Problemática actual y propuestas de mejora de la colaboración público-privada en la gestión de instalaciones deportivas municipales. Especial referencia a los municipios de menos de 20.000 habitantes

Abstract

Una de les claus per al desenvolupament de l’esport es disposar d’espais adients per a que la ciutadania pugui practicar-lo. A Espanya el desenvolupament d’aquesta línia estratègica de foment de l’esport ha estat liderada des de les Administracions públiques que s’han convertit en les grans promotores de la construcció d’instal·lacions esportives, en especial des dels ajuntaments que, segons el Cens Nacional d’Instal·lacions Esportives de 2005, posseeixen el 52,3% d’aquestes. No obstant això, l’esmentada expansió de les instal·lacions esportives no ha anat acompanyada d’una adequada preocupació per articular la millor gestió del seu manteniment, i dels programes i activitats que es presten en les mateixes, la qual cosa és igualment essencial per a la promoció de l’esport. Tant és així, que molts consistoris locals s’han vist desbordats en l’assumpció d’aquestes responsabilitats raó per la qual han recorregut a solucions en el sector privat a través de fórmules de gestió basades en el model de col·laboració publico-privat, en especial a través de la concessió d’obres públiques, actualment suprimida per la legislació vigent en matèria de contractes del sector públic, en les quals les instal·lacions esportives eren construïdes i posteriorment gestionades per entitats concessionàries. Ara bé, l’aplicació d’aquestes fórmules de gestió del model de col·laboració publico-privat en la gestió d’instal·lacions va seguir pràcticament el mateix patró en tots els municipis, sense tenir en consideració la mida o altres factors diferencials dels mateixos. A la manca d’una reflexió particular sobre la idoneïtat del model en cadascun dels municipis i instal·lacions, s’han sumat altres circumstàncies com la greu crisis econòmica de 2008, que va ocasionar diversos canvis en el sistema de gestió dels centre esportius tan privats com públics, la crisis derivada de la COVID-19 o inclús la crisis del sector energètic que estem patint en l’actualitat. Aquest escenaris han avivat el clàssic debat entre el públic i el privat en la prestació de serveis públic, sempre present tan a l’àmbit polític com al social, i del qual tampoc s’escapa la gestió de l’esport i de les instal·lacions esportives. La present tesi doctoral analitza, en primer terme, l’evolució de les instal·lacions esportives a Espanya. Al costa de l’anterior, s’estudien els diferents modes de gestió per part dels ajuntaments, en particular, mitjançant la implementació del model de col·laboració publico-privat. I, en segon terme, avaluar la idoneïtat dels referit model esmentat en les instal·lacions esportives dels municipis amb una població inferior a 20.000 habitants que, per les seves característiques, poden trobar certa complexitat en la seva implantació i seguiment. La tesi es divideix en sis capítols, agrupats al llarg de dos parts. La primera part es dedica a l’anàlisi de les competències als municipis en matèria d’esports, en especial, en matèria de construcció i gestió d’instal·lacions esportives. En la segona part s’analitza l’evolució del model de col·laboració publico-privat i la seva implantació en la gestió esportiva municipal. La tesis es tanca amb la presentació de les conclusions generals finals i algunes propostes de millora que engloben la totalitat de l’anàlisi realitzat als diferents capítols d’aquesta tesi doctoral. Finalment, i a mode de complement en format d’annex, es presenta un treball de camp centrat en l’estudi de la situació dels municipis de menys de 20.000 habitants de la província de Lleida tenint en compte les variables que influeixen en la implementació de la col·laboració publico-privada en la gestió d’instal·lacions esportives de la seva titularitat.

