Autonomía y resistencia de las comunas étnicas de la costa del Ecuador. El modo de vida comunitario: ¿una propuesta decolonial?

Author

Lager, Marie-Therese

Director

Álvarez Litben, Silvia Graciela

Date of defense

2022-11-17

Pages

409 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural

Abstract

Aquesta recerca se situa en l’univers de les comunes ètniques de la província de Santa Elena, situada en el tall costaner del litoral equatorià. Són col·lectius organitzats en “comunes”, que han preservat els seus béns i territoris col·lectius des de temps colonials. Els tres casos d’estudi, Montañita, Olón i Llibertador Bolívar, anteriorment agroramaders, avui es caracteritzen per ser llocs turístics que atreuen a visitants nacionals i a viatgers i residents internacionals. La seva preservació territorial s’explica per una capacitat adaptiva de resistència enfront del model cultural hegemònic, procés que va iniciar durant la colònia i va suposar la “pèrdua” d’unes certes manifestacions culturals emblemàtiques. Durant la República aquestes poblacions van ser identificades com “cholos”, terme induït, que al·ludeix a una concepció identitària que no concorda amb les atribucions categorials del mestís ni de l’indígena. És un “altre”, que no ha encaixat en les categories existents. És en el segle XX quan aquestes poblacions inicien una nova conjuntura històrica amb l’expansió turística, a la fi dels anys 90, que les aproxima encara més als paràmetres hegemònics, en el marc de les noves dependències arrelades al mercat. Això va conduir a la privatització i el fraccionament territorial, amb la venda de terres a residents estrangers. Des d’aquest nou escenari es va evidenciar una transformació en les estructures comunals internes, en la qual les labors quotidianes per a generar capital monetari, semblaven haver substituït el compromís cap a la institució comunal, cap al treball col·lectiu i cap al servei no remunerat a la col·lectivitat. La pèrdua de terres i els valors col·lectius reemplaçats per l’individualisme, feien suposar l’arribada de la dissolució de les estructures comunals. Prenent això com a punt de partida, es generen diverses preguntes per a aquesta recerca. Es vol conèixer de quina manera el discurs hegemònic compromet el projecte comunal o dissol les estructures internes, i quins són els mecanismes generats, des dels espais comunals, per a garantir la seva supervivència. Es proposa, doncs, comprendre aquests mecanismes des de la lògica comunal i s’estableix que aquesta consisteix en la capacitat de negociació. En aquest sentit, es comprova que la negociació ha de ser interpretada com a pont que permet a les comunes expandir la seva autonomia dins d’un context de profundes dependències. Es planteja que la seva lògica interna té la particularitat d’entrellaçar i juxtaposar categories que apareixen oposades: autonomia i dependència, l’individual i el col·lectiu. Emmarcant aquesta proposta en un context epistemològic, aquesta lògica interna i els seus mecanismes de resistència són analitzats des del gir decolonial, ja que aquest, des de les seves aportacions teòriques, apunta cap a l’abolició de les categories binàries existents. Partint de la lògica comunal interna, que semblava abolir les realitats duals en correlacionar-les i entrellaçar-les, es determina que aquestes identitats han de ser considerades “frontereres”. El fronterer, en aquest sentit, dona noció d’un espai “entre categories”, uns llimbs epistemològics. Evidència, des de les propostes decoloniales, la necessitat de teixir noves categories que permetin comprendre el món des de la diversitat existent i les seves expressions i pràctiques situacionals i localitzades. Es recullen, a més, les paradoxes i crítiques que s’han generat davant les pretensions decoloniales. Aquestes posen èmfasi en els conceptes teòrics i poca presència de casos empírics, a més d’una perspectiva esencialista que fàcilment recau en un dualisme invertit. La tesi aporta a aquestes teories, en comprendre a les comunes com a exemples empírics de les propostes decoloniales, però sense caure en un romanticisme que veu en elles una sort d’exemples contrahegemónicas o anticapitalistes. Per contra, es mostra com les comunes resulten un exemple històric d’identitats frontereres que confronten les dualitats existents.


