Educators' competences in environmental and sustainability education: theoretical and practical perspectives towards transformational education in times of global crisis

Abstract

The main research subject of this thesis is understanding the competences that educators in Environmental and Sustainability and Education (ESE) working in diverse learning settings (i.e., formal and non-formal) need to develop to make education more transformational in a global crisis context. This thesis contributes to this field of research by shedding light on how the different ways ESE competences are understood at the theoretical level and operationalized in practice can shape educators' transformational capacities in ESE while analyzing potential intrinsic and contextual influences in educators’ competences. The thesis also deals with the recent COVID-19 pandemic situation that forced educators to increase the use of digital technologies (DT) by examining how the resulting opportunities and challenges connect with their competences in ESE. Overall, my findings point out a dual necessity when developing educators' competences in ESE for a more transformational education: to strengthen the conceptual approach towards competences from the socio-emotional dimension of learning that are not currently addressed theoretically and, to guide more tailored and suitable future training developments for promoting these competences while considering the different educational contexts and particular challenges.

El tema principal de esta tesis es comprender las competencias que los educadores en educación ambiental y para la sostenibilidad (EAS), que trabajan en varios contextos educativos (formales y no formales), necesitan desarrollar para lograr una educación más transformadora en un contexto de crisis global. La tesis contribuye a arrojar luz en este campo de investigación sobre cómo las diferentes conceptualizaciones teóricas de las competencias en EAS y la forma en la que se ponen en práctica pueden estar relacionadas con las competencias transformadoras de los educadores en EAS; a la vez, analiza la posible relación entre sus competencias con elementos intrínsecos y contextuales. La tesis también aborda la reciente situación de pandemia ocasionada por la COVID-19, que obligó a los educadores a aumentar el uso de las tecnologías digitales, examinando cómo las oportunidades y los retos vividos durante el confinamiento se relacionan con sus competencias en EAS. En general, mis resultados señalan una doble necesidad a la hora de desarrollar las competencias en educadores en EAS hacia una educación más transformadora: fortalecer el enfoque teórico-conceptual hacia las competencias de la dimensión socioemocional del aprendizaje, que ahora se encuentran teóricamente menos desarrolladas, y orientar posibles formaciones futuras para fortalecer estas competencias considerando los diferentes contextos educativos y retos particulares de los educadores en EAS.

El tema principal d'aquesta tesi és comprendre les competències que els educadors en educació ambiental i per a la sostenibilitat (EAS), que treballen en diversos contextos educatius (formals i no formals), necessiten desenvolupar per aconseguir una educació més transformadora en un context de crisi global. La tesi contribueix a posar llum en aquest camp de recerca sobre com les diferents conceptualitzacions teòriques de les competències en EAS i la manera en què es posen en pràctica poden estar relacionades amb les competències transformadores dels educadors en EAS; alhora, analitza la possible relació entre les seves competències amb elements intrínsecs i contextuals. La tesi també aborda la recent situació de pandèmia ocasionada per la COVID-19, que va obligar els educadors a augmentar l'ús de les tecnologies digitals, examinant com les oportunitats i els reptes viscuts durant el confinament es relacionen amb les seves competències en EAS. En general, els meus resultats assenyalen una doble necessitat a l'hora de desenvolupar les competències en educadors en EAS cap a una educació més transformadora: enfortir l'enfocament teoricoconceptual cap a les competències de la dimensió socioemocional de l'aprenentatge, que ara es troben teòricament menys desenvolupades, i orientar possibles formacions futures per enfortir aquestes competències considerant els diferents contextos educatius i reptes particulars dels educadors en EAS.