Dehiscencia de anastomosis en la cirugía del cáncer de recto: incidencia, factores pronósticos y morbimortalidad asociada

Abstract

Introduction: Anastomotic leak (AL) is the most feared complication in the postoperative period for patients with rectal cancer. Objectives: To determine the real rate of AL in patients operated on for rectal cancer. To analyze the factors associated with AL. To review the consequences in terms of postoperative morbidity and mortality and oncological results. To describe the behavior, diagnosis and therapeutic management of AL cases. Hypothesis: The real incidence of AL may be underestimated. Some factors correlate with a higher rate of AL. The diagnosis and management of AL cases can have several approaches. Methods: Single-center, cohort, non-experimental, ambispective, observational clinical study. We included 331 patients operated on for rectal cancer at the University Hospital of Girona Dr. Josep Trueta between January 2010-December 2016. Clinical records were reviewed, and factors associated with AL were analyzed. Results: The actual incidence of AL in our series was 15.4%. Factors shown to be associated with higher rate of AL are male sex, tumor height below 10 cm from anal margin and tumor size. It has been shown that patients with AL in the postoperative period have an increase in complications, higher mortality, longer hospital stay, greater need for admission to the intensive care units and a higher rate of definitive stoma. In our study it has not been demonstrated that patients with AL have worse oncologic outcomes. Regarding the recommendations for the clinical management of patients with AL, early diagnosis is vital to improve prognosis and is achieved with clinical control of symptoms and signs in the postoperative period. The determination of CRP levels in blood is useful to establish suspicion. Confirmation is performed with thoracoabdominal CT. In patients requiring surgical reintervention, the laparoscopic abdominal approach, the transanal approach or a combination of both may be options that allow preservation of the anastomosis. Conclusion: Many factors interact in favoring AL in patients operated on for rectal cancer. The incidence remains high despite technical improvements and better surgical learning. There is a clear reduction in mortality in AL compared to the classic figures, which is based on a better diagnosis and an evolution in the management and approach to this complication

Introducció: La dehiscència anastomòtica (DA) constitueix la més temuda complicació en el postoperatori dels pacients intervinguts per càncer de recte. Objectius: Determinar la taxa real de DA en pacients intervinguts per càncer de recte. Estudiar els factors relacionats amb la DA. Revisar les conseqüències en termes de morbimortalitat postoperatòria i resultats oncològics. Analitzar el comportament, diagnòstic i maneig terapèutic dels casos de dehiscència. Hipòtesis: La incidència real de DA pot estar infraestimada. Alguns factors es correlacionen amb major taxa de DA. El diagnòstic i maneig dels casos de DA pot enfocar-se de diverses maneres. Mètode: Estudi clínic observacional ambispectiu unicèntric, de cohorts, no experimental. Es van incloure 331 pacients intervinguts per càncer de recte a l’ Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta entre gener 2010 i desembre 2016. Es van revisar els registres clínics i es van analitzar factors associats a DA. Resultats: La incidència real de DA en la nostra sèrie ha estat del 15,4%. Els factors que s’han mostrat associats a major taxa de DA son el sexe masculí, l’alçada del tumor per sota de 10 cm des del marge anal i la mida del tumor. S’ha comprovat que els pacients amb DA en el postoperatori tenen un augment de complicacions, major mortalitat, ingrés hospitalari més llarg, major necessitat d’ingrés a unitat de cures intensives i major taxa d’estoma definitiu. En el nostre estudi no s’ha demostrat que els pacients amb DA empitjorin en els seus resultats oncològics. En relació a les recomanacions en el maneig clínic dels pacients amb DA, el diagnòstic precoç és vital per a millorar el pronòstic i s’aconsegueix amb el control clínic dels símptomes i signes en el període postoperatori. La determinació de nivells de PCR en sang és útil per a establir la sospita. La confirmació es realitza amb TAC tóraco-abdominal. En els pacients que necessiten reintervenció quírurgica, l’abordatge abdominal laparoscòpic, la via transanal o la combinació d’ambdós poden ser opcions que permetin conservar l’anastomosi. Conclusió: Molts factors interactuen en afavorir la DA en pacients operats per càncer de recte. La incidència segueix alta malgrat les millores tècniques i el millor aprenentatge quirúrgic. S’observa una clara reducció de la mortalitat en DA respecte a les xifres clàssiques, basades en un millor diagnòstic i en una evolució en el maneig i abordatge d’aquesta complicació