Una de las claves para el desarrollo del deporte es disponer de espacios adecuados para que la ciudadanía pueda practicarlo. En España el desarrollo de esta línea estratégica de fomento del deporte ha sido liderado desde las Administraciones públicas que se han convertido en las grandes promotoras de la construcción de instalaciones deportivas, en especial desde los ayuntamientos que, según el Censo Nacional de Instalaciones Deportivas de 2005, poseen el 52,3% de ellas. Sin embargo, la mentada expansión de las instalaciones deportiva no ha ido acompañada de una adecuada preocupación para articular la mejor gestión de su mantenimiento, y el de los programas y actividades que se prestan en las mismas, lo cual es igualmente esencial para la promoción del deporte. Tanto es así, que muchos consistorios locales se han visto desbordados en la asunción de estas responsabilidades por lo que han recurrido a soluciones en el sector privado a través de fórmulas de gestión basadas en el modelo de colaboración público-privado, en especial a través de la concesión de obras públicas, actualmente suprimida por la legislación vigente en materia de contratos del sector público, en las cuales las instalaciones deportivas eran construidas y posteriormente gestionadas por entidades concesionarias. Ahora bien, la aplicación de las fórmulas de gestión del modelo de colaboración público-privado en la gestión de instalaciones siguió prácticamente el mismo patrón en todos los municipios, sin tener en consideración el tamaño u otros factores diferenciales de los mismos. A la falta de una reflexión particular sobre la idoneidad del modelo en cada uno de los municipios e instalaciones, se han sumado otras circunstancias como la grave crisis económica de 2008, que ocasionó diversos cambios en el sistema de gestión de los centros deportivos tanto privados como públicos, la crisis derivada de la COVID-19 o incluso la crisis del sector energético que estamos sufriendo en la actualidad. Estos escenarios han avivado el clásico debate entre lo público y lo privado en la prestación de servicios públicos, siempre presente tanto en el ámbito político como en el social, y del cual tampoco escapa la gestión del deporte y de las instalaciones deportivas. La presente tesis doctoral analiza, en primer lugar, la evolución de las instalaciones deportivas en España. Junto a lo anterior, se estudian los distintos modos de gestión por parte de los ayuntamientos, en particular, mediante la implementación de los basados en la colaboración público-privada. Y, en segundo lugar, evaluar la idoneidad del referido modelo en las instalaciones deportivas de los municipios con una población inferior a 20.000 habitantes que, por sus propias características, pueden encontrar cierta complejidad en su implantación y seguimiento. La tesis se divide en seis capítulos, agrupados a lo largo de dos partes. La primera parte se dedica al análisis de las competencias de los municipios en materia de deportes, en especial, en materia de construcción y gestión de instalaciones deportivas. En la segunda parte se analiza la evolución del modelo de colaboración público-privado y su implantación en la gestión deportiva municipal. La tesis se ultima con la presentación de las conclusiones generales alcanzadas y algunas propuestas de mejora que engloban la totalidad del análisis realizado en los diferentes capítulos de la tesis doctoral. Finalmente, y a modo de complemento en formato de anexo, se presenta un trabajo de campo centrado en el estudio de la situación de los municipios de menos de 20.000 habitantes de la provincia de Lleida a tenor de las variables que influyen en la implementación de la colaboración público-privada en la gestión de instalaciones deportivas de su titularidad.

One of the key points for the development of sport is the availability of spaces for citizens to practice it. In Spain, the development of this strategic line of sport’s promotion has been led by the Public Administrations, which have become the great promoters of the construction of sports facilities. Local councils play a primary role since, according to the Nacional Census of Sport Facilities of 2005, own 52.3% of facilities in Spain. Although the aforementioned expansion of sports facilities has not been accompanied by an adequate concern to articulate the best management of their maintenance, programs and activities that are provided in them, which is equally essential for the sport’s promotion. So much so, that local councils have been overwhelmed in assuming these responsibilities, so they have resorted to solutions in the private sector through formulas based on the public-private partnership model, especially through concessions of public works, currently abolished by current legislation on public sector contracts, in which sports facilities were built and subsequently managed by concessionaires. However, the application of formulas based on the public-private partnership model to manage the sport facilities followed almost the same pattern in all the municipalities, without taking into consideration the size or other differential factors of them. In addition to the lack of a particular reflection on the suitability of the model in each of the municipalities and facilities, other circumstances have been added, such as the serious economic crisis of 2008, which caused various changes in the management system of sports facilities, both private and public, the crisis arising from the COVID-19 or even the crisis of the energy sector that we are currently experiencing. These scenarios have fuelled the classic debate between the public and the private in the provision of public services, which has always been present in both the political and social spheres. The management of sport and sport facilities has not been left aside of this controversy. This Doctoral Thesis analyse, firstly, the evolution of sports facilities in Spain. Along with the above, the different modes of management by municipalities are studied, in particular, through the implementation of those based on public-private partnership. And, secondly, evaluate the suitability of the model in the sports facilities of municipalities with a population lower to 20.000 inhabitants, which due to their own characteristics may find their implementation and monitoring somewhat complex. The Doctoral Thesis is divided into six chapters, grouped along two parts. The first part is dedicated to the analysis of the municipality’s competences in the area of sports, especially in the field of construction and management of sports facilities. The second part analyses the evolution of public-private partnership model and its implementation in local sports management. The document concludes with the presentation of the general conclusions reached and several proposals for improvement that encompass the entire analysis carried out in the different chapters of the Doctoral Thesis are presented. Finally, and as a complement in annex format, a field research is presented focused on the study of the situation of the municipalities with a population lower to 20.000 inhabitants in the province of Lleida, according to the variables that influence the implementation of public and private partnership in the management of local sports facilities.