El tribunal del jurado como instrumento de participación ciudadana en el sistema penal

Abstract

This thesis represents a first step in the study of the Spanish Jury as a participatory and deliberative institution that has the capacity to democratize punishment. While the first chapter analyses the debate about the role of the Jury as an instrument for the democratization of Justice, the second chapter presents the main criticisms and benefits that this institution reports. In the third chapter we analyse the legal configuration of this institution in Spain, taking into account the theoretical basis presented above. Finally, through qualitative presented in chapter four, research this study approaches, on the one hand, the reality of this institution and, on the other hand, the views of the main actors involved in it: Judges, Prosecutors, Judicial Administration Counselors and jurors. This work shows the lack of resources and recognition, both institutional and social, of the Jury in Spain, and the negative consequences that this has over the institution itself, as well as on the perception that jurors and other legal operators have of the Jury. Furthermore, we found that the collective efforts of the different legal operators involved in Jury processes leads this institution to the fulfilment of its function as a meeting point for the dialogue between citizens and professionals. Nevertheless, while it’s accepted that citizens are qualified to exercise the functions of the Jury, some legal operators question whether citizens should be given this responsibility

La present tesi doctoral suposa un primer pas en l’estudi del Tribunal del Jurat espanyol com a institució participativa i deliberativa amb capacitat per democratitzar el càstig. Mentre que al primer capítol s’analitza la discussió comparada sobre el paper del Jurat com a instrument de democratització de la Justícia, al segon capítol es presenten les principals crítiques que tradicionalment rep aquesta institució, i es contraposen amb els principals beneficis que, segons els seus defensors, aquesta reporta. Al tercer capítol s’analitza la configuració legal concreta d’aquesta institució a Espanya, tenint en compte la base teòrica anteriorment presentada. Finalment, a través d’una investigació qualitativa presentada al capítol quatre, aquest estudi permet conèixer, per una banda, la realitat pràctica de la institució i, per l’altra, l’opinió que tenen sobre aquesta els principals actors que intervenen en ella: Magistrats Presidents, Fiscals, Lletrats de l’Administració de Justícia y jurats. Aquest treball evidencia la manca de recursos i de reconeixement, tant institucional com social, que pateix el Tribunal del Jurat, així com les conseqüències negatives que això té sobre el funcionament de la institució, així com sobre la percepció que tenen de la mateixa els jurats i operadors jurídics que treballen en ella. Tanmateix, constatem que el Tribunal del Jurat, gràcies a l’esforç col·lectiu realitzar pels diferents operadors jurídics que intervenen en el procés, compleix amb la seva funció de punt de trobada i diàleg entre ciutadans i professionals. No obstant, mentre que s’accepta que els ciutadans estan capacitats per a exercir les funcions que el Jurat els hi assigna, alguns operadors jurídics qüestionen que se’ls hi hagi d’adjudicar als ciutadans tal responsabilitat