Esta investigación se sitúa en el universo de las comunas étnicas de la provincia de Santa Elena, ubicada en el filo costero del litoral ecuatoriano. Son colectivos organizados en “comunas”, que han preservado sus bienes y territorios colectivos desde tiempos coloniales. Los tres casos de estudio, Montañita, Olón y Libertador Bolívar, anteriormente agroganaderos hoy se caracterizan por ser lugares turísticos que atraen a visitantes nacionales y a viajeros y residentes internacionales. Su preservación territorial se explica por una capacidad adaptiva de resistencia frente al modelo cultural hegemónico, proceso que inició durante la colonia y supuso la “pérdida” de ciertas manifestaciones culturales emblemáticas. Durante la República estas poblaciones fueron identificadas como “cholos”, término inducido, que alude a una concepción identitaria que no concuerda con las atribuciones categoriales del mestizo ni del indígena. Es un “otro”, que no ha encajado en las categorías existentes. Es en el siglo XX cuando estas poblaciones inician una nueva coyuntura histórica con la expansión turística, a finales de los años 90, que las aproxima todavía más a los parámetros hegemónicos, a las reivindicaciones individualistas y desarrollistas en el marco de las nuevas dependencias arraigadas al mercado. Esto condujo a la privatización y el fraccionamiento territorial, con la venta de tierras a residentes extranjeros y a empresarios. Desde este nuevo escenario se evidenció una transformación en las estructuras comunales internas, en la cual las labores cotidianas para generar capital monetario, parecían haber sustituido el compromiso hacia la institución comunal, hacia el trabajo colectivo y hacia el servicio no remunerado a la colectividad. La pérdida de tierras y los valores colectivos reemplazados por el individualismo, hacían suponer la llegada de la disolución de las estructuras comunales. Tomando esto como punto de partida, se generan varias preguntas para esta investigación. Se quiere conocer de qué manera el discurso hegemónico compromete el proyecto comunal o disuelve las estructuras internas, y cuáles son los mecanismos generados, desde los espacios comunales, para garantizar su supervivencia. Se propone, pues, comprender dichos mecanismos desde la lógica interna comunal y se establece que esta consiste en la capacidad de negociación. En este sentido, se comprueba que la negociación debe ser interpretada como puente que permite a las comunas expandir su autonomía dentro de un contexto de profundas dependencias. Se plantea que su lógica interna tiene la particularidad de entrelazar y yuxtaponer categorías que aparecen opuestas: autonomía y dependencia, lo individual y lo colectivo. Enmarcando esta propuesta en un contexto epistemológico, dicha lógica interna y sus mecanismos de resistencia son analizados desde el giro decolonial, ya que este, desde sus aportes teóricos, apunta hacia la abolición de las categorías binarias existentes. Partiendo de la lógica comunal interna, que parecía abolir las realidades duales al correlacionarlas y entrelazarlas, se determina que estas identidades deben ser consideradas “identidades fronterizas”. Este término da noción de un espacio “entre categorías”, un limbo epistemológico. Evidencia, desde las propuestas decoloniales, la necesidad de tejer nuevas categorías que permitan comprender el mundo desde la diversidad existente y sus expresiones y prácticas situacionales y localizadas. Se recogen, además, las paradojas y críticas que se han generado ante las pretensiones decoloniales. Se critica la poca presencia de casos empíricos en los estudios decoloniales y la perspectiva esencialista de los decoloniales que fácilmente recae en un dualismo invertido. La tesis aporta a estas teorías, al comprender a las comunas como ejemplos empíricos de las propuestas decoloniales, pero sin caer en un romanticismo que ve en ellas una suerte de ejemplos contrahegemónicas o anticapitalistas. Por el contrario, se muestra como las comunas resultan un ejemplo histórico de identidades fronterizas que confrontan las dualidades existentes.


This research deals with the ethnic communes of the province of Santa Elena, located on the Ecuadorian coast. These collectives are organized in “communes”, which have preserved their collective assets and territories since colonial times. The three communes concerned are, Montañita, Olón and Libertador Bolívar. Previously agricultural and livestock farmers, today these communes are tourist places and attract national visitors, international travelers and residents. Its territorial preservation is explained by an adaptive capacity of resistance against the hegemonic cultural model, a process that began during the colonial time and meant the “loss” of certain emblematic cultural manifestations. During the Republic, these populations were identified as “cholos”, an imposed term, which alludes to an identity conception that does not agree with, -and has not fit into- the categorical attributions of “mestizo” or “indigenous”. In the 20th century these populations begin a new historical conjuncture with the tourist expansion. The end of the 90s, brings them even closer to the hegemonic parameters, that is the individualistic and developmentalist claims within the framework of the new dependencies rooted in the market. This led to privatization, territorial division, and the sale of land to foreign residents and businessmen. Given these new conditions, a transformation in the internal communal structures can be observed, in which the daily tasks to generate monetary capital seemed to have replaced the commitment to the communal institution, to collective work and to unpaid service to the community. Given the loss of land as well as the apparently loss of collective values replaced by individualism and neoliberal market, might lead to the dissolution of communal structures. Taking this as a starting point, several questions are raised for this research. How does the hegemonic discourse compromise the communal project or dissolves the internal structures? What are the mechanisms generated, from the communal spaces, to guarantee its survival? It is proposed to understand these mechanisms from the internal communal logic. This logic, as it is shown, is based on negotiation. It is proposed that the act of negotiation should be understood as a bridge that allows the communes to expand their autonomy within a context of deep dependencies. It is argued that its internal logic has the peculiarity to weave opposite categories into each other: autonomy and dependency as well as the individual and the collective. Framing this proposal in an epistemological context, their internal logic and their resistance mechanisms are analyzed from the decolonial turn. The decolonial turn offers theoretical contributions which are pointing towards the abolition of existing binary categories. In this context, it is argued that the internal communal logic abolishes dualities by correlating them. Hence it is proposed that these identities should be considered as “border identities”. Those are seen as spaces “between categories”, an epistemological limbo with the purpose on contributing to the decolonial proposal through offering new categories which allow us to understand reality in its existing diversity. Further, the paradoxes and criticisms that have been generated in the face of decolonial claims are collected. Criticized are the little presence of empirical cases on decolonial studies and its essentialist perspective that easily falls into an inverted dualism. This research contributes to the decolonial studies, by understanding the communes as empirical examples of decolonial proposals, without falling into a romanticism that sees in them a counter-hegemonic or anti-capitalist example. On the contrary, it shows how communes are a historical example of border identities that confront existing dualities.

Keywords

Equador; Ecuador; Territori; Territorio; Territory; Comunitat ètnica; Comunidad étnica; Ethnic community

Subjects

3 - Social Sciences

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

mtl1de1.pdf

10.83Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)