Dar crédito a la ficción jugada. El personaje jugador como agente multidimensional generador de verosimilitud en el videojuego narrativo

Autor/a

Colom Pons, Àngel

Director/a

Radigales Babí, Jaume

Codirector/a

Anyó Sayol, Lluís

Data de defensa

2023-06-06

Pàgines

365 p.



Departament/Institut

Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna

Resum

Aquest text proposa un estudi de la versemblança en els videojocs narratius. En el marc dels estudis audiovisuals, els Games Studies, la narratologia i la teoria dels mons de ficció o mons d'històries estudia l'efecte de versemblança a partir de l'agent ficcional anomenat personatge jugador. A partir de la divisió tripartida entre mons de joc, sistema de regles i jugabilitat, planteja un model d'anàlisi que anomenem EMD i que contempla el personatge jugador a partir de tres dimensions -estètica, mecànica i dinàmica- que articulen l'efecte de versemblança i fan que una història jugada sigui creïble per al jugador. En aquest procés defensem una versemblança que es fonamenti en tres facetes: la coherència interna textual de la pròpia obra, l'emulació d'elements extratextuals del món del jugador i la connexió amb altres obres prèvies que serveixen com a referent.


Este texto propone un estudio de la verosimilitud en los videojuegos narrativos. En el marco de los estudios audiovisuales, los Games Studies, la narratología y la teoría de los mundos de ficción o mundos de historias estudia el efecto de verosimilitud a partir del agente ficcional denominado personaje jugador. A partir de la división tripartita entre mundos de juego, sistema de reglas y jugabilidad, plantea un modelo de análisis que denominamos EMD y que contempla al personaje jugador a partir de tres dimensiones —estética, mecánica y dinámica— que articulan el efecto de verosimilitud y hacen que una historia jugada resulte creíble para el jugador. En este proceso defendemos una verosimilitud que se fundamente en tres facetas: la coherencia interna textual de la propia obra, la emulación de elementos extratextuales del mundo del jugador y la conexión con otras obras previas que sirven como referente.


This text proposes a study of the verisimilitude in narrative videogames. Within the framework of audio-visual studies, Games Studies, narratology and the theory of fictional worlds or storyworlds studies the effect of verisimilitude from the fictional agent called player character. From the tripartite division between game worlds, system of rules and gameplay, it proposes an analysis model called EMD that considers the player character from three dimensions —aesthetics, mechanics and dynamics— that articulate the effect of verisimilitude and make a story played be believable to the player. In this process we defend a verisimilitude that is based on three facets: the internal textual coherence of the work itself, the emulation of extratextual elements from the player's world and the connection with other previous works that serve as a reference.

Paraules clau

Videojuegos; Personaje jugador; Audiovisual; Narrativa; Verosimilitud

Matèries

00 - Ciència i coneixement. Investigació. Cultura. Humanitats; 77 - Fotografia. Cinematografia

Àrea de coneixement

Ciències socials, periodisme i documentació

Documents

Tesi_Angel_Colom.pdf

14.74Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)