the basis for the development of rural communities, assumed to be traditional and whose structure is guided by local authorities, is based on their socio-cultural and linguistic identities, as well as respecting traditional leaders capable of influencing the lawsuit. The research was guided by the analysis of interviews in the millennium development villages of Chitima (created in 2011), Chibuto (created in 2006) and Itoculo (created in 2009), looking for historical moments that characterized the socioeconomic and political situation of the country that starts from 1964 to 2020. To do this, it was possible to cross the various ideas that helped in the analysis of communications carried out through conversations with C4D specialists who helped us make an evaluation of communication processes at all levels capable of influencing development. On the other hand, historians, former residents of communal towns, community radio communicators, professionals from CITT, ICS and FORCOM helped us to give us the status quo. Looking for the contexts of the districts, we held talks as a way of evaluating what conditions development in a sustainable manner. We realize that the lack of information in these places, of technical and scientific knowledge, leaves the communities without conditions capable of associating and/or through local knowledge, influencing sustainability, since production levels are very incipient, which makes hunger more and more acute. in this places. In the mentioned study points, the Vilas project, implemented by the government and partners, having come to an end, left no conditions for sustainability. In some places such as Chitima, the millennium development village did not start activities and the financer, Hidroeléctrica Cahora Bassa, abandoned it without creating conditions for the community to enjoy subsistence capacities. In Chibuto and Itoculo, the activities of the village are discontinuous, unsustainable and the investments conditioned at the beginning of the project no longer exist. The fact is that the investment did not leave any requirement through which the community can dialogue towards development. Another fact, however, is that the communication mechanisms, influenced by the Marxist ideology of the party in power since national independence, were always closed, which dictated the failure of the communal towns, now energized by a one-way communication that did not creates social pacts for not being humanists. In addition, the implementation of the villages did not have the objective of reaching the communities because it was not implemented on the basis of dialogue and the community was not part of the decisions about its implementation as a way of defining criteria on what should be done to achieve it more dynamic processes according to local interests and needs.