(Re)searching for Transformations: Collective Nurturing of Knowledge for Environmental Justice

Abstract

Els enfocaments crítics i transformadors de la investigació tenen com a objectiu transgredir les estructures fallides de la ciència i l’acadèmia convencionals per abordar amb més eficàcia els problemes socioecològics urgents actuals. Pretenen ser transformadors tant a través del procés com dels resultats, prioritzant qüestions de justícia social i ambiental. Aquests enfocaments crítics veuen que la teoria acadèmica i la pràctica política estan intrínsecament entrellaçades i situen els seus professionals com a acadèmics-activistes que lluiten per crear un món més just socialment i ambientalment. A causa de la contribució de la ciència dominant a l’actual crisi socioecològica i la necessitat urgent d’alternatives sòlides i orientades a les transformacions, és estratègic i urgent centrar-nos en l’enfortiment del nostre treball de recerca transformador. Aquesta tesi contribueix a la teoria i metodologia del coneixement col·laborativa per a la recerca transformadora. Pretén actuar com una tesi pedagògica- operant des d’un lloc de praxis per al canvi. Per fer-ho, s’endinsa en comunitats d’investigadors acadèmics i no acadèmics d’arreu del món per aprendre de les seves experiències treballant per transformar diversos problemes socioecològics. Combinant la saviesa dels nostres ancians acadèmics amb les idees de joves investigadors activistes que creuen els límits que fomenten la construcció d’alternatives i naveguen per la repressió a la primera línia dels conflictes ambientals, la tesi teixeix lliçons apreses, obstacles i oportunitats de gairebé tots els continents. Al mateix temps, ofereix exemples de com aquestes experiències es poden traduir en activitats pedagògiques i mètodes de recerca per a la propera generació d’investigadors que resisteixen i creen en un planeta moribund. La principal contribució d’aquesta tesi és la conceptualització d’una metodologia transdisciplinària que es pugui utilitzar per afavorir els objectius de la investigació transformadora, anomenada Col·lectiva Nutrició del Coneixement per a la Justícia Ambiental, en resposta a la necessitat identificada de metodologies innovadores i crítiques per a la Ciència Transformadora. Aquesta metodologia parteix d’una axiologia visionària i relacional guiada per objectius de justícia ambiental. Com que els coneixements que ofereix provenen d’economistes ecològics, estudiosos de justícia ambiental, professionals de la transformació de conflictes, especialistes crítics en educació ambiental, entre d’altres, la metodologia té molt per oferir investigació transdisciplinària orientada a la justícia ambiental en general. La tesi també identifica els reptes clau d’aquest tipus d’investigació, exposa els principis clau per al procés de revisió política per iguals, aprofundeix la nostra comprensió del concepte de rigor polític, dilucida com les transformacions dels investigadors naveguen per les relacions per contrarestar la llunyania i mostra com els finançadors i les institucions pot donar suport millor al CKEJ i a la recerca de transformacions. Finalment, s’aplica aspectes del Format de transformació d’alternatives per examinar la situació actual del CKEJ com una metodologia alternativa real i per identificar vies de millora i necessitats futures de recerca.

Los enfoques críticos y transformadores de la investigación tienen como objetivo transgredir las estructuras fallidas de la ciencia y la academia convencionales para abordar de manera más efectiva los problemas socioecológicos apremiantes de la actualidad. Apuntan a ser transformadores a través del proceso así como de los resultados, priorizando temas de justicia social y ambiental. Estos enfoques críticos ven la teoría académica y la práctica política como inherentemente entrelazadas, y posicionan a sus practicantes como activistas-académicos que luchan por crear un mundo social y ambientalmente más justo. Debido a la contribución de la ciencia convencional a la crisis socioecológica actual y la necesidad apremiante de alternativas sólidas y orientadas a la transformación, es estratégico y apremiante centrarse en fortalecer nuestro trabajo de investigación transformadora. Esta tesis contribuye a la teoría y metodología del conocimiento colaborativo para la investigación transformadora. Su objetivo es actuar como una tesis pedagógica, operando desde un lugar de praxis para generar cambios. Para hacerlo, se sumerge en comunidades de investigadores académicos y no académicos de todo el mundo para aprender de sus experiencias trabajando para transformar diversos problemas socioecológicos. Combinando la sabiduría de nuestros eruditos mayores con las ideas de jóvenes investigadores activistas que cruzan fronteras que fomentan la construcción de alternativas y navegan por la represión en la primera línea de los conflictos ambientales, la tesis entrelaza lecciones aprendidas, obstáculos y oportunidades de casi todos los continentes. Al mismo tiempo, ofrece ejemplos de cómo estas experiencias pueden traducirse en actividades pedagógicas y métodos de investigación para la próxima generación de investigadores que resisten y crean en un planeta moribundo. La principal contribución de esta tesis es la conceptualización de una metodología transdisciplinaria que se puede utilizar para impulsar los objetivos de investigación transformadora, llamada Nutrición colectiva del conocimiento para la justicia ambiental, en respuesta a la necesidad identificada de metodologías innovadoras y críticas para la ciencia transformadora. Esta metodología parte de una axiología relacional visionaria guiada por objetivos de justicia ambiental. Como los conocimientos que ofrece provienen de economistas ecológicos, estudiosos de la justicia ambiental, profesionales de la transformación de conflictos, especialistas en educación ambiental crítica, entre otros, la metodología tiene mucho que ofrecer a la investigación transdisciplinaria orientada a la justicia ambiental en general. La tesis también identifica los desafíos clave de este tipo de investigación, describe los principios clave para el proceso de revisión política por pares, profundiza nuestra comprensión del concepto de rigor político, aclara cómo los investigadores de transformaciones navegan las relaciones para contrarrestar la lejanía y muestra cómo los financiadores y las instituciones puede apoyar mejor CKEJ y la investigación para transformaciones. Finalmente, aplica aspectos del Formato de Transformación de Alternativas para examinar la posición actual de CKEJ como una verdadera metodología alternativa e identificar vías de mejora y necesidades de investigación futuras.

The thesis also identifies key challenges of this type of research, outlines key principles for the political peer review process, deepens our understanding of the concept of political rigor, elucidates how transformations researchers navigate relationships in order to counter remoteness, and shows how funders and institutions can better support CKEJ and research for transformations. Finally, it applies aspects of the Alternatives Transformation Format to examine the current standing of CKEJ as a true alternative methodology, and to identify avenues for improvement and future research needs.